En física de partícules, el número bariónico (representats B) és un número quàntic invariante. Es pot definir com un terç de la diferència del número de quarks menys el número d'antiquarks dins del sistema[1],[2]:

B=Nq−Nq‾3

a on

Nq  és el número de quarks, i
Nq‾ és el número de antiquarks.

Explicació

Es pren un terç degut a que les lleis de l'interacció forta, no pot haver partícules en color, açò és, la càrrega de color total d'una partícula deu ser neutra (blanca). Açò pot obtindre's ben juntant un quark d'un color junt en un antiquark en el anti-color opost, lo que crea un posada de número bariónico nul, o combinant tres quarks cada u d'un color diferent, lo que crearà un barión de número bariónico 1, o tres anti-quarks generant un anti-barión de número bariónico -1. Eventualment podria existir una última possibilitat exòtica consistent en 4 quarks i un anti-quark que formarien un pentaquark de número bariónico 1.

Aixina, els quarks sempre estan presents en grups de tres contant en els antiquarks com "quarks negatius". Històricament, el número bariónico s'havia definit molt abans del model actual dels quarks, per lo que en lloc de canviar la definició, els físics de partícules simplement varen dividir el número quàntic ya conegut per tres. Hui en dia és més precís parlar de la conservació del número de quarks.

Les partícules sense quarks o antiquarks tenen un número bariónico de zero. Tals partícules inclouen els leptones i els bosones (fotó, bosones W i Z).

Conservació

El número bariónico es conserva dins de casi totes les interaccions del model estàndar, la sola excepció podria residir dins de l'anomalia quiral. Esta noció de conservació significa que la suma dels números bariónicos de totes les partícules inicials és la mateixa que la suma per al conjunt de les partícules despuix de l'interacció.

Vore també

Referències

  1. ↑ Denegri et al., 2014, Chapter 1, section 1.7.
  2. ↑ Laloë, 2018, Chapter IX, section A-4-b.

Bibliografia