Esfalerón
El esfalerón (en griego: σφαλερός "esvarós") s'ha postulat per a explicar l'asimetria entre matèria i antimatèria, una de les qüestions més interessants que es poden plantejar en la relació entre física de partícules i cosmologia.[1]
Un esfalerón és un procés rar de l'interacció electrodébil en el modele estàndar de la física de partícules.[2] Este procés convertix tres bariones en tres antileptones. Açò viola la conservació del número bariónico i del número leptónico, pero la diferència B-L es conserva.[3]
Un esfalerón és un tipo d'instantón, i per tant, una solució no perturbativa de la teoria. Açò significa que en condicions normals és rarament observable. Siga com siga, els esfalerones podrien haver segut més comuns a altes temperatures en l'univers primitiu. En algunes teories de la bariogénesis l'asimetria en el número de leptones i antileptones en forma primera per la leptogénesis, i els esfalerones ho convertixen en una asimetria en el número de bariones i antibariones.[4]
En el model estàndar de física de partícules es donen les tres condicions necessàries per a generar esta asimetria, és dir, violació de la conservació del número bariónico/número leptónico, violació de la simetria CP (càrrega elèctrica, paritat), i evolució cosmológica fora del equilibri tèrmic, no obstant, lo anterior podria no explicar completament l'asimetria de l'univers, i caldria introduir una nova física més allà del model estàndar.
El mecanisme del esfalerón ilustra a sovint en l'eixemple d'una engrunsadora: a baixa energia fa chicotetes oscilacions, pero si l'energia és suficientment alta pot donar un regrés complet. Per lo tant el número de regressos que han donat les cordes en la barra de suspensió de l'engrunsadora (que correspondria al número bariónico) pot canviar a alta energia, pero no a baixa energia. L'energia necessària per a dur el sistema a l'estat inestable (per damunt de la barra de l'engrunsadora) representa la massa del esfalerón.
El esfalerón obté el tamany , pero va perjudicar a (B: barión L: leptón). Per lo tant, també pot generar una bariogénesis a través de la leptogénesis
Vore també
[editar | editar còdic]- Forces fonamentals
- Ruptura espontànea de simetria
- Interacció nuclear dèbil
- Interacció electromagnètica
- Hipercarga dèbil
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ (1987).Physical Review D.36
- 581–596.doi:10.1103/PhysRevD.36.581.
- ↑ (1985).Physic Letters B.155
- 36–42.doi:10.1016/0370-2693(85)91028-7.
- ↑ (1993).Physical Review Letters.70
- 2833–2836.doi:10.1103/PhysRevLett.70.2833.
- ↑ «Baryogenesis and Leptogenesis» (en en). Summer Science Institute. Consultat el 3 de setembre de 2016.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Esfalerón» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.