Les esponges menstruals són un método de gestió menstrual similar a un tampó que es coloquen internament en el canal vaginal per a absorbir la menstruació. Comercialisades com a tampons d'esponja o esponges higièniques existixen dos variants: d'esponja marina o esponja natural, reutilisables i provinents d'esponges de mar, un tipo d'animal marí filtrador del subregne Parazoa,[1] i tampons d'esponja sintètica, descartables i fabricats en diferents tipos de materials i bromera.[2] No estan relacionats en l'esponja anticonceptiva, un dispositiu manufacturado de contracepció no destinat a recolectar fluix menstrual, encara que existixen evidències de l'us primerenc d'esponges naturals embebidas en substàncies espermicidas en l'Antiguetat.[3]

Sobre la seua seguritat, l'Administració de Medicaments i Aliments (FDA) d'Estats Units cataloga els tampons d'esponja natural com a dispositius mèdics classe III i requerix que passen proves de biocompatibilitat i seguritat abans d'eixir a la venda. Com a conseqüència no existixen proveïdors autorisats per esta agència per a vendre-les com a tampons en el país.

Les esponges menstruals marines integren el repertori d'opcions de gestió menstrual considerades «ecològiques» junt a tovalles de tela i copes, encara que esta percepció està subjecta a debat per la falta d'evidència sobre la seua sustentabilitat.

Història

S'estima que entre el 3000 a. C. i el sigle V es varen utilisar esponges marines com a recolectors menstruals, a la parell d'atres funcions com métodos de contracepció. Les mateixes s'introduïen en el canal vaginal per a rebre el fluix menstrual directament des del cérvix.[4] Durant el sigle XVI en Anglaterra eren majorment utilisades per treballadores sexuals per a satisfer la demanda dels clients que no desijaven tindre contacte en el fluix menstrual durant el coit. En 1680 un poema va arreplegar una menció a una esponja utilisada per a este fi. El seu us no es trobava estés en la població general que considerava perillós insertar un element dins del cos per a retindre sanc i decorreguts, lo que es creïa podia tindre implicacions greus en la salut de les dònes.

 
El primer recolector catamenial intern, de 1867, descrivia l'us d'una esponja menstrual colocada en l'interior del sac vaginal per a absorbir la menstruació.[5]

Les esponges marines varen escomençar a comercialisar-se per a gestionar la menstruació en el sigle XIX com a alternatives als panys i tovalles menstruals. Estaven envoltes en una ret en una cordonera per a facilitar l'inserció i extracció.[6] Podien comprar-se en farmàcies, tendes de productes secs o pel correu, i ya eren utilisades per meges per a contindre el fluix menstrual de pacients des de 1845.[7] Estes tenien un baix cost, una gran capacitat d'absorció i en ser reutilisables eren l'opció més econòmica per a les usuàries. Com a alternativa algunes optaven per usar cotó, que a diferència de les esponges es descartava despuix de cada us, i era l'opció desijable per a aquelles que volgueren evitar tindre contacte directe en el seu fluix menstrual i llavar el seu absorbent personal.[8] Les esponges marines també es varen utilisar com pesarios per a tractar prolapso dels òrguens pèlvics, en un antecedent en 1880.[9]

 
Ademés de la gestió menstrual, era habitual l'us d'esponges marines i sintètiques per a la contracepció, com el model en image, fabricat en goma i en una ret per a facilitar la seua extracció. (Regne Unit, 1901-1930).

En Estats Units entre 1854 fins a 1899 les esponges es varen utilisar en conjunt en recolectors catameniales, dispositius externs per a contindre el sagnat que recorrien l'entrepierna de l'usuària i pressionaven un material absorbent, ya siga una esponja o cotó, sobre l'exterior dels genitals.[10] Existixen palesos de recolectors en mencions d'esponges des de 1858 fins a 1909.[11] El primer sac catamenial d'us intern, presentat en 1867 per S. L. Hockert, plantejava l'us d'una esponja com a mig absorbent en l'interior del dispositiu.[12] Fins a 1920 varen existir dissenys en la mateixa llínea que proponien colocar-les dins dels sacs o en les copes menstruals, i no directament en la vagina.[11]


Durant el sigle XX les esponges marines podien comprar-se per correu o en tendes com Sears en Estats Units; comercialisades com a esponges per a «dames», estaven cobertes d'una malla de seda i tenien una cordonera d'este material. S'oferien distints talles per a fins de anticoncepció i higiene menstrual.[13][14] Les esponges sintètiques varen escomençar a utilisar-se a partir de 1905, quan Mary Susan Merkley va patentar un recolector de menstruació en sistema de cinturons i una esponja de goma com a absorbent. Este material no tenia la porositat de les esponges naturals ni s'enduria en el temps com estes, per lo que es venia com més higiènic, flexible i suau que el seu contrapart marina.[15][16] L'us d'una d'estes esponges menstruals va inspirar al mege Earle C. Haas per a inventar el primer aplicador de tampons en 1929.[6]

En la década de 1970, en l'aparició de casos de síndrome de shock tòxic en usuàries de tampons es va ampliar el mercat de consumidores d'esponges marines menstruals. En Estats Units, Kansas va ser un dels primers estats en denunciar la venda d'estes. Un carregament en esponges de Grècia va entrar per aduana i un dels distribuïdors en eixe moment era l'Iglésia de la Vida Universal. Ya que estaven destinades a reemplaçar als tampons, l'Administració de Medicaments i Aliments (FDA) va intervindre, i per mig del Medical Device Regulation Act de 1976, va classificar l'esponja menstrual marina com a dispositiu mèdic classe III. A partir de llavors són necessaris ensajos per a determinar la seguritat del producte abans d'eixir a la venda.[17]

Descripció i us

 
Tampó de bromera sintètica o soft tampon.

Les esponges marines són cultivades i/o extretes del mar Mediterrànea, Egeo, Adriático, Carib o oceà Atlàntic per buços, normalment deixant la base intacta per a que l'organisme puga regenerar-se. Es recolecten una volta que alcancen els dotze centímetros i mig, i despuix es llaven, tallen i se'ls dona forma d'esfera abans d'empaquetar-les per a la venda.[18][1][19] Els tampons d'esponja s'introduïxen en la vagina per a absorbir el fluix menstrual i es deuen canviar cada quatre o sis hores. Algunes fonts indiquen alternar l'us de dos tampons a lo llarc del cicle.[20]

Prop de dos terços de l'esponja és aire, per lo que tenen una gran capacitat d'absorció; una volta en us s'expandix en totes les direccions d'una manera similar a un tampó de cotó o fibres,[21] i els teixits s'unflen, prevenint que el líquit contingut filtre.

Durant els dies de sagnat deuen ser llavades entre usos en sabons suaus i desinfectades al final. El método dependrà de les instruccions del distribuïdor. Una pràctica és colocar-les en aigua hervir per cinc o dèu minuts,[13] encara que açò pot ocasionar que l'esponja es contraga i endurixca; una atra forma promoguda pels distribuïdors és sumergir-les en solucions suaus de bicarbonato de sodi, vinagre, aigua oxigenada rebaixada, oli d'arbre de té o argent coloidal. Algunes pràctiques inclouen el nugat d'un fil per a facilitar el retir del cos. En finalisar, es deuen secar a l'aire i guardar en una bossa de cotó.[19] Tenen una vida útil d'entre sis mesos i un any.[22]

Sobre els tampons d'esponja sintètics, estan fabricats de bromera de poliuretano i són descartables.[2] Un model de 2005 en Holanda duya dos versions, una «seca» de bromera de poliéter, i una versió «humida» d'esponja d'alcohol polivinílico, en un lubrificant a pur de aigua en facultats bactericides que contenia gluconato de clorhexidina.

Els tampons d'esponja són compatibles en la penetració vaginal.[19] Sobre introduir-les despuix del part, es deu consultar a un professional de la salut.[19]

Vore també

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 Weir, 2015, p. 36
  2. ↑ 2,0 2,1 Tempone, Denise (12 de juny de 2019). «Tampó de l'amor. Cóm funciona i et permet tindre relacions en qualsevol dia del més». La Nació. Consultat el 26 de març de 2021.
  3. ↑ «Lemons, Sponges, and Other Old Forms of Birth Control» (en en). National Geographic. Consultat el 24 de març de 2021. «For extra protection, ancient people would rub a mixture of lemon juice and honey on a contraceptive sponge.»
  4. ↑ «The History of Menstrual Hygiene» (en en). Simple Health.com (12 de març de 2019). Consultat el 25 de març de 2021.
  5. ↑ Hockert, S, L.. Google Llibres (ed.): «Hockert — US70843A» (en en) (PDF). Consultat el 13 d'abril de 2021.
  6. ↑ 6,0 6,1 Cummings, Megan. «The evolution of menstrual products» (en en). Mymed.com. Consultat el 26 de març de 2021.
  7. ↑ Klosterman Kidd, 1994, p. 81
  8. ↑ Klosterman Kidd, 1994, p. 58
  9. ↑ Klosterman Kidd, 1994, p. 84-85
  10. ↑ Klosterman Kidd, 1994, p. 46-48
  11. ↑ 11,0 11,1 Klosterman Kidd, 1994, p. 178-204
  12. ↑ Hockert, S. L. (1867). «US70843A» (en en) (PDF). Google Patents. Consultat el 26 de març de 2021.
  13. ↑ 13,0 13,1 «Sponges for contraception - birth control - and absorbing menstrual flow» (en en). Museum of Menstruation. Mum.org. Consultat el 25 de març de 2021.
  14. ↑ Klosterman Kidd, 1994, p. 113-116
  15. ↑ Klosterman Kidd, 1994, p. 63
  16. ↑ Merkley, Mary Susan (1905). «Catamenial appliance.» (en en). Google Patents. Consultat el 27 de març de 2021.
  17. ↑ (Febrer de 1981).«FDA Consumer».U.S. Department of Health, Education, and Welfare, Public Health Service, Food and Drug Administration.15(1): 30.
  18. ↑ Weir, 2015, p. 52
  19. ↑ 19,0 19,1 19,2 19,3 Tresserra, Laia (6 de juny de 2018). «Els esponges marines menstruals». Opcions. Impulsem el consum conscient. Consultat el 27 de març de 2017.
  20. ↑ «Natural Menstrual Aids» (en en). Unichemgreylynn.co.nz. Consultat el 25 de març de 2021.
  21. ↑ Gunter, Jennifer (27 d'agost de 2019). The Vagina Bible: The vulva and the vagina - separating the myth from the medicine, Hachette UK. ISBN 9780349421742. Consultat el 24 de març de 2021.
  22. ↑ Weir, 2015, p. 10

Bibliografia

  • Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
  • Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».