Resultats de la busca

Anar a la navegació Anar a la busca
  • …a conseguir [[bronze]]. L'edat del bronze forma part de la [[prehistòria]] i seguix al [[neolític]] a la major part del món. …del III milenari a.C. (2.000 a.C.), en l'[[Afganistan]], [[Turcmenistan]] i [[Iran]]; mentres que en [[China]] s'incorporà més tardanament, dins de l
    2 kB (297 paraules) - 10:36 5 oct 2022
  • …ient Egypt'' s'estima que l'Imperi Mig comprén les dinasties XI, XII, XIII i XIV.</ref> Li va seguir el [[segon periodo intermig d'Egipte]]. En este Imp [[Categoria:Sigle XXI a. C. en Egipte]]
    1 kB (178 paraules) - 16:34 28 ago 2023
  • …andro Magne]] ([[323 a. C.|323 a.C.]]) i la de [[Cleòpatra VII|Cleòpatra]] i [[Marco Antonio]] despuix de la seua derrota en la [[Batalla d'Accio]] ([[3 …ca d'Egipte|Macedònica]] ([[332 a. C.|332 a.C.]] a [[309 a. C.|309 a.C.]]) i la [[Dinastia Ptolemaica|Ptolemaica]] ([[305 a. C.|305 a.C.]] a 30 a.C.)
    2 kB (250 paraules) - 16:24 28 ago 2023
  • …[[Juli César]] i el primer [[emperador romà]]. Governà entre [[27 a. C.]] i [[14|14 d. C.]], any de la seua mort, convertint-se aixina en l'emperador… [[Categoria:Censors romans del sigle I a.C.]]
    2 kB (250 paraules) - 09:45 20 set 2024
  • …governades per dinasties d'orige llibi. Si ben eren independents entre sí, i en molts casos rivals, els governants tebans a soles ostentaven el títul d …nort, estava pròxima a la ciutat de [[Avaris]], la capital dels [[hicsos]] i la [[Pi-Ramsés]] dels *Ramésidas (excavada per arqueòlecs austríacs dir
    2 kB (250 paraules) - 12:31 20 feb 2018
  • |map = Egypt NK edit es.svg|209px<br />L'Imperi Nou durant el sigle XV a.C. |capital = Tebes i Akhenaton
    2 kB (327 paraules) - 10:03 13 abr 2017
  • …t de [[Faraó|faraons]] que governaren [[Egipte]] entre els anys 1550 a. C. i 1295 a.C., aproximadament. Esta época es considera el periodo de màxim es [[Categoria:Sigle XVI a. C. en Egipte]]
    659 bytes (98 paraules) - 08:20 7 nov 2024
  • ió en Egipte els [[hicsos]], els reis dels quals integren les dinasties XV i XVI. …mentació del poder es va accelerar despuix del regnat del rei [[Neferhotep I]], de la dinastia XIII.
    2 kB (286 paraules) - 13:30 22 jul 2024
  • …descentralisat i transcorre entre l'[[Imperi Antic d'Egipte|Imperi Antic]] i l'[[Imperi Mig d'Egipte|Imperi Mig]]. Comprén des de la [[Dinastia VII]] f Alguns [[egiptòlec]]s, consideren que les dinasties VII i VIII pertanyen a l'anterior periodo, el denominat Imperi Antic d'Egipte.
    1 kB (235 paraules) - 19:15 5 oct 2016
  • …tiquites-egyptiennes-p1020364.jpg|thumb|Gavinet cerimonial tallat en sílex i marfil. Guebel el-Arak. 3200 a.C.]] …'Periodo Protodinàstic d'Egipte''' (situat generalment entre els anys 3300 i 3100 a. C.) està considerat com la fase final del [[Periodo predinàstic
    676 bytes (93 paraules) - 11:02 13 set 2024
  • …sofs presocràtics|periodo presocràtic]] ([[sigle VI a. C.|sigle VI a.C.]]) i la [[filosofia helenística]], que finalisa, segons la data convencionalmen …sadors, varen contribuir a que la Filosofia grega es continuara estudiant, i a que es convertira en un dels pilars de la [[occident|cultura occidental]]
    2 kB (245 paraules) - 13:26 29 set 2016
  • …n el segon; [[Dinastia arsàcida d'Armènia|Arsàcida]], en el tercer quarter i, en el quart el de la [[dinastia Rubènida]].]] …laveri-Shomu]], seguit de les cultures [[cultura Kura-Araxes|Kura-Araxes]] i [[cultura Trialeti|Trialeti]] en la nomenada [[edat de bronze]].
    1 kB (207 paraules) - 17:45 28 ago 2023
  • …ia]], [[Eslovàquia]], [[Ucrània]], [[Voivodina]], [[Croàcia]], [[Àustria]] i [[Eslovènia]]. En hongarés, el nom de la llengua s'escriu ''magyar''. Hi …a i acceptada, l'hongarés oprové dels [[Montes Urals|Urals]], d'a on en el sigle IX d.C. les tribus [[Magiars|magiar]]s varen emigrar cap a lo que és hui H
    2 kB (365 paraules) - 11:25 10 ago 2024
  • …''còdic''', en Dret, és un conjunt unitari, ordenàt sistematisàt de normes i principis juridics. …per Justiniano I, no tingué lloc fins al [[sigle VI]]. En l'[[Edat Mija]] i cap a l'era moderna, solament es feren comendis locals o provincials.
    1013 bytes (174 paraules) - 09:29 4 oct 2024
  • …[[30 a. C.|30 a.C.]], despuix de la derrota de [[Cleòpatra VII|Cleòpatra]] i [[Marco Antonio]] per Octavi (el futur emperador [[César Augusto]]). Va se [[Categoria:Estats i territoris fundats en el sigle I a. C.]]
    1 kB (174 paraules) - 18:26 6 maig 2024
  • …les poderoses similituts de principis que mantenia en el [[cristianisme]] i [[judaisme]]. El seu principal representant va ser [[Plotí]], que va adqui
    1 kB (187 paraules) - 15:43 13 ago 2024
  • {{Sigle | sigle=XI
    1 kB (260 paraules) - 12:10 26 jul 2022
  • …|165 d. de C.]], i un [[protectorat]] del [[Imperi romà]] entre el [[165]] i el [[428]]. Fon creat de les cendres de l'antiga [[satrapia]] de [[Armènia …ucas]] i l'àrea que actualment correspon a l'est de [[Turquia]], [[Síria]] i [[Líban]]. Per un temps, Armènia va ser un dels [[estat]]s més poderosos
    4 kB (653 paraules) - 17:56 23 jun 2022
  • …sant nous materials i usant tècniques d'ordenador per a predir estructures i propietats de materials que encara no s'han realisat. …ràctiques empíriques i no va ser fins als [[sigle XVIII|sigles XVIII]] i [[sigle XIX|XIX]] de la nostra era quan els científics varen escomençar a compren
    2 kB (287 paraules) - 17:34 30 jun 2022
  • …L'entrada principal, en la partix nort, està defesa per un pati fortificat i hi ha atres tres menudes entrades. La fortalea de Berat, en el seu estat ac …]]. Les iglésies de la fortalea varen ser danyades a lo llarc dels sigles, i a soles algunes s'han mantengut.
    2 kB (308 paraules) - 12:45 22 feb 2018

Vore (20 previes | 20 següents) (20 | 50 | 100 | 250 | 500).