Resultats de la busca
Anar a la navegació
Anar a la busca
¡Crea la pàgina "Edat del Coure" en L'Enciclopèdia en valencià!
- …metal que predomina és la plata, parlem de velló ric, cas de predominar el coure, de velló pobre. S'ha utilisat principalment per a fer [[moneda|monedes]] …esbos]] utilisaven monedes fetes d'un 60% de coure i un 40% d'argent. En l'edat mija el contingut d'argent va baixant, arribant fins a un 25% o un 20%.1 kB (223 paraules) - 01:36 5 set 2023
- …forma part de la [[prehistòria]] i seguix al [[neolític]] a la major part del món. …Amèrica]], la civilisació de [[Tiwanaku]] fon l'encarregada d'encetar esta edat, descobrint el bronze en provar en diversos metals.2 kB (297 paraules) - 10:36 5 oct 2022
- …ció del [[vall del Nil]]. Es correspon en el '''Calcolític''' o [[Edat del coure]] i en ell es varen establir les convencions artístiques i es varen posar576 bytes (90 paraules) - 11:22 26 oct 2025
- …ro]] (1000 a 1950 a.C) el [[ferro]], que és més abundant, va substituir el coure i l'[[acer]] va ser descobert pels [[hitites]] cap a 1.400 aC La metalúrgi2 kB (287 paraules) - 17:34 30 jun 2022
- [[File:Grapas.jpg|thumb|<center>Grapes recobertes de [[coure]]</center>]] …na peça de [[ferro]] o un atre metal els dos extrems doblegats i puntaguts del qual es claven per a unir i subjectar papers, taules o atres coses.2 kB (375 paraules) - 18:49 10 set 2025
- …la primera cultura [[Europa|europea]] de l'[[Edat del Coure]] i del [[Edat del Bronze|Bronze]], apareguda en l'illa de [[Creta]] entre els anys [[III mile …s representatiu de la cultura, en el palau del rei [[Minos]] i la llegenda del [[Minotaure]].<ref>John Bennet, "Minoan civilization", ''[[Oxford Classical2 kB (309 paraules) - 16:50 3 abr 2025
- …'' (de l'[[italià]] ''bronzo'') és un metal que resulta de l'aleació del [[coure]] en l'[[estany]] (encara que pot incloure atres metals), és de color [[ro …es denominen pròpiament [[llautó]]; no obstant, ya que en l'actualitat el coure se sol alear en [[estany]] i zinc al mateix temps, en el llenguage diari no3 kB (457 paraules) - 17:25 5 dec 2025
- [[File:NatCopper.jpg|thumb|200px|right|<center>Coure</center>]] El '''coure''' (del [[llatí]] ''cûpru'') és un element químic, metal, de color [[roig]] bri8 kB (1300 paraules) - 11:26 24 set 2023
- El '''llautó''' (de l'[[àrap]] al'úd) és una aleació de [[coure]] i [[zinc]], de color dorat com l'[[or]], molt maleable, que si es polix… Les proporcions de coure i zinc poden variar per a crear una varietat de lautons en propietats difer7 kB (1122 paraules) - 13:00 23 set 2025
- L''''argent''', (del [[llatí]] argentum, plata en [[castellà]]) és un metal preciós, de colo …a seua producció s'obté com a subproducte del tractament de les mines de [[coure]], [[zinc]], [[plom]] i [[or]].5 kB (753 paraules) - 14:20 23 oct 2025
- …istòria de l'organisació econòmica de la [[Comunitat Valenciana]] des de l'edat mija fins a l'actualitat, incloent els organismes i entitats públics i pri == Edat Antiga ==8 kB (1300 paraules) - 10:25 12 ago 2025
- …moneda]] de [[velló]] emesa en el [[Regne d'Aragó]] des de la segona mitat del [[sigle XI]] fins a l'any [[1728]]. …be]] i que apareixerà en el primer quarter del [[escut d'Aragó]]. A partir del regnat de [[Jaume I d'Aragó]], el Conqueridor, la creu florejada sobre fil8 kB (1266 paraules) - 03:29 27 ago 2023
- …rollaren la tecnologia del metal fondit i per tant quedaren somesos en una edat de pedra fins que es trobaren en cultures tecnològicament més desenrollad …e periodo li va seguir el [[Calcolític]] o Edat del Coure, i sobretot, l'[[Edat de Bronze]], durant la qual, les ferramentes d'esta aleació arribaren a se10 kB (1653 paraules) - 09:29 4 oct 2024
- |image_província = [[File:Olleria-Mapa del Valle de Albaida.svg|165px]] …lido", etc. El núcleu urbà està situat sobre una zona elevada dins del pla del terme.16 kB (2362 paraules) - 14:40 16 ago 2025
- …ablement, el germà chicotet de [[Neferefre]], al qual va succeir. Era fill del faraó [[Nefererkare]] i la reina Khentaus II. La seua dòna fon Reptinub (Reput-Nebu), nomenada en un fragment d'estàtua del seu temple de la vall; una atra possible dòna fon Khentikus; i va tindre a7 kB (1106 paraules) - 11:48 7 nov 2025
- …ablement, el germà chicotet de [[Neferefre]], al qual va succeir. Era fill del faraó [[Nefererkare]] i la reina Khentaus II. La seua dòna fon Reptinub (Reput-Nebu), nomenada en un fragment d'estàtua del seu temple de la vall; una atra possible dòna fon Khentikus; i va tindre a7 kB (1109 paraules) - 13:15 9 nov 2025
- …ablement, el germà chicotet de [[Neferefre]], al qual va succeir. Era fill del faraó [[Nefererkare]] i la reina Khentaus II. La seua dòna fon Reptinub (Reput-Nebu), nomenada en un fragment d'estàtua del seu temple de la vall; una atra possible dòna fon Khentikus; i va tindre a7 kB (1109 paraules) - 12:15 8 nov 2025
- …ablement, el germà chicotet de [[Neferefre]], al qual va succeir. Era fill del faraó [[Nefererkare]] i la reina Khentaus II. La seua dòna fon Reptinub (Reput-Nebu), nomenada en un fragment d'estàtua del seu temple de la vall; una atra possible dòna fon Khentikus; i va tindre a7 kB (1109 paraules) - 13:16 9 nov 2025
- …ablement, el germà chicotet de [[Neferefre]], al qual va succeir. Era fill del faraó [[Nefererkare]] i la reina Khentaus II. La seua dòna fon Reptinub (Reput-Nebu), nomenada en un fragment d'estàtua del seu temple de la vall; una atra possible dòna fon Khentikus; i va tindre a7 kB (1109 paraules) - 12:57 9 nov 2025
- …ablement, el germà chicotet de [[Neferefre]], al qual va succeir. Era fill del faraó [[Nefererkare]] i la reina Khentaus II. La seua dòna fon Reptinub (Reput-Nebu), nomenada en un fragment d'estàtua del seu temple de la vall; una atra possible dòna fon Khentikus; i va tindre a7 kB (1109 paraules) - 12:58 9 nov 2025
Vore (20 previes | 20 següents) (20 | 50 | 100 | 250 | 500).