Esferocobaltita
La esferocobaltita és un mineral de la classe dels minerals carbonat i nitrat, i dins d'esta pertany al cridat “grup de la calcita”. Va ser descoberta en 1877 en una mina en els Montes Metàlics, en l'estat de Sajonia (Alemània), sent nomenada aixina del grec sphaira -esfèric- i cobalt, en alusió al seu hàbit i composició.[1] Sinònims que deuen ser evitats són esfaerocobaltita o cobaltocalcita.
Característiques químiques
[editar | editar còdic]És un carbonat anhidro de cobalt. El grup de la calcita al que pertany són minerals carbonat o nitrat en cationes relativament menuts.
Ademés dels elements de la seua fòrmula, sol dur com a impurees: calcio, níquel, ferro i oxigen.
Formació i jaciments
[editar | editar còdic]Apareix en vetes de minerals del cobalt i níquel alterades, sent un rar mineral accessori en jaciments hidrotermales.
Sol trobar-se associat a atres minerals com: roselita, eritrina, annabergita, calcita cobáltica o dolomita cobáltica.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Weisbach (1877) Jahrb. Berg- und Hüttenwesen, Abh.: 53.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Esferocobaltita» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.