Anar al contingut

Espai blau

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

El terme espai blau (o infraestructura blava) usat en planejament urbanístic es referix a zones a l'aire lliure accessibles al públic que conten en espills d'aigua integrats en el paisage. En conjunt en els espais verts (parcs, jardins, etc. específicament: espai obert urbà), estes àrees poden ajudar a reduir certs riscs de malalties relacionades en les altes temperatures urbanes (illa de calor urbana).[1] A sovint, els espais blaus estan integrats de manera natural en la geografia de moltes ciutats per la seua importància geopolítica històrica, com és el cas de l'eixemple en el cas del Riu Thames en Londres.[2]

Els espais blaus poden ajudar a revitalisar barris i promoure l'interacció social, com es pot apreciar in proyectes de renovació urbana de passejades fluvials tals com Chattanoga Waterfront, en Chattanoga, TS, EE. UU., CityDeck en Greenbay, WI, EE. UU., o el parc de Brooklyn Bridge en Nova York, NY, EE. UU. A sovint, en estos llocs se celebren festivals que incrementen l'interacció social temporalment, com és en el cas del festival de les llums de Nadal en Medellín, en Colòmbia.[3] Les guies d'evaluació i certificació de salut en l'edificació -com WELL[4] o Fitwel,[5] sugerixen incorporar elements de disseny que contenen aigua com a estratègia per a millorar la salut i el benestar dels ocupants d'edifici.[6][7]

Els barris en accés a espais naturals atractius són susceptibles de sofrir gentrificació, de manera que els beneficis socials associats en els espais blaus es ecuentran distribuïts en molts casos de manera desigual, en àrees de Justícia Migambiental que carixen d'accessos a espais blaus de calitat.[8][9]

Beneficis de salut d'espais blaus

La proximitat a paisages aquàtics pot carrejar certs riscs per als humans, incloent la transmissió de malalties per mig de l'aigua, inundacions, o ahogos.[10][11][12] Pero l'evidència científica mostra que l'exposició a espais blaus també està associada en una varietat de beneficis per a la salut de les persones que viuen o passen temps prop d'estes àrees.[13][14] Un dels mecanismes pel qual este fenomen pot ser explicat es denomina “l'hipòtesis de la Biophilia “ desenrollada per Edward O. Wilson. Esta teoria propon que els humans han desenrollat una conexió forta en naturalea durant la seua evolució que comporta al desig d'estar rodejat d'entorns naturals, incloent els espais verts i blaus. Atres teories més recents proponen tres vies principals d'exposició que ajuden a explicar per qué la proximitat als espais verts i blaus pot ser beneficiosa per a la salut humana. Una d'estes vies -Atenuació- explica estos beneficis de salut en relació en les millores físiques que els entorns naturals aporten a l'entorn construït, com són la reducció d'illa de calor urbà, contaminació d'aire o soroll per tràfic. Una segona via -Instoración- se centra en les millores de salut associades en l'increment d'activitat física i la conectivitat social promoguda per espais naturals. L'última via -Restauració -explica cóm les característiques relajantes dels entorns naturals poden reduir els sentiments negatius i aumentar la renovació cognitiva.[15]

Beneficis d'espais blaus en la salut física

Increment d'activitat física

Varis estudis mostren que les persones que viuen en àrees costeres són menys sedentàries i estan més motivades per a fer eixercici físic adequat per a la salut,[16] fenomen que podria ser explicat per la presència de llargues passejades marítimes que fomenten una série de deports. Una atra explicació possible es troba en els atributs estètics dels espais blaus que podrien motivar un increment d'activitats físiques en estos entorns blaus.[17] Pero la proximitat a estes àrees blaves no és suficient en sí mateixa per a promoure l'increment d'eixercici físic, ya que estes àrees deuen ser fàcilment accessibles a la gent. Un estudi va descobrir que els adolescents que vivien prop de plages pero en una carretera principal entre la vivenda i l'aigua feyen -en general- menys eixercici que aquells adolescents en accés no interromput a la plaja.[18]

Reducció d'obesitat

Els espais blaus poden reduir l'obesitat en promoure un increment d'activitat física, i un estudi sugerix que les persones que viuen en àrees urbanes llunt de zones verdes o blaves tenen més risc de ser obesos.[19]

Millora de la salut respiratòria

El viure prop d'espais blaus pot millorar la calitat de vida de les persones que tenen malalties respiratòries, com l'asma, fenomen que podria ser explicat per la vaporisació de l'aigua generada pel moviemento de la mar, com es mostra en un estudi que medix l'impacte dels espais verts i blaus en la salut de persones en una malaltia pulmonar obstructiva crònica (COPD).[20][21]

Referències

  1. ↑ (15 d'abril de 2017).«Utilising green and bluespace to mitigate urban heat island intensity».Science of The Total Environment.584-585: 1040–1055.ISSN 0048-9697.doi:10.1016/j.scitotenv.2017.01.158.(en en)
  2. ↑ Gunawardena, K.R.; Wells, M.J.; Kershaw, T.(2017).«Utilising green and bluespace to mitigate urban heat island intensity».Science of the Total Environment.Elsevier BV.584-585: 1040–1055.ISSN 0048-9697.doi:10.1016/j.scitotenv.2017.01.158.
  3. ↑ (2020-12-01).«Blue space, health and well-being: A narrative overview and synthesis of potential benefits».Environmental Research.191: 110169.ISSN 0013-9351.doi:10.1016/j.envres.2020.110169.(en en)
  4. ↑ «International WELL Building Institute». www.wellcertified.com.
  5. ↑ «Fitwel». www.fitwel.org. Consultat el 1 de decembre de 2020.
  6. ↑ «International WELL Building Institute». www.wellcertified.com.
  7. ↑ «Fitwel». www.fitwel.org. Consultat el 1 de decembre de 2020.
  8. ↑ (1 de giner de 2016).«Reduction of disparities in access to green spaces: Their geographic insertion and recreational functions matter».Applied Geography.66: 35–51.ISSN 0143-6228.doi:10.1016/j.apgeog.2015.11.008.(en en)
  9. ↑ Schüle, Steffen Andreas; Hilz, Lisa Karla; Dreger, Stefanie; Bolte, Gabriele(4 d'abril de 2019).[doi: 10.3390/ijerph16071216 «Social Inequalities in Environmental Resources of Green and Blue Spaces: A Review of Evidence in the WHO European Region»].International Journal of Environmental Research and Public Health.16(7): 1216.ISSN 1660-4601.doi:10.3390/ijerph16071216.(en en)
  10. ↑ https://www.who.int/water_sanitation_health/diseases-risks/diseases/diseasefact/en/
  11. ↑ «Surface water flooding risk to urban communities: Analysis of vulnerability, hazard and exposure».Landscape and Urban Planning.Volume 103, Issue 2: Pages 185-197.
  12. ↑ https://www.cdc.gov/homeandrecreationalsafety/water-safety/waterinjuries-factsheet.html#::text=Who%20is%20most%20at%20risk,die%20from%20drowning%20llaure%20male.&text=Children%3A%20Children%20ages%201%20to,one%2Dthird%20died%20from%20drowning.
  13. ↑ Britton, Easkey; Kindermann, Gesche; Domegan, Christine; Carlin, Caitriona(2018-12-18).«Blue care: a systematic review of blue space interventions for health and wellbeing».Health Promotion International.35(1): 50–69.ISSN 0957-4824.doi:10.1093/heapro/day103.
  14. ↑ Gascon, Mireia; Zijlema, Wilma; Vert, Cristina; White, Mathew P.(2017-11-01).«Outdoor blue spaces, human health and well-being: A systematic review of quantitative studies».International Journal of Hygiene and Environmental Health.220(8): 1207–1221.ISSN 1438-4639.doi:10.1016/j.ijheh.2017.08.004.(en en)
  15. ↑ Markevych, Iana; Schoierer, Julia; Hartig, Terry; Chudnovsky, Alexandra(2017-10-01).«Exploring pathways linking greenspace to health: Theoretical and methodological guidance».Environmental Research.158: 301–317.ISSN 0013-9351.doi:10.1016/j.envres.2017.06.028.(en en)
  16. ↑ Bauman, Adrian; Smith, Ben; Stoker, Lyn; Bellew, Bill(1999).«Geographical influences upon physical activity participation: evidence of a ‘coastal effect’».Australian and New Zealand Journal of Public Health.23(3): 322–324.ISSN 1753-6405.doi:10.1111/j.1467-842X.1999.tb01265.x.(en en)
  17. ↑ Humpel, Nancy; Owen, Neville; Iverson, Dò; Leslie, Eva(February 2004).«Perceived environment attributes, residential location, and walking for particular purposes».American Journal of Preventive Medicine.26(2): 119–125.ISSN 0749-3797.doi:10.1016/j.amepre.2003.10.005.
  18. ↑ Edwards, Nicole Joy; Giles-Corti, Billie; Larson, Ann; Beesley, Bridget(2014-07-01).«The Effect of Proximity on Park and Beach Use and Physical Activity Among Rural Adolescents».Journal of Physical Activity and Health.11(5): 977–984.ISSN 1543-5474.doi:10.1123/jpah.2011-0332.
  19. ↑ Halonen, Jaana I.; Kivimäki, Mika; Pentti, Jaana; Stenholm, Sari(2014).«Green and blue areas as predictors of overweight and obesity in an 8-year follow-up study».Obesity.22(8): 1910–1917.ISSN 1930-739X.doi:10.1002/oby.20772.(en en)
  20. ↑ Gaisberger, Martin; Šanović, Renata; Dobias, Heidemarie; Kolarž, Predrag(2012-10-01).«Effects of Ionized Waterfall Aerosol on Pediatric Allergic Asthma».Journal of Asthma.49(8): 830–838.ISSN 0277-0903.doi:10.3109/02770903.2012.705408.
  21. ↑ Moitra, Subhabrata; Benet, Marta; Arbillaga-Etxarri, Ane; Marín, Alicia(2018-09-15).«Association between interpersonal and environmental factors and health-related quality of life in patients with chronic obstructive pulmonary disease (COPD)».European Respiratory Journal.52(suppl 62)ISSN 0903-1936.doi:10.1183/13993003.congress-2018.PA1179.(en en)
Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Espai_blau&oldid=1597718»