Llac de la Casa de Camp

Llac de la Casa de Camp

El llac de la Casa de Camp és un estany artificial d'orige renaixentista, situat en el parc homònim, dins d'una de les superfícies forestals més extenses de Madrit (Espanya). Procedix de la conjunció parcial d'una série d'embassaments primitius, construïts en els anys 1560 per Pierre Jasen i Adrian van der Müller, dins del proyecte paisagístic que Felipe II va encomanar a l'arquitecte Juan Batiste de Toledo, per a l'acondicionament del Real Lloc de la Casa de Camp.

El llac actual posseïx una superfície de 80 150 m² i té un volum d'aigua de 164 883 m³. Dispon d'un embarcadero, que possibilita la navegació recreativa, i està habilitat per a la pràctica de certs deports, com el rem olímpic, el piragüisme, el cayac-pol, la peixca deportiva en tornada o el triatló.

Toponímia

El topònim del llac fa referència al parc a on s'ubica, cridat Casa de Camp per l'existència en un dels seus extrems d'una vila de recree, edificada en 1519. La citada residència es coneix com Palau dels Vargas o Palau de la Casa de Camp.

Història

Sigles XVI i XVII

Paisage de la Casa de Camp, de Félix Castello (1634). Museu d'Història de Madrit. Els llac primitius apareixen al fondo, en perspectiva, darrere del Palau dels Vargas, situat en primer terme.

Fragmente del pla de Madrit de Pedro Teixeira (1656), en els llac a l'esquerra. El cartógrafo portugués solament va representar quatre dels cinc estanys originals, encara que en la llegenda va resenyar el nom de tots ells.

El llac dels patinadors en la Real Casa de Camp, dibuix de Daniel Perea aparegut en la revista L'Ilustració Espanyola i Americana el 22 de giner de 1880.

El proyecte paisagístic ideat per Juan Batiste de Toledo va començar a eixecutar-se en 1562, despuix de la compra, per part de Felipe II, del cridat Palau dels Vargas, al voltant del com varen ser anexionadas vàries finques, que donarien lloc al Real Lloc de la Casa de Camp.

Els primers treballs realisats dins d'este pla varen ser diferents infraestructures hidràuliques, entre les que es trobaven cinc estanys contigus, que se sortien del propenc riera Meaques a través de canalisacions. Varen ser creats per un equip d'ingeniers i fontaners que el rei va fer dur dels Països Baixos, en Pietre Jansen i Adrian van der Müller com a figures més destacades.

Estos estanys no solament tenien una funció ornamental, sino que també eren utilisats com a reserves de peixos, que es cultivaven per al consum humà. En alguns d'ells també era possible navegar, per mig d'embarcacions llaugeres, i inclús es practicava el patinage sobre gèl. Existix constància de que en l'hivern de 1593 Felipe III, quan encara era príncip, va organisar una sessió de patinage sobre la superfície gelada d'un dels embassaments.

Cada u dels llac tenia planta rectangular. Estaven separats entre sí per estrets dics, que varen ser construïts a partir de tècniques típicament holandeses, com el doble mur de fàbrica en farcidura de terra compactar.

El règim pluvial de la riera que abastia als cinc llac feya que, en época de fortes pluges, els dics de separació s'inundaren, de tal manera que tots ells quedaven units en una sola làmina d'aigua.

Els estanys estaven identificats en els noms «Gran, «del Nort», «del Mig», «Longuillo» i «de la Higuera», tal i com s'aprecia en el pla de Madrit que Pedro Teixeira va elaborar en 1656. En este mapa també poden distinguir-se una sòrt de menuts sortidors, ubicats en la part central de tres dels embassaments, el «del Mig», el «del Nort» i el «Longuillo».

Varen deure concloure's en 1570, ya que en enguany Pietre Jansen va prendre la decisió de retornar al seu país d'orige. En eixes mateixes dates varen ser plantats entre 200 i 300 chops en els contorns dels llac, provinents dels jardins i boscs d'Aranjuez.

XVIII

En el XVIII va ser construït un sext embassament, pero no de manera contigua, sino en un lloc exent, prop de la desapareguda Iglésia de la Torrecilla, a on hui dia s'alcen unes instalacions de tenis. Va ser conegut en els topònims de «Estany Chic», «de la Paella» o «Tenquero», nom este últim que aludix a la tenca, una espècie piscícola que ahí es cultivava.

XIX

En el pas del temps i la falta de manteniment, alguns dels embassaments varen terminar secant-se, de tal modo que, aplegat el XIX, solament es conservaven tres dels cinc traçats durant el Renaixença.

Un d'ells, el «Gran», el més occidental, va ser adaptat durant el regnat d'Alfonso XII per a la pràctica del patinage sobre gèl, raó per la qual va escomençar a ser conegut com a «Estany de Patins». En 1876 va ser edificada en una de les seues riberes la Casa dels Patins, que despuix Alfonso XIII va manar reformar, a partir d'un proyecte de Rafael Ripollés, portat a terme entre 1909 i 1915.

Sobre els atres dos embassaments que encara es mantenien, el «del Nort» i el «del Mig», estos realment formaven una única massa d'aigua, en haver-se sumergit la llengua de terra que els dividia. Per a reforçar eixa sensació d'unitat, es va procedir a modelar el seu perímetro, a partir d'un disseny ondulante, molt alluntat de la seua planta geomètrica original, en llínea en els gusts tardorrománticos de l'época, a l'hora que va ser construït un embarcadero. D'esta intervenció va sorgir el llac que ha aplegat als nostres dies.

Sigles XX i XXI

En el XX, en la proclamació de la Segona República (1931-1939), els estanys varen passar a mans municipals, despuix d'expropiar l'Estat el Real Lloc de la Casa de Camp i cedir-li-ho al Ajuntament de Madrit. Segons se senyala en un informe realisat pel consistori, es trobaven en condicions acceptables, excepció feta del «Tenquero», construït en el XVIII, que a eixes altures pràcticament havia desaparegut. Despuix de produir-se l'obertura al públic general per part del govern republicà, es varen notificar una série d'actes vandàlics tals com fogatas o destrossa de parterres en les afores del llac, aplegant a produir-se numerosos corts de digestió per banyar-se despuix d'haver menjat i, inclús, una mort per ahogamiento. Despuix d'estos successos el govern va fer una crida pública a la calma i el respecte d'este nou espai públic.

L'inventor Adrián Álvarez Ruiz durant les proves del seu generador d'aire, celebrades en el llac de la Casa de Camp el 24 d'octubre de 1932.

El 24 d'octubre de 1932, davant la presència d'unes 15 000 persones, el llac principal va acollir les primeres proves del cridat generador d'aire, un dispositiu inventat per Adrián Álvarez Ruiz, dirigit a perfeccionar els sistemes de generació d'aire dels submarís. Dita prova va durar al voltant de noranta minuts i es va interrompre per averia.

Al començ de la Guerra Civil, en el context de la defensa de Madrit i, més concretament, de la batalla de la Ciutat Universitària, disputada en novembre de 1936, es varen produir numerosos combats en la franja de terra compresa entre els llac i el pont dels Francesos.

En 1968 l'estany dels Patins va ser desecado. Sobre el seu llit s'estén hui dia una àmplia esplanada, que s'utilisa com a aparcament, propenca a la Glorieta de Patins, denominada aixina en referència al seu antic us.

El llac actual, resultat de la conjunció de dos dels cinc embassaments promoguts per Felipe II, el «del Nort» i el «del Mig», ha segut objecte de numeroses intervencions en els sigles XX i XXI, encaminades a la seua adequació per a us deportiu i recreatiu. En la primavera de 1992, li va ser instalat un sortidor de 60 m d'altura, que pot autorregularse en funció de la velocitat de vent, a través d'un anemómetro situat en la vora. En 1995 es va procedir al buidat i posterior retirada de fango i neteja del fondo llacustre. Els peixos que en aquell llavors ho habitaven varen ser traslladats per empleats municipals als vivers de Porta de Ferro. En l'any 2007 s'inicia la depuració de les seues aigües. En 2017 es va acometre la reconstrucció i modernisació del mur de contenció, una reforma integral per a la qual es va tornar a buidar l'estany i es va retirar novament el fanc depositat.