Fibronectina
La fibronectina[1] és una glucoproteína present en tots els vertebrats. En la seua forma fibrilar s'ubica en la superfície de les cèlules, i en la matriu extracelular. Les funcions principals són l'adheriment celular i la migració celular.
Estructura
La transcripció produïx una única i enorme molècula de ARN mensager que «madurarà» per mig de processament alternatiu, donant lloc a les diferents isoformas de fibronectina.[2] La proteïna original és una cadena de 2477 aminoàcits (aa) i una massa aproximada de 272.320 daltons.
La fibronectina (FINC, FN) es compon de múltiples còpies de les repeticions homòlogues de tipo I (FN1), de tipo II (FN2) i de tipo III (FN3), que contenen llocs d'unió per als receptors de heparina, fibrina i integrina de la superfície celular. Clivada en Anastellin, Ugl-Y1, Ugl-Y2, Ugl-Y3.[3]
La anastelina és un fragment carboxiterminal del primer domini FN3 de la fibronectina humana.[4]
La FN celular (formes diméricas o multiméricas reticulades), és produïda per fibroblastos, cèlules epiteliales i atres tipos de cèlules, es deposita com fibrillas en la matriu extracelular.
El mòdul principal de la FN-1 és la repetició de fibronectina tipo III, la repetició del qual número 9 conté el lloc d'unió a integrinas RGD, un tripèptid format per arginina, glicina i àcit aspártico. A banda de dit lloc, conté un lloc d'unió a colágeno (dominis I6 a I9 incloent els II1 i II2) i a heparina (III12-14), el qual també unix factors de creiximent com la proteïna morfogénica òssea o el factor de creiximent vascular endotelial, entre uns atres. Els dominis I10 a I12 contenen un lloc d'unió a fibrina tipo II.
La fibronectina és una glucoproteína d'uns 440 kDa que pot presentar-se en forma monomérica o dimérica i està present en la matriu extracelular (MEC) de la majoria dels teixits celulars animals.
Està formada per dos subunidades d'uns 250 kDa cada una unides per ponts disulfuro situats prop de l'extrem carboxilo.
Cada subunidad està formada per tres tipos de dominis, I, II i III funcionalment distints separats per regions polipeptídicas flexibles. Estos dominis estan composts per mòduls més chicotets que, en repetir-se secuencialment i estar codificats per un exón diferent, sugerixen que el exón de la fibronectina es va originar per duplicació exónicas múltiples. La fibronectina conté 12 dominis de tipo I, dos de tipo II i entre 15 i 17 de tipo III, els quals donen conte d'aproximadament un 90% de la seua seqüència polipeptídica.
Els dominis de tipo I tenen una llongitut d'uns 40 aminoàcits (residus) i contenen dos ponts disulfuro, els de tipo II comprenen uns 60 residus i també contenen dos ponts disulfuro, mentres que els de tipo III tenen uns 90 aminoàcits de llongitut sense ponts disulfuro. Estos tres tipos de domini també es troben en atres molècules, lo que sugerix que la fibronectina va poder haver evolucionat per mig de exon shuffling.
Funció
Existixen fins a 20 isoformas diferents. Una, la denominada fibronectina plasmática, és soluble i circula per la sanc a on sembla incrementar la coagulació de la sanc, la cicatrisació i la fagocitosis.
El restant s'organisen en la superfície de la cèlula, depositant-se en la matriu extracelular com fibrillas de fibronectina molt insolubles, en dímers que presenten enllaços disulfuro adicionals. Este procés, a on les cèlules organisen les molècules de fibronectina estirant-les i format fibrillas, es denomina fibrilogénesis.[5]
Les molècules de fibronectina solament s'organisen en fibrillas en la superfície de certes cèlules. Això es deu a que para la seua formació són necessària proteïnes complementàries, especialment les integrinas que reconeixen la fibronectina. En els fibroblastos, les fibrillas de fibronectina s'associen en les integrinas en regions de la membrana denominades adheriment focals a on les fibrillas localisades en associació en la superfície celular es troben molt estirades i someses a forces de tracció. Estes forces són eixercides per les pròpies cèlules i resulten essencials per a la formació de les fibrillas. Per una atra part, algunes de les proteïnes de secreció tenen com a funció impedir l'ensamblage de la fibronectina en llocs inapropiats.
Les fibrillas de fibronectina que es formen en o prop de la superfície dels fibroblastos solen alinear-se en les fibres d'estrés adjacents, sent els filaments d'actina intracelulars els que estimulen l'ensamblage de les molècules de fibronectina una volta secretadas i regulen l'orientació de les fibrillas.
Les interaccions que s'establixen en la membrana dels fibroblastos entre les fibrillas extracelulares de fibronectina i els filaments intercelulares d'actina estan mediades en la seua major part per integrinas. Aixina és com el citoesquelet contràctil d'actina i miosina tira de la matriu de fibronectina generant forces de tracció. El resultat és el estiramiento de la fibrillas que provoca l'exposició d'un lloc d'unió críptico (no accessible) per mig del que les molècules de fibronectina poden unir-se directament unixques a unes atres. D'esta forma el citoesquelet d'actina estimula la polimerisació de la fibronectina i l'ensamblage de la matriu. Les senyals extracelulares poden regular este ensamblage alterant el citoesquelet d'actina, modificant aixina la força de tracció de les fibrillas.
La fibronectina no solament juga un paper important en l'adheriment de les cèlules a la matriu, sino que també actua com a guia de la migració celular que té lloc en els embrions dels vertebrats. Per eixemple, en cèlules mesodèrmiques durant la gastrulación d'amfibis, sent l'únic tipo de cèlules que presenta esta característica en embrions primerencs. L'importància de la fibronectina en el desenroll animal ha segut demostrada en experiments de inactivación gènica, les rates que no poden expressar fibronectina moren en els primers estadis de l'embriogénesis, ya que les seues cèlules endoteliales són incapaces de formar gots sanguíneus funcionals (vasculogénesis).
Referències
- ↑ OMS,OPS,BIREME (ed.): «Fibronectinas». Descriptores en Ciències de la Salut. Biblioteca Virtual en Salut..
- ↑ «P02751 · FINC_HUMAN». UniProt.
- ↑ «Anastellin». UniProt.
- ↑ Klára Briknarová(2003).«Anastellin, an FN3 fragment with fibronectin polymerization activity, resembles amyloid fibril precursors».J Mol Biol.1
- 205-215.doi:10.1016/s0022-2836(03)00890-8. OA
- ↑ «FN1 Gene - Fibronectin 1». GeneCards.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Fibronectina» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.