Anar al contingut

Roselita

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Roselite-205449.jpg
Roselita

La roselita és un mineral de la classe dels minerals fosfat, i dins d'esta pertany al cridat “grup de la roselita”. Va ser descoberta en 1824 en una mina en el districte dels Monts Metàlics Centrals dels monts Metàlics, en l'estat de Sajonia (Alemània), sent nomenada aixina en honor de Gustav Rose,[1] mineralogista alemà.

Característiques químiques

[editar | editar còdic]

És un arseniat hidratado de calcio i cobalt. Tots els minerals del grup de la roselita són arseniat o sulfat monoclínics. Dimorfo monoclínic de la β-roselita, que és del sistema cristalí triclínic. Isoestructural en la brandtita (Ca2Mn2+(TORRE4)2·2H2O), en la mateixa cristalisació pero que en lloc de cobalt té manganeso.

És l'anàlec en cobalt de la wendwilsonita (Ca2Mg(TORRE4)2·2H2O), mineral en el que forma una série de solució sòlida en la que la substitució gradual del cobalt per magnesi va donant els distints minerals de la série.

Ademés dels elements de la seua fòrmula, sol dur com a impurea una miqueta de magnesi.

Formació i jaciments

[editar | editar còdic]

És un mineral d'aparició rara, format com a secundari en els jaciments d'alteració hidrotermal de minerals del cobalt.

Sol trobar-se associat a atres minerals com: cuarzo, calcedonia o talmessita.


Referències

[editar | editar còdic]
  1. Lévy (1824) Annals of Philosophy, London: 8: 439.