Nacionalisme en Espanya
En Espanya n'hi han diversos moviments nacionalistes, la majoria teorisats i desenrollats durant el sigle XX. Uns reivindiquen l'independència política i/o econòmica respecte a Espanya, i atres reivindiquen majors cotes d'autogovern dins de l'Estat.
Nacionalisme espanyol[editar | editar còdic]
- Artícul principal → Nacionalisme espanyol.
El nacionalisme espanyol engloba concepcions molt variades sobre Espanya. Històricament, l'acceptació de l'espanyolisme es fonamentà en el centralisme polític i cultural del Regne de Castella (pancastellanisme) sobre els demés regnes ibèrics, conseqüència de l'absolutisme dels Àustries i els Borbons, i de l'atractiu de formar part d'una de potència colonial mundial; pero a partir de l'aparició de diferents corrents de pensament (carlisme, federalisme, etc.) l'espanyolisme es diversificà i hui engloba tant ideologies d'ultraesquerra com d'ultradreta, passant per totes les ideologies intermiges. Hui l'espanyolisme es pot trobar en totes les classes socials, edats i és una ideologia majoritària en Espanya. L'espanyolisme moderat està representat en el Partit Popular, en el PSOE i en UPyD, i el radical (o panespanyolisme) lo representen Falange Espanyola, España 2000 i Democracia Nacional
Nacionalisme vasc[editar | editar còdic]
- Artícul principal → Nacionalisme vasc.
El nacionalisme vasc, desenrollat, entre atres, per Sabino Arana a finals del sigle XIX, és una ideologia política que aboga per l'unitat i defensa de la entitat política dels territoris que entenen que figuren en la nació vasca i que actualment es repartixen entre dos estats: Espanya i França, per lo que la seua extensió territorial se correspon en la del territori definit tradicionalment com Euskal Herria (Poble vasc en euskera). Dit territori comprén l'actual comunitat autònoma del País Vasc i la comunitat foral de Navarra, el comtat de Treviño (província de Burgos), Vall de Vilavert (Cantàbria) i part del departament francés de Pirineus Atlàntics (els tres territoris històrics que conformen el País Vasc francés: Baixa Navarra, Labort i Sola).
Nacionalisme català[editar | editar còdic]
Dins del nacionalisme català es troba la ideologia de que Catalunya és una nació de la qual la seua llengua es el català i tindre el dret d'autodeterminació.
Este nacionalisme està representat per partits com ERC o Convergència i Unió. ERC directament busca l'independentisme mentres que Convergència i Unió el que busca es el reconeiximent total de Catalunya com a nació, el dret d'autodeterminació, i l'opció final d'independència o no dependria del vot dels catalans.
Pancatalanisme[editar | editar còdic]
- Artícul principal → Pancatalanisme.
El pancatalanisme és un nacionalisme que pensa que la nació catalana va més allà de les fronteres de l'actual Catalunya. En el començament del sigle XX del nacionalisme català començaren les especulacions de que el català es parlava més allà de Catalunya, Andorra, Perpinyà i l'Alguer. El català en si va engullir els dialectes de transició aragonesos-catalans, la llengua balear i la llengua valenciana.
Des del sigle XX intenta impondre la seua cultura i identitat en les Illes Balears i en el Regne de Valéncia negant qualsevol identitat independent balear i valenciana i aprofitant-se dels fets històrics i obres lliteràries de les Illes Balears, el Regne de Valéncia i poc a poc del Regne d'Aragó.
Esta suposta identitat cultural es diu Països Catalans un terme fomentat per l'ensagiste Joan Fuster recolzat principalment en Catalunya, i per grups minoritaris en la Comunitat Valenciana i les Illes Balears, tenint un recolzament totalment nul en Perpinyà, Andorra, Aragó (En sa franja oriental), el Carche i L'Alguer.
Nacionalisme gallec[editar | editar còdic]
- Artícul principal → Nacionalisme gallec.
El nacionalisme gallec és una corrent ideològica que aboga pel reconeiximent polític i cultural de Galícia com a nació. Per definició, és un moviment contrari al lusisme.
Dins del nacionalisme gallec es poden trobar dos corrents ideològiques principals:
- La majoritària, aboga per una amplia autonomia, o per la transformació d'Espanya en un estat federal o confederal.
- Atra, molt minoritària (extraparlamentària), és la de l'esquerra independentista, que aposta per trencar totalment en Espanya i en el model de societat capitalista.
Nacionalisme valencià[editar | editar còdic]
- Artícul principal → Valencianisme.
El nacionalisme valencià és l'ideologia que defén la sobirania cultural, política i econòmica del poble valencià. Postula que el territori valencià està format per l'actual Comunitat Valenciana, considerant valencianes tant la part valenciaparlant com la castellaparlant, i defén la Real Senyera valenciana i les seues versions. Per definició, està en contra dels països catalans i del pancatalanisme, al negar estos l'existència d'una identitat cultural privativa del poble valencià.
Nacionalisme valencià i el Carche[editar | editar còdic]
Actualment no hi ha cap intenció en particular respecte al Carche, puix ni es vol la seua anexió a la Comunitat Valenciana ni tampoc una potenciació de la cultura valenciana. L'únic que voldria el valencianisme és assegurar la conservació i la co-oficialitat del valencià en el Carche.
Nacionalisme valencià i Requena-Utiel[editar | editar còdic]
El valencianisme actual, considera la comarca natural de Requena-Utiel com una comarca valenciana més, pero respectant els seus orígens castellans. Les seues costums característiques es consideren puix, com una part més de la riquea cultural del poble valencià.
Atres nacionalismes[editar | editar còdic]
Dins d'Espanya encara existixen més nacionalismes, encara que molt minoritaris, tals com el nacionalisme asturià, l'aragonés, l'andalús i el canari. Excepte el cas canari (tradicionalment en representació parlamentària) i l'aragonés, estos nacionalismes tenen escassa repercussió social en els seus pobles, encara que actualment s'està potenciant molt el nacionalisme en totes les nacions d'Espanya.