Anar al contingut

Biofilia

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

La biofilia és el nostre sentit de conexió en la naturalea i en atres formes de vida de caràcter innat i producte evolutiu de la selecció natural que actua en espècies inteligents la supervivència de les quals depén de la conexió estreta en l'ambient i de l'apreciació pràctica de les plantes i dels animals.[1]

Biofilia (Biophilia en l'original anglés) és un llibre d'Edward Osborne Wilson escrit en l'any 1984, guanyador de dos Premis Pulitzer.

Definicions de biofilia

[editar | editar còdic]

El primer en usar el terme biofilia va ser Erich Fromm (Von der Kunst dones Zuhörens [De l'art d'escoltar], 1991; Wilhelm Heyne Verlag, Munich). Segons ell la biofilia és:

la passió per tot lo vivent, és una passió i no un producte llògic, no està en el "Yo" sino que és part de la personalitat. Lo contrari és necrofilia

Edward O. Wilson va elaborar este concepte en major detall i sugerix que els humans senten una afinitat innata per tot lo vivent. Wilson, biòlec nortamericà naixcut en 1929, professor emèrit de l'Universitat d'Harvard, és també coautor del concepte de biodiversitat.

En antropologia s'utilisa freqüentment el terme com contrapost al constructivisme que va rebujar l'influència determinant que ha tingut la biologia en diferents estudis etnogràfics, sobretot referent a la temàtica sexual.

John N. Gray, en el seu llibre Gossos de palla, senyala que la biofilia és el precari víncul emocional que lliga a la humanitat en la terra, víncul emocional d'els qui lluiten per conservar lo que queda de la naturalea salvage i els sers vius. Rifkin senyala que els verdaders amants de la terra no somien en convertir-se en els administradors del planeta, sino en el dia en el que els sers humans hagen deixat d'importar.[2]


Referències

[editar | editar còdic]