Anar al contingut

Espai porta

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

En histologia del fege, els espais porta són estructures tubulars tridimensionals, de teixit conjuntiu fibroso, situats en la perifèria dels lobels hepàtics. S'originen en l'hilio del fege i es distribuïxen en l'interior d'este orgue, seguint un patró de ramificació successiu. Cada u dels espais porta conté una tríade porta, integrada per: una arteriola branca de l'artèria hepàtica, una branca de la vena porta hepàtica, un conductillo biliar.[1][2]

Descripció

[editar | editar còdic]
Erro al crear miniatura:
Tríade porta (flecha grisa) en la perifèria del lobel prismàtic hexagonal. En roig arteriolas branques de l'artèria hepàtica. En vert conductes biliars.

Si considerem el lobel hepàtic tridimensional, que posseïx forma de prisma hexagonal, com l'unitat funcional del fege, els espais porta s'ubiquen en les sis arestes de la perifèria.

Els espais porta són chicotets conductes de teixit conjuntiu fibroso, que s'originen en el hilio del fege (càpsula de Glisson) i es distribuïxen en l'interior d'este orgue, segons un patró de ramificació progressiu.

Erro al crear miniatura:
Espai porta del fege d'una rata 1: Branca de l'artèria hepàtica. 2: Branca de la vena porta. 3: Conducte biliar.

En la seua gruixa duen les ramificacions de: l'artèria hepàtica, de la vena porta, del conducte biliar, de gots limfàtics i de fibres nervioses.[1]

Fisiologia

[editar | editar còdic]

La convergència dels conductillos biliars dels espais porta dona lloc al conducte hepàtic pel que drena la bilis cap al duodeno.[1]

La sanc fluïx des dels espais porta (PT) fins a les vena centre-lobulillar, també denominada vénula hepàtica terminal (CV/THV).

La Pressió mija de la sanc en la vena porta és de 10mm Hg i en l'artèria hepàtica 90mm Hg. La Resistència en estos gots proximals periportales és molt superior a la dels gots més distales centre-lobulillares.[3]

Espai periportal

[editar | editar còdic]
Erro al crear miniatura:
Espai porta perilobulillar 2D (dalt). Fibres de Reticulina (en negre). Cordoneres de Hepatòcits (en vert). Microscopi òptic.

Es diu espai periportal, de Mall o de Kiernan, a la zona estreta en forma de falca que rodeja la "tríade porta". És la continuació de la baïna de Glisson, la part de la càpsula que rodeja el sistema porta i s'estén dins de la gruixa del fege.[4]

Erro al crear miniatura:
Espai porta 3D (asterisc). Solament es veuen fibres conjuntives en un fege sense cèlules. Microscopi electrònic d'agranada.

L'espai peri-portal (PPS) és teixit conjuntiu laxo, constituït per cèlules i fibres. Les cèlules són fibroblastos i les fibres principals de la matriu extracelular (ECM en anglés), són tipos de colágeno, colágeno tipo I, colágeno tipo III, colágeno tipo IV, ademés de fibronectina, elastinalaminina i glucosaminoglucano.[5][6][7]


El teixit periportal servix de soport i armassó a: la tríade portal, els nervis i els limfàtics que seguixen este camí de teixit conectivo a través del fege.[8]

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. 1,0 1,1 1,2 (2014).doi:10.1002/cld.287.Consultat el 4 de giner de 2017.
  2. Anatomia i fisiologia hepàtica. [1] archivat en Wayback Machine. Consultat el 4 de giner de 2017
  3. (2009) «cap.17:Propietats de la vasculatura», Berne i Levy. Fisiologia + StudentConsult, Elsevier Health Sciences,, pp. 365-366.
  4. (2017) «cap.71:Fege», Sleisenger i Fordtran. Malalties digestives i hepàtiques: Fisiopatologia, diagnòstic i tractament, Elsevier Health Sciences, p. 1220-1222.
  5. (2015).Sci Rep.5(13079)Consultat el 22 de juny de 2020.
  6. (2016).PLoS ONE.11(5)Consultat el 23 de juny de 2020.
  7. (2015).Sci Rep.5(13079)Consultat el 22 de juny de 2020.
  8. (2005) «Aparat Digestiu», Atles color de citologia i histologia, Mèdica Panamericana, p. 318-319.