Hilio

Hilio en un fege.

Un hilio (del llatí hilum, bri de les favas) és la fissura o depressió cóncava en la superfície d'un orgue, que senyala el punt d'entrada i eixida dels gots sanguíneus o limfàtics, nervis o conductes secretores. Pot ser:

• Hilio hepàtic: regata en la superfície del fege pel que accedixen l'artèria hepàtica, la vena porta, els conductes hepàtics, els gots limfàtics i el plexe nerviós hepàtic.

• Pulmonar: localisada entre el mediastino i el teixit pulmonar que conté bronquis, artèries i venes pulmonars i sistemàtiques, nervis autonòmics i ganglis limfàtics.

• Hilio d'un gangli limfàtic: depressió per a on entren venes i artèries i ixen els gots limfàtics eferentes.

• Hilio renal: centre de la part cóncava del renyó per a on ix l'uréter i entren els gots renals, limfàtics i els nervis.

• Hilio de la glàndula suprarrenal: depressió anterior per a on entra la vena suprarrenal.

• Esplènic: depressió del bazo per a on entren gots i nervis.

• Del núcleu olivar anterior: centre blanc del núcleu inferior de la mèdula oblongada.