Anar al contingut

Espai blau

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

El terme espai blau (o infraestructura blava) usat en planejament urbanístic es referix a zones a l'aire lliure accessibles al públic que conten en espills d'aigua integrats en el paisage. En conjunt en els espais verts (parcs, jardins, etc. específicament: espai obert urbà), estes àrees poden ajudar a reduir certs riscs de malalties relacionades en les altes temperatures urbanes (illa de calor urbana).[1] A sovint, els espais blaus estan integrats de manera natural en la geografia de moltes ciutats per la seua importància geopolítica històrica, com és el cas de l'eixemple en el cas del Riu Thames en Londres.[2]

Els espais blaus poden ajudar a revitalisar barris i promoure l'interacció social, com es pot apreciar in proyectes de renovació urbana de passejades fluvials tals com Chattanoga Waterfront, en Chattanoga, TS, EE. UU., CityDeck en Greenbay, WI, EE. UU., o el parc de Brooklyn Bridge en Nova York, NY, EE. UU. A sovint, en estos llocs se celebren festivals que incrementen l'interacció social temporalment, com és en el cas del festival de les llums de Nadal en Medellín, en Colòmbia.[3] Les guies d'evaluació i certificació de salut en l'edificació -com WELL[4] o Fitwel,[5] sugerixen incorporar elements de disseny que contenen aigua com a estratègia per a millorar la salut i el benestar dels ocupants d'edifici.[6][7]

Els barris en accés a espais naturals atractius són susceptibles de sofrir gentrificación, de manera que els beneficis socials associats en els espais blaus es ecuentran distribuïts en molts casos de manera desigual, en àrees de Justícia Migambiental que carixen d'accessos a espais blaus de calitat.[8][9]

Beneficis de salut d'espais blaus

[editar | editar còdic]

La proximitat a paisages aquàtics pot carrejar certs riscs per als humans, incloent la transmissió de malalties a través de l'aigua, inundacions, o ahogos.[10][11][12] Pero l'evidència científica mostra que l'exposició a espais blaus també està associada en una varietat de beneficis per a la salut de les persones que viuen o passen temps prop d'estes àrees.[13][14] Un dels mecanismes pel qual este fenomen pot ser explicat es denomina “l'hipòtesis de la Biophilia “ desenrollada per Edward O. Wilson. Esta teoria propon que els humans han desenrollat una conexió forta en naturalea durant la seua evolució que comporta al desig d'estar rodejat d'entorns naturals, incloent els espais verts i blaus. Atres teories més recents proponen tres vies principals d'exposició que ajuden a explicar per qué la proximitat als espais verts i blaus pot ser beneficiosa per a la salut humana. Una d'estes vies -Atenuació- explica estos beneficis de salut en relació en les millores físiques que els entorns naturals aporten a l'entorn construït, com són la reducció d'illa de calor urbà, contaminació d'aire o soroll per tràfic. Una segona via -Instoración- se centra en les millores de salut associades en l'increment d'activitat física i la conectivitat social promoguda per espais naturals. L'última via -Restauració -explica cóm les característiques relajantes dels entorns naturals poden reduir els sentiments negatius i aumentar la renovació cognitiva.[15]

Beneficis d'espais blaus en la salut física

[editar | editar còdic]

Increment d'activitat física

[editar | editar còdic]

Varis estudis mostren que les persones que viuen en àrees costeres són menys sedentàries i estan més motivades per a fer eixercici físic adequat per a la salut,[16] fenomen que podria ser explicat per la presència de llargues passejades marítimes que fomenten una série de deports. Una atra explicació possible es troba en els atributs estètics dels espais blaus que podrien motivar un increment d'activitats físiques en estos entorns blaus.[17] Pero la proximitat a estes àrees blaves no és suficient en sí mateixa per a promoure l'increment d'eixercici físic, ya que estes àrees deuen ser fàcilment accessibles a la gent. Un estudi va descobrir que els adolescents que vivien prop de plages pero en una carretera principal entre la vivenda i l'aigua feyen -en general- menys eixercici que aquells adolescents en accés no interromput a la plaja.[18]

Reducció d'obesitat

[editar | editar còdic]

Els espais blaus poden reduir l'obesitat en promoure un increment d'activitat física, i un estudi sugerix que les persones que viuen en àrees urbanes llunt de zones verdes o blaves tenen més risc de ser obesos.[19]

Millora de la salut respiratòria

[editar | editar còdic]

El viure prop d'espais blaus pot millorar la calitat de vida de les persones que tenen malalties respiratòries, com l'asma, fenomen que podria ser explicat per la vaporisació de l'aigua generada pel moviemento de la mar, com es mostra en un estudi que medix l'impacte dels espais verts i blaus en la salut de persones en una malaltia pulmonar obstructiva crònica (COPD).[20][21]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ Science of The Total Environment.584-585
    1040–1055.ISSN 0048-9697.doi:10.1016/j.scitotenv.2017.01.158.
  2. ↑ (2017).Science of the Total Environment.Elsevier BV.584-585
    1040–1055.ISSN 0048-9697.doi:10.1016/j.scitotenv.2017.01.158.
  3. ↑ Environmental Research.191
    110169.ISSN 0013-9351.doi:10.1016/j.envres.2020.110169.
  4. ↑ «International WELL Building Institute».
  5. ↑ «Fitwel».
  6. ↑ «International WELL Building Institute». www.wellcertified.com.
  7. ↑ «Fitwel». www.fitwel.org. Consultat el 1 de decembre de 2020.
  8. ↑ Applied Geography.66
    35–51.ISSN 0143-6228.doi:10.1016/j.apgeog.2015.11.008.
  9. ↑ International Journal of Environmental Research and Public Health.16(7)
    1216.ISSN 1660-4601.doi:10.3390/ijerph16071216.
  10. ↑ https://www.who.int/water_sanitation_health/diseases-risks/diseases/diseasefact/en/
  11. ↑ Landscape and Urban Planning.Volume 103, Issue 2
  12. ↑ https://www.cdc.gov/homeandrecreationalsafety/water-safety/waterinjuries-factsheet.html#::text=Who%20is%20most%20at%20risk,die%20from%20drowning%20llaure%20male.&text=Children%3A%20Children%20ages%201%20to,one%2Dthird%20died%20from%20drowning.
  13. ↑ Health Promotion International.35(1)
    50–69.ISSN 0957-4824.doi:10.1093/heapro/day103.
  14. ↑ International Journal of Hygiene and Environmental Health.220(8)
    1207–1221.ISSN 1438-4639.doi:10.1016/j.ijheh.2017.08.004.
  15. ↑ Environmental Research.158
    301–317.ISSN 0013-9351.doi:10.1016/j.envres.2017.06.028.
  16. ↑ “Geographical influences upon physical activity participation: evidence of a ‘coastal effect’” (en) (30 de juliol 1999). Australian and New Zealand Journal of Public Health 23 (3): 322–324. doi:10.1111/j.1467-842X.1999.tb01265.x. ISSN 1753-6405.
  17. ↑ “Perceived environment attributes, residential location, and walking for particular purposes” . American Journal of Preventive Medicine 26 (2): 119–125. doi:10.1016/j.amepre.2003.10.005. ISSN 0749-3797.
  18. ↑ “The Effect of Proximity on Park and Beach Use and Physical Activity Among Rural Adolescents” . Journal of Physical Activity and Health 11 (5): 977–984. doi:10.1123/jpah.2011-0332. ISSN 1543-5474.
  19. ↑ Obesity.22(8)
    1910–1917.ISSN 1930-739X.doi:10.1002/oby.20772.
  20. ↑ Journal of Asthma.49(8)
    830–838.ISSN 0277-0903.doi:10.3109/02770903.2012.705408.
  21. ↑ European Respiratory Journal.52(suppl 62)ISSN 0903-1936.doi:10.1183/13993003.congress-2018.PA1179.
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Espai_blau&oldid=778695»