Espectrofotómetro

El espectrofotómetro és un instrument en el que es recolza l'espectrofotometría per a medir la cantitat d'intensitat de llum absorbida despuix de passar a través d'una solució mostra.

Espectrofotómetro HI801

Espectrofotómetro

Un espectrofotómetro és un instrument usat en l'anàlisis químic que servix per a medir, en funció de la llongitut d'ona, la relació entre valors d'una mateixa magnitut fotomètrica relatius a dos fas de radiacions i la concentració o reaccions químiques que es medixen en una mostra. Les seues aplicacions poden ser qualitatives i quantitatives. També s'utilisa en laboratoris de microbiologia per a la quantificació de microorganismes.

Hi ha varis tipos d'espectrofotómetros. Estos s'agrupen d'acort al tipo de mostra analisada; els hi ha d'absorció atòmica i d'absorció molecular (que comunament es coneix com a espectrofotómetro UV-VIS).

Este instrument té la capacitat de proyectar un fes de llum monocromàtica a través d'una mostra i medir la cantitat de llum que és absorbida per dita mostra. Açò li permet a l'operador realisar dos funcions:

1. Donar informació sobre la naturalea de la substància en la mostra.
2. Indicar indirectament quina cantitat de la substància que nos interessa està present en la mostra.

Parts d'un espectrofotómetro

L'espectrofotómetro, en general, consta de dos dispositius; un espectrómetro i un fotómetro. Un espectrómetro és un dispositiu que produïx, dispersa i medix la llum. Un fotómetro té un detector fotoeléctrico que medix l'intensitat de la llum.

• Espectrómetro: Produïx un ranc desijat de llongitut d'ona de llum. Primer un colimador (lent) transmet un fes recte de llum (fotons) que passa a través d'un monocromador (prisma) per a dividir-ho en vàries components de llongituts d'ona (espectre). Llavors un selector de llongitut d'ona (recalat) transmet només les llongituts d'ona desijades.
• Fotómetro: En acabant de que el ranc desijat de llongitut d'ona de llum passa a través de la solució mostra en la cubeta, el fotómetro detecta la cantitat de fotons que s'absorbix i després envia una senyal a un galvanómetro o una pantalla digital.

Components d'un espectrofotómetro

Font de llum

La font de llum que allumena la mostra deu complir en les següents condicions: estabilitat, direccionabilidad, distribució d'energia espectral contínua i llarga vida. Les fonts amprades són: llàntia de wolframio (també cridat tungsteno), llàntia d'arc de xenón, llàntia de deuteri i llàntia LED que s'utilisen en els laboratoris.

Monocromador

Artícul principal → monocromador.

El monocromador aïlla les radiacions de llongitut d'ona desijada que incidixen o es reflectixen des del conjunt, s'usa per a obtindre llum monocromàtica.

Està constituït per les rendijas d'entrada i eixida, colimadorés i l'element de dispersió. El colimador s'ubica entre la rendija d'entrada i eixida. És un lent que du el fes de llum que entra en una determinada llongitut d'ona cap a un prisma el qual separa totes les llongituts d'ona d'eixe fes i la llongitut desijada es dirigix cap a una atra lent que direccionar eixe fes cap a la rendija d'eixida.

Compartimento de Mostra

És a on té lloc l'interacció en la matèria (deu produir-se a on no hi haja absorció ni dispersió de les llongituts d'ona). És important destacar, que durant este procés, s'aplica la llei de Lambert-Beer en la seua màxima expressió, en base en les seues lleis d'absorció, en lo que concernix al pas de la molècula de fonamental-excitat.

Detector

El detector és l'encarregat de captar la radiació i, a la seua volta, deixar-la en evidència per al seu estudi posterior. Existixen dos tipos:

• a) els que responen a fotonés;
• b) els que responen al calor.

Fotodetectores

En els instruments moderns es troba una série de 16 fotodetectores per a percebre la senyal en forma simultànea en 16 llongituts d'ona, cobrint l'espectre visible. Açò reduïx el temps de mida, i minimisa les parts mòvils de l'equip.

Celes

Archiu:Spectrophotometer cuvettes. caps block 4

Celes d'espectrofotometría. En un primer pla, dos de cuarzo aptes per al treball en llum ultravioleta; en segon pla, de plàstic, per a colorimetria (és dir, amprant llum visible).

Són els recipients a on es depositen les mostres líquides a analisar. El material del com estan fetes varia d'acort a la regió que s'estiga treballant; són de vidre o plàstic si es treballa en la regió visible, de cuarzo si es treballa en la ultravioleta i de NaCl si es treballa la regió de infrarrojo. Es caracterisen per tindre dos parets corresponent als costats òptics per a on creua el fes de llum.