Estambul 2461


Estambul # (també coneguda com Ni 2461[1] o L.2461) és una antiga tablilla cuneïforme sumeri. Ha segut cridada per alguns autors com el poema d'amor més antic del món.[2][3] La tablilla s'exhibix en el Museu Arqueològic d'Estambul (Sala Mesopotamia).[3]
Es tracta d'un poema eròtic dirigit al rei Shu-Sense (que va regnar cap a el XX o XXI) per una parlant anònima. Es creu que el poema podria estar relacionat en un «matrimoni sagrat» entre el rei i una sacerdot d'Inanna.
Descobriment
[editar | editar còdic]La tablilla va ser desenterrada en Nippur, en la Baixa Mesopotamia (en l'actual Iraq). Es tracta d'una dels mils de tablillas sumeri trobades per arqueòlecs durant excavacions realisades entre 1889 i 1900.[1]
La tablilla va ser identificada entre atres 74.000 i traduïda per l'orientaliste Samuel Kramer en 1951, durant els seus anys d'estudis en el Museu d'Estambul.[3] Kramer estava en el procés de decidir qué obres traduir a continuació quan va trobar la tablilla en el caixó del museu. Descriu el moment en el seu llibre History begins at Sumer (lit. L'història comença en Sumer):
La chicoteta tablilla numerada 2461 yacer en un dels caixons, rodejada d'atres fragments. Quan la vaig vore per primera volta, lo que més em va cridar l'atenció va ser el seu excelent estat de conservació. Pronte em vaig donar conte de que estava llegint un poema, dividit en vàries estrofes, que celebrava la bellea i l'amor, una nóvia jubilosa i un rei cridat Shu-Sense… En llegir-ho una i una atra volta, no cabia dubte del seu contingut. Lo que tenia en les meues mans era una de les cançons d'amor més antigues escrites per la mà de l'home.
Contingut
[editar | editar còdic]La tablilla conté un balbale (una espècie de poema sumeri) que és conegut pels títuls de «Nóvio, passa la nit en la nostra casa fins a l'amanecer» o «Una cançó d'amor de Shu-Suen (Shu-Suen B)». Compost per 29 versos, este poema és un monòlec dirigit al rei Shu-Sense (que va regnar entre 1972 i 1964 a. C. en cronologia curta, o entre 2037 i 2029 a. C. en cronologia llarga). En un llenguage eròtic, la narradora del poema expressa els seus ardents desijos i anhels per Shu-Sense, recorrent en gran mida a imàgens relacionades en la mel i la dolçor.[1]
A continuació es llig el començ del poema (en la traducció de Kramer):[4]
Nóvio, amat del meu cor,
Bella és la teua bellea, dolça com la mel,
León, amat del meu cor,
Bella és la teua bellea, dolça com la mel.
Continua:
Nóvio, deixa'm acariciar-te,
La meua preciosa carícia és més dolça que la mel,
En l'alcova, ompli de mel,
Deixa'm gojar de la teua bella bellea,
León, deixa'm acariciar-te,
La meua preciosa carícia és més dolça que la mel.
Nóvio, has gojat de mi,
Digues-li a la meua mare, ella et donarà manjares,
El meu pare, ell et donarà regals.
.....................
Tu, perque m'ames,
Concedix a la meua oració de les teues carícies,
El meu senyor deu, el meu senyor protector,
El meu SHU-SIN, que alegra el cor de ENLIL,
Concedix a la meua oració de les teues carícies.
Els tres últims versos del poema semblen contindre una invitació a una trobada sexual, pero en un llenguage que no nos resulta del tot clar.[1][5]
El text és un dels poemes lírics més antics dels que es tinga coneiximent.[2]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Fant, Clyde E.; Reddish, {{{nom2}}} (2008-10-15). Lost Treasures of the Bible: Understanding the Bible Through Archaeological Artifacts in World Museums, Wm. B. Eerdmans Publishing. ISBN 9780802828811.
- ↑ 2,0 2,1 Guinness World Records. «Oldest love poem» (en en).
- ↑ 3,0 3,1 3,2 «[1]». Consultat el 2025-12-28.
- ↑ «The Oldest Love Poem» (en en). Obelisk Art History. Consultat el 2025-12-29.
- ↑ Trobe, William W.; Younger, {{{nom2}}} (2003). The Context of Scripture: Canonical compositions from the biblical world, Brill.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Estambul 2461» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.