Annabergita
La annabergita és un mineral de la classe dels minerals fosfat, i dins d'esta pertany al cridat “grup de la vivianita”. Va ser descoberta en 1852 en una mina d'Annaberg-Buchholz, en els monts Metàlics de l'estat de Sajonia (Alemània),[1] sent nomenada aixina per esta localisació.
Característiques químiques
[editar | editar còdic]És un arseniat hidratado de níquel. El grup de la vivianita en que s'enquadra són tots arseniat i fosfat d'un sol metal que cristalizan en el sistema cristalí monoclínic.[2]
És l'anàlec en níquel de l'eritrina (Co3(TORRE4)2·8H2O), mineral en el que forma una série de solució sòlida, en la que la substitució gradual del níquel per cobalt va donant els distints minerals de la série; forma una atra série de solució sòlida en la hörnesita en la que es va substituint el níquel per magnesi.[3]
Ademés dels elements de la seua fòrmula, sol dur com a impurees: cobalt, magnesi, cinc, ferro i calcio.
Formació i jaciments
[editar | editar còdic]És un inusual mineral secundari que es forma en la zona d'oxidació per alteració hidrotermal dels depòsits de sulfur que contenen níquel i cobalt, freqüentment com a producte de extracció de les mines expostes a l'atmòsfera, en a on apareix com a costres verdes que recobrixen atres minerals del níquel.
Sol trobar-se associat a atres minerals com: fluorita, eritrina, retgersita, niquelina, gersdorffita, maucherita o escuterudita-niquélica.
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Annabergita» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.