Anar al contingut

Esquema FTCS

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

En anàlisis numèric, el método FTCS (forward clave-centered space) és un método de diferències finitas utilisat per a resoldre numèricament l'equació de la calor i unes atres equacions parabòliques en derivades parcials similars.[1] És un método de primer orde en el temps, explícit en el temps, i és condicionalment estable quan s'aplica a l'equació de la calor. Quan s'utilisa com a método per a equacions de advección, o més generalment equacions hiperbòliques en diferencials parcials, és inestable a menos que s'incloga viscosidad artificial. L'abreviatura FTCS va ser utilisada per primera volta per Patrick Roache.[2][3]

El método

El método FTCS es basa en el método de Euler cap a avant en el temps (d'ahí «temps cap a avant») i en la diferència central en l'espai (d'ahí «espai centrat»), lo que proporciona una convergència de primer orde en el temps i una convergència de segon orde en l'espai. Per eixemple, en una dimensió, si l'equació diferencial parcial és

∂u∂t=F(u,x,t,∂2u∂x2)

llavors, deixant u(iΔx,nΔt)=uin, El método de Euler cap a avant ve dau per:

uin+1−uinΔt=Fin(u,x,t,∂2u∂x2)

La funció F deu discretizarse espacialment en un esquema de diferència central. Es tracta d'un método explícit, lo que significa que uin+1 pot calcular-se explícitament (sense necessitat de resoldre un sistema d'equacions algebraiques) si es coneixen els valors de u en el nivell de temps anterior (n). El método FTCS és computacionalment econòmic, ya que es tracta d'un método explícit.

Ilustració: equació de la calor unidimensional

El método FTCS s'aplica a sovint a problemes de difusió. Com a eixemple, per a l'equació de la calor unidimensional,

∂u∂t=α∂2u∂x2

l'esquema FTCS ve dau per:

uin+1−uinΔt=αui+1n−2uin+ui−1nΔx2

o, deixant r=αΔtΔx2:

uin+1=uin+r(ui+1n−2uin+ui−1n)

Referències

  1. ↑ (1997) Computational Fluïu Mechanics and Heat Transfer, 2nd edició, Taylor & Francis. ISBN 1-56032-046-X.
  2. ↑ Patrick J. Roache (1972). Computational Fluïu Dynamics, 1st edició, Bella. ISBN 0-913478-05-9.
  3. ↑ Patrick J. Roache (1998). Computational Fluïu Dynamics, 2.ª edició, Bella. ISBN 0-913478-09-1.


Referències