Llum monocromàtica
Des del punt de vista de la física, la radiació monocromàtica és aquella que posseïx una única freqüència o llongitut d'ona constant.[1][2] En el cas de la radiació electromagnètica, quan dita freqüència forma part del espectre visible , se sol utilisar el terme llum monocromàtica. Tècnicament, cap llum pot ser considerada totalment monocromàtica per les llimitacions de la mecànica quàntica, per lo que, en realitat un fes de radiació monocromàtica, inclús la provinent dels làsers o de les llínees d'emissió espectral, en realitat és una estreta banda de freqüències.[2] En tractar-se de radiació electromagnètica, posseïx similars propietats que la radiació policromática, propagant-se a través del buit o dels mijos transparents sense que canvie la seua freqüència. L'eixemple més representatiu d'este tipo de llum són els diodos làser, ya que la seua llongitut d'ona de la banda d'emissió varia només algunes milèsimes de nanómetro.
Obtenció
[editar | editar còdic]La radiació monocromàtica pot produir-se per mig de diversos métodos. Els primers intensos d'obtindre un fes lluminós monocromàtic deuen ser atribuïts a Isaac Newton, qui amprant un prisma òptic va poder descompondre la radiació visible d'un fes de llum solar en els diferents colors, obtenint un palmito de múltiples colors, similar al arcoíris. Per mig de l'ocupació de fines rendijas podia aïllar-se un fes de llum del color desijat que després no podia ser descompost de nou. Esta seria una primera aproximació a l'obtenció de radiació monocromàtica.
Un segon pas està relacionat en l'ocupació de les denominades rets de difracció, que, com en el cas dels prismes òptics, descomponen la radiació policromática en fas de radiació "monocromàtica" que poden ser aïllats per mig de l'ocupació de fines rendijas. Depenent del número de llínees per cm de la ret, es poden conseguir majors resolucions en la descomposició del fes de llum blanca.[3]
Una atra forma d'obtenció de llum monocromàtica, és l'ocupació d'elements químics en estat gaseós, als que se someten a descàrregues elèctriques, com és el cas de les denominades llànties de vapor de sodi, que emeten una llum anaranjada, característica d'este element. Este mateix efecte, depenent també es pot conseguir per mig de l'ocupació d'una temperatura suficientment alta per a que els àtoms emeten un espectre de llum característic format per un conjunt de llínees espectrals discretes (components monocromàtiques). Este fenomen constituïx la base de l'espectroscòpia i s'aprofita en les llànties fluorescents i els lletrers de neó.
Finalment, els làsers són dispositius que generen radiació monocromàtica i coherent per mig d'un procés d'emissió estimulada. La llum emesa per açò dispositius és altament monocromàtica, ya que poden alcançar esgambi de llínea espectrals tan chicotetes com uns pocs Hz.[3]
Propietats i usos
[editar | editar còdic]Quan es fa interferir la radiació monocromàtica en si mateixa, s'obtenen franges d'interferència visibles i estables que permeten medir distàncies en gran precisió.[4][5] La definició actual del metro es basa en esta tècnica.[6]
L'ocupació de radiació monocromàtica (o cuasi-monocromàtica) obtingudes per mig de l'ocupació de rets de difracció està molt estesa en l'anàlisis espectral. Estes tècniques poden utilisar radiació que comprén des de les microones, com en l'espectroscòpia rotacional, fins als rajos gamma, com en l'espectroscòpia Mössbauer.[7]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Definició de llum monocromàtica - Diccionari panhispánico de l'espanyol jurídic - RAE» (en és). Diccionari panhispánico de l'espanyol jurídic - Real Acadèmia Espanyola. Consultat el 2026-06-12.
- ↑ 2,0 2,1 Oxford Reference.doi:10.1093/oi/authority.20110803100206892.Consultat el 2026-06-12.
- ↑ 3,0 3,1 «Llum Monocromàtica | Airport Lights Inspection» (en és). www.tarmacview.com. Consultat el 2026-06-15.
- ↑ «Interferómetro» (en és-es). LSC Canfranc. Consultat el 2026-06-15.
- ↑ «What is an Interferometer?» (en en). LIGO Lab | Caltech. Consultat el 2026-06-15.
- ↑ Bureau International dones Poids et Mesures.Consultat el 2026-06-15.
- ↑ Skoog, D. A.; Holler, F. J.; . Crouch, S. R. (2008). «Cap. 7C.2 Monocromadores», Principis d'anàlisis instrumental, Mexico: Cengage Learning. ISBN 607-481-390-6.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Luz monocromática» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.