Espai liminal

Els espais liminales són objecte d'una estètica d'Internet que retrata llocs buits o abandonats que semblen inquietants, desolats i, a sovint, surrealistes. Pertanyent al concepte de liminalitat, els espais liminales poden ser llocs de transició, com a passadiços o àrees de descans, pero també llocs en un atractiu nostàlgic, com a parcs infantils i cases buides. En general, les imàgens de l'espai liminal representen llocs anormalment buits i onírics.
L'investigació del Journal of Environmental Psychology ha indicat que els espais liminales poden semblar espeluznantes o estranys perque cauen en un vall inquietant d'arquitectura i llocs físics.[1] Un artícul de Pulse: the Journal of Science and Culture ha atribuït esta inquietut a llocs familiars que carixen del seu context observat habitualment.[2]
L'estètica va guanyar popularitat en 2019 en acabant de que una publicació en 4chan que mostrava un espai liminal cridat The Backrooms es tornara viral. Des de llavors, les imàgens de l'espai liminal s'han publicat en Internet, inclús en Reddit, Twitter i TikTok.
Característiques
En térmens generals, un espai liminal s'usa per a descriure un lloc o estat de canvi o transició; açò pot ser físic (per eixemple, una porta) o sicològic (per eixemple, el periodo de l'adolescència).[3] Les imàgens de l'espai liminal a sovint representen este sentit de «intermig», capturant llocs de transició (com a escales, camins, passadiços, apartaments o hotels) inquietantement desprovistos de persones.[4] L'estètica pot transmetre estats d'ànim d'inquietut, surrealisme, nostàlgia o tristor, i provocar respostes tant de comoditat com d'inquietut.[5]

L'investigació d'Alexander Diel i Michael Lewis del Journal of Environmental Psychology ha atribuït la naturalea inquietant dels espais liminales al fenomen del vall inquietant. El terme, que generalment s'aplica als humanoides que el seu paregut inexacte en els humans provoca sentiments d'inquietut, pot explicar respostes similars a les imàgens liminales. En este cas, els llocs físics que semblen familiars pero que es desvien subtilment de la realitat creen la sensació d'inquietut típica dels espais liminales.[1]
Peter Heft de Pulse: the Journal of Science and Culture explora encara més esta sensació d'inquietut. Basant-se en les obres de Mark Fisher, Heft explica que es pot sentir tal inquietut quan un individu veu una situació en un context diferent al que espera. Per eixemple, una escola, que s'espera que siga una amalgama ocupada de mestres i estudiants, es torna inquietant quan es representa com anormalment buida. Fisher va considerar que este «fracàs de presència» era un dels sagells distintius de l'experiència estètica de lo misteriós.[2]
Història
L'antropòlec francés Marc Augé va acunyar el terme "no-llocs" en 1992 per a referir-se a espais transitoris distints dels "llocs antropològics", a on els sers humans permaneixen anònims.[6][7]
Les imàgens que representen espais liminales varen guanyar popularitat en 2019 quan un chicotet creepypasta publicat en 4chan es va tornar viral.[8] El creepypasta va mostrar una image que ejemplificaba un espai liminal, un passadiç en estores grogues i paper tapís, en una llegenda que dia que en eixir-se dels llímits en la vida real», un pot ingressar a The Backrooms, un páramo buit de passadiços en res més que «la pudor a estora vella i humida, la locada de la mona-groga, l'interminable soroll de fondo de les llums fluorescents al màxim zumbido, i aproximadament siscents millons de milles quadrades de habitacions buides segmentades a l'encert en les que quedar atrapat».[9]
Les imàgens de l'espai liminal pronte varen guanyar popularitat en Internet. En 2019 es va crear un subreddit cridat /r/LiminalSpace i ha acumulat més de 500 000 seguidors. En X, un conte nomenat Argenliminal publica fotos d'espais liminales estrictament ubicades en Argentina, tenint gran repercussió en una audiència de més de 120 mil seguidors. En tant en TikTok, el hashtag liminalspaces té més de dos mil millons de visites.[5]
Vore també
Referències
- ↑ 1,0 1,1 Diel, Alexander; Lewis, Michael(2022-08-01).«Structural deviations drive an uncanny valley of physical plaus».Journal of Environmental Psychology.82: 101844.doi:10.1016/j.jenvp.2022.101844.
- ↑ 2,0 2,1 Heft, Peter(2021).«Betwixt and Between: Zones as Liminal and Deterritorialized Spaces».Pulse: The Journal of Science and Culture.Central European University.8: 1–20.
- ↑ Neumann, Kimberly Dawn (2022-09-06). «Liminal Space: What Is It And How Does It Affect Your Mental Health?» (en en). Forbes Health. Consultat el 2023-01-03.
- ↑ Xiao, Madelyne(2021-04-16).«The Pleasant Head Trip of Liminal Spaces».The New Yorker.Consultat el 2023-01-03.(en en)
- ↑ 5,0 5,1 Pitre, Jake (2022-11-01). «The Eerie Comfort of Liminal Spaces» (en en). The Atlantic. Consultat el 2023-01-02.
- ↑ «Untapped : Llaure You Sitting in a Senar-Plau? : By Mzwakhe Ndlovu» (en en). Untapped. Consultat el 2026-06-11.
- ↑ Smith, P. D.. «Senar-Plaus», The Guardian, 2009-03-28. Consultat el 2026-06-11 (en en-gb).
- ↑ Koch, Karl (2020-11-02). «Architecture: The Cult Following Of Liminal Space» (en en). Musée Magazine. Consultat el 2023-01-02.
- ↑ Sandal (2020-04-30). «'The Backrooms Game' Brings a Modern Creepypasta to Life [What We Play in the Shadows]» (en en). Bloody Disgusting. Consultat el 2023-01-02.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Espacio liminal» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.