Falla

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
(Redirigit des de «Monument faller»)
Anar a la navegació Anar a la busca

Una Falla és un monument artístic, satíric, generalment de grans dimensions (entre tres i vint metros d'alçària, encara que poden ser majors) en figures o ninots, al voltant d'una o més figures centrals (nomenades remat) que es planten en els carrers durant les festes de les falles.

La Falla té generalment un lema i està ple de cartells en versos, frases i reclams de caràcter jocós, provocant les rialles de l'espectador i es construïx de materials combustibles (com ara cartó, fusta, paper i teles) per a que, despuix d'uns dies d'exposició en els carrers, se puga cremar completament.

Falla


Orige i evolució[editar | editar còdic]

L'orige de la falla fon la cremà de residus dels fusters i dels domicilis particulars al principi de la primavera. A sovint eren els chiquets, els que feen l'arreplegà, d'elements com cadires de boga, mobles vells, graneres o estores d'espart (com diu la famosa cançó popular: " Hi ha una estoreta velleta pa' la falla de Sant Josep?"), la vespra de la festa de Sant Josep, patró del gremi de fusters.

La particularitat de les falles partix de que és una festa de veïnat, que els propis veïns aprofitaven per a fer crítica uns dels atres. És la creació dels primers ninots, molt rudimentaris, en cartells escrits, en un fi burlesc i satíric. A sovint estes crítiques arribaven al poder municipal, a l'iglésia o a l'estat.

Esta etapa arriba des de l'inici, incert en el temps de la festa, fins a les últimes décades del sigle XIX. Els ninots eren fets de deixalles, paper, fusta i cartó.

És durant el canvi de sigle quan apareixen els primers ninots, fets en cos de roba i en el cap i mans fets de cera. La seua elaboració té molt més de treball, podem dir que naix la figura de l'Artiste Faller. Esta etapa arriba a fins dels anys 1920-1930.

En este moment hi ha una transformació de la festa, en l'aparició de les figures de cartó modelades.

Esta tècnica va permetre alçar monuments més alts i arriba pràcticament fins als nostres dies, a on encara es realisa, especialment per als ninots més chicotets i les falles de menys presupost. Una ventaja i al mateix temps inconvenient de la tècnica del modelat és la possibilitat de fer indefinidament el mateix ninot. Per tant les falles de més presupost feen ninots modelats originals cada any, que aprofitaven, a menor preu les atres falles els anys següents, perdent part de la gràcia i la novetat.

Pero este método de treball permet la professionalisació de l'artiste, i la seua dedicació completa a este ofici.

Finalment, a partir dels anys 90 del sigle XX, va aparéixer la tècnica del poliestiré expandit o poliespan. Pel seu menor pes permet més alçada als monuments, i obliga a una major innovació als dissenys.

Elaboració[editar | editar còdic]

Elaboració d'un ninot de Falla

Com les falles poden ser de gran alçària (a sovint més de 10 metros), cal una elaborada tècnica per a construir-les. La primera cosa a fer és l'elaboració d'un borrador i potser d'una maqueta, a escala, que ha de ser aprovada per la comissió fallera que paga a l'artiste faller.

L'estructura es construïx de fusta i despuix s'utilisen tot tipo de materials (cartó, cera, tela, ...). Els ninots es construïxen tradicionalment a partir de moles, que es fan generalment d'algeps, s'ompli de pasta de paper, que despuix de secats se pinten.

Pero hui en dia, per comoditat i facilitat de maneig, s'utilisen nous materials, com ara el Porespan, la resina o la fibra de vidre. Estos nous materials fan que les falles siguen més llaugeres i els artistes fallers se poden arriscar a crear formes atrevides i innovadores.

Criticisme dels nous materials[editar | editar còdic]

Moltes persones critiquen els nous materials, als que la gent nomena suro blanc, perque el fum negre que ocasionen durant la cremà de la falla no deixa vore be la combustió. També es critica la contaminació que produïxen estos nous materials en contra d'una suposta més lleu contaminació dels materials tradicionals.

També estan els refritos. Se solia pensar que en els nous materials seria més difícil copiar patrons i models puix no hi ha moles. Això s'ha demostrat no ser cert, sino que, ademés, ara és més fàcil copiar, ya que els moles són digitals i cada artiste faller deixa els seus en el seu ordenador i pot engrandir-los o fer-los chicotets fàcilment. Aixina hem vist falles com la de l'Ajuntament reproduïda a l'any següent en chicotet.

Experimentació en les falles[editar | editar còdic]

Falla experimental

Durant els anys huitanta, sobre tot la falla de la Plaça de l'Ajuntament (l'única feta exclusivament en diners públics, i per tant, fora de competició), introduí una série de canvis experimentals.

L'artiste Manolo Martín contà en la colaboració del dibuixant de còmics Sento Llobell i del dissenyador Francis Montesinos, el qual vestia els ninots.

D'esta época es recorden falles com la que reproduïa la frontera del consistori valencià o la grua que excavava el terreny i trobava mils de coses.

Actualment són vàries les falles que participen en la categòria de Falles experimentals.

Parts d'una falla[editar | editar còdic]

Remat d'una Falla


Com no hi ha una manera concreta de fer una falla, tradicionalment s'ha dividit en les escenes que estan baix del encara que representen diverses situacions generalment crítiques en algun acontenyiment, i uns ninots més grans que formen el cos central. Els cartells en alguna rima en valencià conten la temàtica de la falla. El remat sol ser una figura damunt de la gran que està en el centre de la falla, que representa la temàtica general de la falla. Les falles de secció especial, la secció més important, no seguixen este patró al peu de la lletra i solen tindre més d'un remat.

Temàtica de les falles[editar | editar còdic]

La temàtica de les falles ha variat a lo llarc de l'història. En un principi servien per a criticar fets que ocorrien en els barris o temes de marcat caràcter local. Pero poquet a poquet, i a vegades d'amagat, començaren a criticar personages de rellevància local. Des de la transició, les Falles han tocat temàtiques més globals i acaben criticant temes de la política i la societat local, autonòmica, estatal i global.

També abunden les falles que dediquen les seues crítiques a temes banals com ara la televisió, els famosos, etc. i cada any casi totes les falles canvien la seua temàtica pels temes que estan de més actualitat.

Tipos[editar | editar còdic]

Falla Infantil

Cada comissió fallera planta una falla gran i una falla infantil. Esta última té reduïdes dimensions i els ninots són més chicotets, i es dedica a temes infantils, a on la sàtira i la ironia són menys agudes.

Premis[editar | editar còdic]

Les Falles reben diferents premis segons les categories de la falla i la temàtica. El Premi més important de totes les categories és el Primer Premi de la Secció Especial. Els premis més importants en cada secció són el primer de secció, el primer d'enginy i gràcia i el de falla alternativa. Ademés, la Generalitat Valenciana, la Diputació de Valéncia, les Fogueres d'Alacant i la Junta Gestora de la Magdalena, aixina com atres entitats privades, també donen els seus propis premis, per lo general dotats d'una cantitat econòmica.

Són d'especial importància els premis als millors Llibrets otorgats per l'entitat valencianista Lo Rat Penat.

Vore també[editar | editar còdic]

Referències[editar | editar còdic]

Bibliografia[editar | editar còdic]

  • Almela i Vives, Francesc ([2006]). Las fallas. Denes. ISBN 8496545075. OCLC 433384134
  • Associació d'Estudis Fallers. La festa de les Falles. Valéncia: Generalitat Valenciana. Consell Valencià de Cultura, 1996. ISBN 84-482-1216-9

Enllaços externs[editar | editar còdic]