Estàtua de la sacerdot Aristonoe
.JPG)
L'estàtua de la sacerdot Aristonoe, que es troba en el Museu Arqueològic Nacional d'Atenes (NAMA) en el número d'inventari 232, data de el III
Es conserva en gran part intacta, llevat alguns desperfectes menors. Solament li falten la gobanella dreta i la mà esquerra. Abdós gobanelles varen ser elaborats i colocats per separat. El cap, també un cap de tongada, es conserva en perfecte estat. El pedestal i la base rectangular també estan intactes. Aristonoe s'empina de front a l'espectador. La cama dreta és la de respal, l'esquerra la cama lliure, llaugerament flexionada. Els braços estan flexionados i estesos cap a avant. El cap està llaugerament girada cap a la dreta. El cabell trenat està cuidadosadament arreplegat cap a arrere i en ralla sobre la front. El cos està completament cobert, llevat els empeines, les gobanelles, el coll i el cap. Vares vore un quitón i un himatión.[1]
L'estàtua, tallada en marbre pentélico, va ser descoberta en 1890 en el Temple de Némesis en Ramnunte un lloc que durant molt temps es va creure dedicat a Temis. L'estàtua, de tamany casi natural (1,62 metros), s'alça sobre una base de 38 centímetros d'alt, 61 centímetros d'ample i 62 centímetros de profunditat. Segons una inscripció en la base, està dedicada a la deesa Némesis. Va ser encarregada per Hierocles, fill de Hieropoios i Aristonoe. Segons l'inscripció, Aristonoe era filla d'un tal Nicócrates de Ramnunte.
Inscripció:[2]
- Θέμιδι καὶ Νεμέσει
- Ἱεροκλῆς Ἱεροποιοῦ Ραμνούοιος
- ὰνέθηκε τὴν μητέρα Ἀριοτονόην
- Νικοκράτου Ραμνουοίου ἱέρειαν
- Νεμέσεως
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Nikolaos Kaltsas (2002). Sculpture in the National Archaeological Museum, Athens, The J. Paul Getty Museum, p. 274. ISBN 0-89236-686-9.
- ↑ «II², 3462». Inscriptiones Graecae. Consultat el 2026-05-28.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Estatua de la sacerdotisa Aristonoe» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.