Estany Gran del Bon Retir
El Estany Gran del Bon Retir, conegut popularment com el Estany del Retir, és una extensió d'aigua d'orige artificial, que es troba en el Parc del Retir, en la ciutat espanyola de Madrit.
Va ser creat en la primera mitat de el XVII com un dels elements paisagístics més rellevants del Bon Retir,[1] una antiga possessió de la Corona espanyola sorgida durant el regnat de Felipe IV (1605-1665). La seua titularitat correspon, des de l'any 1868, al Ajuntament de Madrit, de la mateixa manera que els espais ajardinats sobre els que es va conformar el parc públic actual.
En una superfície de Plantilla:Nts m² i un volum d'aigua de Plantilla:Nts m³, dispon d'un embarcadero que possibilita la navegació recreativa i la celebració de competicions de rem i piragüisme. En les seues vores es troben el Monument a Alfonso XII i la Font Egipcíaca.
Toponímia
[editar | editar còdic]El seu topònim no solament fa referència a les seues dimensions, en tractar-se del major dels estanys alçats en el XVII en el Bon Retir, sino també a la seua funcionalitat, ya que, des d'un punt de vista tècnic, va ser concebut com el gran depòsit d'aigua a partir del com s'organisaven els sistemes hidràulics de la propietat.[2]
Atres estanys realisats en el Real Lloc varen ser l'Ochavado (o de les Campanillas), que es conserva hui dia, i el desaparegut de Sant Isidro. Junt a ells varen ser traçats dos canals, batejats en els noms de Riu Chic i de Riu Gran (posteriorment del Mallo), que confluïa, este últim, en la riga polilobulada de l'Ermita de Sant Antonio dels Portuguesos, igualment perduda.[3]
Història
[editar | editar còdic]Construcció
[editar | editar còdic].jpg)
L'Estany Gran va ser construït en el context de les obres del Bon Retir, un conjunt de palaus i jardins promogut en l'any 1632 pel Comte-duc d'Olivares (1587-1645)[4] per a fruïment del rei Felipe IV,[5] de qui era el seu valgut. El seu artífex va ser Cristóbal d'Aguilera, que, en la seua calitat de mestre major i veedor de les fonts de Madrit, va ser cridat per a la realisació dels viages d'aigua que abastien al Real Lloc i que, a la postre, es va responsabilisar de la configuració general de tota l'infraestructura hidràulica.[2]
Segons Ramón de Mesonero Romans (1803-1882) i Rodrigo Amador dels Rius (1849-1917), va ocupar el lloc d'un estany primitiu, de l'época de Felipe II (1527-1598),[6][7] qui freqüentava l'antic Quarto Real del Monasteri dels Jerónimos, al voltant del com acabaria formant-se el Palau del Bon Retir. En opinió d'estos dos historiadors, es tractaria de l'estany que el citat monarca va manar fer en motiu de l'entrada en Madrit de la seua quarta esposa, la reina Ana d'Àustria (1549-1580), i a on va ser representada una batalla naval en el seu honor. No obstant, no hi ha constància documental de la seua ubicació exacta, més allà de referències genèriques al Prat de Sant Jerónimo.[8][9]
Cristóbal d'Aguilera va alçar un primer estany de gran capacitat entre 1634 i 1636, que s'alimentava del Viage Alt del Retir, una conducció d'aigua per ell mateixa proyectada.[2] En este últim any es va prendre la decisió d'excavar un segon estany de majors dimensions, que és el que ha aplegat als nostres dies, no se sap si com a ampliació d'aquell o com una obra nova. Lo cert és que abdós varen ser coneguts en el nom d'Estany Gran, lo que sembla avalar que un va substituir a l'atre[3] i que realment es trobaven en el mateix lloc.
Per a abastir a este segon estany i a atres complexos hidràulics, va ser necessari traçar un nou viage d'aigua, denominat Viage Baix del Retir, l'orige del qual estava en un manantial de Chamartín de la Rosa, al que posteriorment se li afegiria un atre manadero en Canillejas. Els treballs es varen donar per conclosos el 13 d'abril de 1638, data en la que els mestres i alarifes de Madrit, reunits en Alonso Carbonel (1583-1660), arquitecte del Bon Retir, Antonio Moltó Trogner, tinent d'alcalde del Real Lloc, i el seu veedor Juan de Alvear, varen expedir un dictamen favorable de "bona construcció i impermeabilidad".[2]
Funcionalitat
[editar | editar còdic]
Al marge de la funció lúdica que l'Estany Gran terminaria desenrollant, la seua creació va estar motivada principalment per la necessitat de dispondre d'una gran reserva d'aigua que garantisara el suministrament tant al palau com als jardins i fonts. D'ahí que foren habilitades quatre nòries en les seues vores, que extreen l'aigua per a la seua distribució a diferents punts del complex.
Junt a estes maquinàries, l'estany contava en diversos pescaderos, que informen del seu us peixquer,[10] activitat que també es portava a terme en els primitius embassaments renaixentistes de la Casa de Camp,[11] una atra de les possessions que la Corona tenia en Madrit. Hi havia un total de sis (dos en cada costat major i un centrat en els menors) i estaven units per un antepecho de fàbrica que recorria tot el perímetro, possiblement ornamentado en grups escultòrics, com s'aprecia en un paisage del pintor Juan Bautista Martínez del Mall (1611-1667).[12]
Els pescaderos varen ser dissenyats per Alonso Carbonel i consistien en menuts pabellons, arrematats en el característic chapitel de la Casa d'Àustria. Ademés de facilitar la pràctica de la peixca, tenien una funció escenogràfica dins de les representacions teatrals que ahí se celebraven,[13] sobretot durant el regnat de Felipe IV.[14] Segons les cròniques de l'época, una de les funcions més aplaudides va ser El major encant, amor, de Calderón de la Barca (1600-1681), que es va posar en escena en 1635, en el primer Estany Gran, en tramoyas de Cosme Lotti (1570/1580-1651).[15]
En la mateixa finalitat va ser alçada una illa en el centre de l'estany,[16] en la que hi havia chicotetes casetes, destinades igualment als espectàculs. En el pla de Madrit que Pedro Teixeira (1595-1662) va elaborar en 1656, pot vore's que l'illa era de planta oval i que estava creuada per dos carrers ortogonals.[17] Sobre les seues mides, s'estima que tenia un diàmetro major d'uns 70 metros i un atre menor d'uns 40.[10]
També es portaven a terme naumaquias, simulacions de combats navals, en les que s'ampraven barcos militars fets a escala i fòcs de artificio. Varen ser tan numeroses que el Real Lloc va aplegar a tindre la seua pròpia flota, integrada no solament per embarcacions militars, sino també per góndolas i falúas, que feyen possible la navegació recreativa per l'estany.[4] En el Museu de Falúas Reals, d'Aranjuez (Madrit), s'exhibix una góndola dorada pertanyent a esta flota, que el rei Carlos II (1661-1700) va encarregar en Nàpols, en 1686.[18]
La navegació recreativa també es practicava en el Riu Gran o del Mallo,[10] un canal que arrancava en l'extrem suroriental de l'estany i que finalisava, despuix de formar una esquadra i bifurcarse, en la riga polilobulada de Sant Antonio dels Portuguesos, una ermita que va estar ubicada en una illa artificial, aproximadament a on hui s'alça la Font de l'Àngel Caigut.
El canal va ser excavat entre 1638 i 1639, quan l'estany ya havia segut terminat[2] i el citat temple duya varis anys obert. A pesar de que es varen construir en dates desiguals, tots estos elements varen ser alçats sobre rasantes coincidentes, lo que fa pensar que formaven part d'un proyecte comú,[3] a diferència d'atres obres del Bon Retir, que varen ser sorgint sobre la marcha i de manera improvisada i inconexa.[19]
L'Estany Gran estava rodejat d'un frondós bosc, la plantació del qual va donar començ en 1638 i es va prolongar fins a 1642.[3] Per eixes dates es va deure procedir també a la forestación del Riu Gran, en un doble renc d'arbres en les seues vores.
Sigles XVIII i XIX
[editar | editar còdic]
El Real Lloc va tindre un us exclusivament cortesano fins a l'últim terç de el XVIII. En l'any 1767 el rei Carlos III (1716-1788) va permetre l'accés públic al recint, baix certes restriccions, i va establir com a llímit de les visites una de les vores de l'Estany Gran.[20] L'utilisació d'este com a lloc de passejada va quedar reflectida pel pintor José del Castell (1737-1793)[21] en un quadro realisat cap a 1780.
Durant la Guerra de l'Independència (1808-1814) el Bon Retir va ser utilisat com a quarter general de les tropes napoleòniques, lo que va provocar danys de consideració tant en el palau com en els jardins, inclós l'estany. En l'arribada de Fernando VII (1784-1833) en 1814, es va procedir a la seua recuperació, a l'hora que varen ser creats nous elements arquitectònics,[22] a partir d'un proyecte d'Isidro González Velázquez (1765-1840).[23]
Per a l'Estany Gran el citat arquitecte va dissenyar tres grans obres, en la llínea dels caprichos paisagístics que varen proliferar durant el romanticisme.[24] La de major envergadura, el desaparegut Embarcadero Real, es va edificar en 1817 en la vora este, a on actualment es troba el Monument a Alfonso XII. Constava de tres cossos, decorats en motius chinescos, que combinaven la pedra, la rajola i la fusta, aixina com el zinc i el plom en la coberta.
En la ribera meridional González Velázquez va construir la Font Egipcíaca, que sí es manté en peu, i per al centre de l'estany va idear l'anomenada Columna colossal de Fernando VII,[24] que no va poder portar-se a terme i que anava a estar coronada en una estàtua d'Hércules.
Una atra de les seues intervencions va ser la reparació de les quatre nòries instalades en el XVII, que resultaven essencials per a garantisar el rec de les plantacions, a les que va embellir cobrint-les en menuts pabellons quadrangulars, arrematats en chapitelés, que, en cert sentit, recordaven als primitius pescaderos d'Alonso Carbonel. També és possible que actuara sobre l'anomenada Font de la Gruta, situada prop de l'extrem nordest, adaptant-la al gust romàntic de l'época.
Durant el regnat de Fernando VII, la visita pública als jardins va seguir estant permesa, llevat una zona, denominada El Reservat, que el rei va acotar per al seu fruïment personal. En 1867, la seua filla Isabel II va ser un pas més allà i va permetre la navegació pública dins de l'Estany Gran, per mig de l'arrendament de les instalacions. El 16 d'agost del citat any va ser inaugurat el servici de passejades en barca, en l'assistència de remeros professionals,[25] i posteriorment varen ser oberts els primers establiments hosteleros en les vores.
Despuix de la Revolució de 1868, que va supondre el destronamiento d'Isabel II, el Real Lloc del Bon Retir va passar a mans de l'Ajuntament de Madrit, que ho convertiria en parc públic, en lo que l'Estany Gran va quedar baix gestió municipal.
Una de les primeres iniciatives portades a terme pel consistori va ser la conversió del Riu Gran en la Passejada de Coches, que es va obrir al tràfic rodat en 1874,[26] i l'excavació a finals de el XIX d'atres dos chicotetes rigues, en desembocadura en els ànguls nort-oriental i suroriental de l'estany.
Sigles XX i XXI
[editar | editar còdic]
En les dos primeres décades de el XX la fisonomia de l'Estany Gran va tornar a canviar substancialment, com a conseqüència a la construcció del Monument a la Pàtria espanyola personificada en el rei Alfonso XII[27] (més conegut com a Monument a Alfonso XII) en la vora oriental, just en el lloc ocupat pel Embarcadero Real.
Per a la realisació d'este conjunt escultòric, va ser convocat un concurs públic en 1902, del que va resultar premiada la proposta de l'arquitecte José Grases Riera (1850-1919),[28] que no va quedar materialisada fins a 1922. En tal motive el Embarcadero Real va ser derribat i substituït per un atre provisional, molt més reduït, la modesta configuració del qual, a modo de techumbre, i estètica colorista (estava pintat de vert i groc) varen suscitar les crítiques de la prensa de l'época.[29]
En 1917 es va fer el embarcadero que anava a ser definitiu, esta volta en la vora septentrional i no en l'oriental, com els anteriors. A diferència del dissenyat per Isidro González Velázquez, no tenia un caràcter estancial, sino que va ser proyectat com una pérgola. Estava dividit en tres volums, els dos laterals arrematats en chapitelés escalonats. Va ser pastura de les flames en giner de 1920.[30]
Sis anys despuix, en 1926, l'arquitecte Luis Bellido i González (1869-1955) va edificar el embarcadero que ha aplegat als nostres dies,[31] aixina com les taquilles i llocs de vigilància anexos.
Conforme va ser alvançant el XX l'us deportiu de l'estany va ser intensificant-se, compaginat en la pràctica de la navegació recreativa. En ell s'han celebrat numerosos campeonats oficials, principalment de piragüisme i rem, i també de caràcter benèfic, com la Travessia hivernal a nade,[32] que es va disputar anualment des de 1994 a 2004. Aixina mateix, ha servit de sèu a diferents clubs de deports aquàtics i inclús va ser propost dins de la candidatura de Madrit als Jocs Olímpics de 2020 com a possible instalació per a la competició de vóley plaja.[33]
L'Estany Gran ha segut desecado vàries voltes a lo llarc de la seua història. Aixina es va procedir en 1964, pel rodage de la película El fabulós món del circ (Circus World), a on va ser utilisat com a escenari.[34] En 1982 i 2001 va tornar a ser buidat, esta volta per a llabors de neteja, manteniment i reparació. En l'últim any citat va tindre que ser impermeabilizado, ya que perdia al voltant de Plantilla:Nts litros al dia.[35]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Antonio Bonet Correja, El palau i els jardins del Bon Retir, artícul de Militaria: revista de cultura militar, número 9, Madrit, 1997, pàgines 19 a 28
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Virgilio Pinte Crespo, Rafael Gili Ruiz i Fernando Velasco Medina,[1]
- Archivat el 24 de setembre de 2015 archivat en Wayback Machine. Els viages d'aigua de Madrit durant l'antic règim, Fundació Canal, Canal d'Isabel II, Madrit, 2010
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 Alberto Sanz Hernando, [2] El jardí clàssic en Espanya, Universitat Politècnica, Madrit, 2006
- ↑ 4,0 4,1 Mercedes Simal López, El Palau del Bon Retir (1633-1648), Llibres de la Cort.és, número 5, Madrit, 2012, pàgines 124-132
- ↑ Pedro Montoliu, Madrit, vila i cort. Història d'una ciutat, Ed. Sílex, Madrit, 1996
- ↑ Ramón de Mesonero Romans, L'antic Madrit: passejades històriques-anecdòtiques pels carrers i cases d'esta vila, Establiment tipogràfic de F. de Mellado (publicació original), Madrit, 1861
- ↑ Rodrigo Amador dels Rius, Els jardins del Bon Retir, Revista L'Espanya moderna, número 193, Establiment Tipogràfic de Idamor Moreno, Madrit, giner de 1905, pàgines 80 a 119
- ↑ Concepció Lopezosa Aparicio, Orige i desenroll d'un eix perifèric en la capital: Prat de Agustinos Recoletos, Prat Vell de Sant Jerónimo i Passejada d'Atocha, Universitat Complutense de Madrit, Madrit, 1999
- ↑ Alicia Cambra Muñoz, El poder de l'image i l'image del poder: la festa en Madrit en la Renaixença, artícul inclós dins de l'obra Madrit en la Renaixença, Direcció general de Cultura de la Comunitat de Madrit. Madrit, 1986
- ↑ 10,0 10,1 10,2 Carmen Toribio Marín,[3] La forma de l'aigua. Temes i invariantes en el jardí i el paisage. Anàlisis de casos (Holanda-Espanya, 1548-1648), Universitat Politècnica de Madrit, Madrit, 2015
- ↑ José Luis Fernández, Ángel Bahamonde, Paloma Barreiro i Jacobo Ruiz del Castell, La Casa de Camp, més d'un milló anys d'història, Lunwerg Editors, Madrit, 2003
- ↑ Sonsoles Net Caldeiro,[4] [5] archivat en Wayback Machine. El jardí barroc espanyol i la seua expansió a Nova Espanya, artícul localisat en les Actes de el III Congrés Internacional del barroc americà: territori, art, espai i societat, Universitat Pablo de Olavide, Sevilla
- ↑ Manuel Tovar,[6] L'Estany del Bon Retir, Hemeroteca ABC, Madrit, 12 d'abril de 2001
- ↑ José María Díez Borque, Palau del Bon Retir: teatre, festa i atres espectàculs per al rei, artícul localisat en La década d'or en la comèdia espanyola, 1630-1640: actes de les XIX Jornades de Teatre Clàssic d'Almagro, Almagro (Ciutat Real), 1997 pàgines 167-189
- ↑ Alejandra Ulla Lorenzo, Les festes teatrals del Bon Retir en 1635: l'estrena de "El major encant, amor" de Calderón de la Barca, Universitat de Navarra, Pamplona, 2011
- ↑ Carmen Ariza Muñoz,[7] La representació d'elements del paisage en el jardí i en atres manifestacions artístiques, artícul de la revista Espai, temps i forma, Série VII, Història de l'Art, UNED, Madrit, 2004, pàgina 188
- ↑ María Isabel Gea Ortigas, Guia del pla de Texeira, Edicions La Llibreria, Madrit, 2015
- ↑ José Luis Sancho, Una góndola real del sigle XVII conservada en la Casa de Marins del Real Lloc d'Aranjuez, Revista Reals Llocs, número 87, Madrit, 1986, pàgines 53 a 60
- ↑ Cristóbal Belda, Juan José Martínez González, José Luis Morales Marín, Alfonso Rodríguez de Ceballos, Santiago Sebastián, Virginia Tovar Martín i Enrique Valdivieso, Els sigles del barroc, Edicions Akal, Madrit, 1997, pàgina 80
- ↑ Carmen del Moral Ruiz,seus-plans-jardin-real-a-parc-publique El Retir de Madrit en els seus plans: de jardí real a parc públic, Revista digital frontera-d, 2013
- ↑ Enrique García Melero, Art espanyol de l'Ilustració i del sigle XIX: entorn a l'image del passat, Edicions Trobe, Madrit, 1998
- ↑ Luis García Gómez, El Jardí Reservat de Fernando VII,[8] Revista Passeja per Madrit, número 6, Colege Oficial d'Arquitectes de Madrit (COAM), abril de 2015
- ↑ Pedro Navascués Palau, Els discípuls de Villanueva, secció del llibre Juan de Villanueva, Escola Tècnic Superior d'Arquitectura, Universitat Politècnica de Madrit, Madrit, 1982
- ↑ 24,0 24,1 Pedro Navascués Palau, Arquitectura espanyola: 1808-1914, Summa Artis: Història general de l'Art, Volum XXXV, Editorial Espasa Calpe, Madrit, 1993
- ↑ Diari oficial d'avisos de Madrit, any CIX, número 230, Hemeroteca Digital de la Biblioteca Nacional d'Espanya,[9] Madrit, 18 d'agost de 1867
- ↑ María Jesús Martín Sánchez,[10] Paisage de fondo o paisage ple: els paisages i jardins del Madrit galdosiano, Revista Espai, Temps i Forma, Série VII, Història de l'Art, UNED, Madrit, 1998, pàgina 406
- ↑ Luis García Gómez, Monument a la Pàtria espanyola personificada en el rei Alfonso XII,[11] Revista Passeja per Madrit, número 2, Colege Oficial d'Arquitectes de Madrit (COAM), abril de 2014
- ↑ Carmen Priego, Carmen Corrals i Ester Sanz, Dibuixos en el Museu d'Història de Madrit: arquitectura madrilenya dels sigles XIX i XX, Museu d'Història de Madrit, Ajuntament de Madrit, Madrit, 2009
- ↑ La Correspondència d'Espanya, any LXVII, número 21.211, Hemeroteca Digital de la Biblioteca Nacional d'Espanya,[12] Madrit, 9 de març de 1916
- ↑ Món gràfic, any X, número 428, Hemeroteca Digital de la Biblioteca Nacional d'Espanya,[13] Madrit, 14 de giner de 1920
- ↑ La Llibertat, any VIII, Hemeroteca Digital de la Biblioteca Nacional d'Espanya,[14] Madrit, 13 d'agost de 1926
- ↑ J.A. González,[15] Natació a quatre graus en l'Estany del Retir, Diari ABC, Madrit, 1 de març de 2004
- ↑ Bruno García Gall,[16] Madrit 2020 buidaria l'estany del Retir per al vóley plaja, El País, Madrit, 20 de setembre de 2012
- ↑ Ignacio Serrano, [17] Quan John Wayne va rodar en el Retir, Diari ABC, Madrit, 26 de giner de 2014
- ↑ Antonio Jiménez Barca, [18] L'estany del Retir serà buidat per a arreglar-ho perque pert 5.000 litros al dia, El País, Madrit, 7 de juliol de 2001
- Este artícul conté una traducció derivada de «Estanque Grande del Buen Retiro» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.