L'esferocobaltita és un mineral de la classe dels minerals carbonat i nitrat, i dins d'esta pertany al cridat “grup de la calcita”. Va ser descoberta en 1877 en una mina en els Montes Metàlics, en l'estat de Sajonia (Alemània), sent nomenada aixina del grec sphaira -esfèric- i cobalt, en alusió al seu hàbit i composició.[1] Sinònims que deuen ser evitats són esfaerocobaltita o cobaltocalcita.

Esferocobaltita

Característiques químiques

És un carbonat anhidro de cobalt. El grup de la calcita al que pertany són minerals carbonat o nitrat en cationes relativament menuts.

Ademés dels elements de la seua fòrmula, sol dur com a impurees: calcio, níquel, ferro i oxigen.

Formació i jaciments

Apareix en vetes de minerals del cobalt i níquel alterades, sent un rar mineral accessori en jaciments hidrotermals.

Sol trobar-se associat a atres minerals com: roselita, eritrina, annabergita, calcita cobáltica o dolomita cobáltica.


Referències

  1. ↑ Weisbach (1877) Jahrb. Berg- und Hüttenwesen, Abh.: 53.