Edat Antiga
| Història humana |
|---|
| ↑ abans de l'Homo (Pliocé) |
|
|
|
|
|
|
| ↓Futur |
L'edat antiga o antiguetat és el periodo de l'història entre el naiximent de l'escritura i la caiguda de l'imperi Romà en l'any 476, que marca l'inici de l'edat mija. És, per tant, el primer periodo pròpiament històric. El desenroll varia moltíssim en funció de la regió estudiada, pero a grans trets es pot caracterisar com l'época de l'especialisació social, del naiximent de la majoria de ciències i arts actuals i d'una enorme expansió demogràfica que va portar a crear grans imperis. No cal oblidar que en les mateixes dates un poble pot viure encara en la prehistòria (o protohistòria) i un atre haver evolucionat molt. El règim polític més abundant és la monarquia. Sorgix el comerç com a tal, en l'aparició de la moneda i de les grans rutes d'intercanvi.
L'Edat antiga conté dos époques:
- Antic Orient, en l'auge de les primeres civilisacions a l'Extrem Orient (China, Índia) i a l'Orient Pròxim (Mesopotàmia, Egipte).
- Antiguetat Clàssica, en el predomini de l'Antiga Grècia i Roma.
L'edat antiga és l'época històrica que coincidix en el sorgiment i desenroll de les primeres civilisacions o civilisacions antigues. El concepte més tradicional d'història antiga és el de la invenció de l'escritura, que convencionalment la historiografia ha considerat la fita que permet marcar el final de la Prehistòria i el començament de la Història, donada la primacia que otorga a les fonts escrites davant la cultura material, que estudia en el seu propi método l'arqueologia. Atres orientacions procuren atendre el sistema social o el nivell tècnic.
Recentment, els estudis de genètica de poblacions basats en diferents tècniques d'anàlisis comparativa d'ADN i els estudis d'antropologia llingüística estan arribant a reconstruir d'una manera cada volta més precisa les migracions antigues i la seua herència en les poblacions actuals. [1]
Referències[editar | editar còdic]
- ↑ Un dels principals autors és Luigi Luca Cavalli-Sforza. La divulgació de les conclusions de cada un dels estudis sol donar problemes, en presentar-se en titulars periodístics sensacionalistes: «La pàtria es porta en els gens. Un grup d'investigadors descobrix la sorprenent coincidència del mapa de mutacions i el geogràfic d'Europa», El País, 26/11/2008; abusos contra els que solen advertir els propis genetistes: «No hi ha races. Des del punt de vista de la genètica, a soles veem gradients geogràfics »(Lluís Quintana-Murci, de l'Institut Pasteur de París, citat per Gary Stix« Penjades d'un passat lluntà», a Investigació i Ciència, setembre 2008, ISSN 0210136X pg. 19).