Escut de Tunísia
El escut d'armes de Tunis va ser adoptat el 21 de juny de 1956. Des de llavors ha sofrit algunes chicotetes alteracions, la més recent es va realisar en l'any 1963.
És un escut partit en el que figuren: en la primera partició, en un camp d'or, una balança de sable i en la segona, de gules, un lleó rampante i armat de sabre que porta una espasa d'argent.
En una franja d'assur, situada en el cap, una galera púnica sobre la mar representada d'assur.
Entre la franja del cap i les dos particions de l'escut apareix escrit en una cinta el lema nacional, en àrap: نظام، حرية، عدالة "niẓām, ḥurriyya, ʿadāla" (“Llibertat, Orde, Justícia”).
Timbra l'escut un círcul d'argent perfilat de gules que conté un creixent (lluna creixent) i una estrela de cinc puntes, abdós de gules. El creixent i l'estrela de cinc puntes són dos símbols de l'Islam i també figuren, dins del círcul d'argent, en la Bandera nacional.
Els elements de l'escut simbolisen els térmens que componen el lema nacional:
- L'embarcació (una galera púnica) és el símbol de la Llibertat i també és una alusió a l'història del país i als seus interessos marítims moderns.
- La balança simbolisa la Justícia.
- El lleó que porta l'espasa simbolisa l'Orde.
La lluna creixent i l'estrela són símbols tradicionals de l'Islam.
Existix una atra versió de l'escut en la que els camps (fondos) de totes les particions de l'escut i de la cinta en la que apareix escrit el lema apareixen representades “d'or” (color groc en terminologia heràldica).
Escut bèlic
El primer escut de Tunísia independent són les armes usades per la dinastia husayní, adoptades oficialment el 21 de juny de 1861, segons decret del bey, que representaven el nou Regne de Tunis, independent des del 20 de març d'aquell any.
A pesar d'haver segut adoptades oficialment en 1861, ya s'utilisaven abans d'eixa data, com ho testimonia un llibre d'Henri Dunant publicat en 1858.
-
Escut d'armes de 1858
-
L'escut bèlic al primer sagell tunisenc (1888)
-
L'escut bèlic cap a 1900
Escut real
L'escut bèlic va ser substituït pel nou del Regne de Tunis adoptat per decret del bei del 21 de juny de 1956. el blasonament era el següent:
- Escut tallat i semipartido:el primer, d'assur, una galera púnica sobre una mar d'ones; el segon, d'or, un lleó passant contornado de sabre que sosté una espasa d'argent; el tercer, de gules, una balança de sabre. Surmontado d'una lluna menguante i una estrela de cinc puntes de gules dins d'un camp circular d'argent. Acoplat de dos llances i, en la part superior, dos banderoles, passades en aspa. En la punta, acompanyat d'un mechó de blat en la destra i d'un ram d'olivera a la sinistra, que confluïxen en la medalla al Mèrit Nacional. Baixe l'escut, apareix una cinta en el lema nacional en àrap: حرية, نظام, عدالة Nidham - Horriyat - Adalat (en espanyol:Lliberteu - Orde - Justícia).
L'escut duya alguns elements heretats de les armes bèliques, com les llances, les banderoles i la medalla al Mèrit. Precisament el 13 de setembre del mateix any aquella medalla va ser substituïda per l'Orde de l'Independència.
A raïl de l'abolició de la monarquia el 25 de juliol de 1957, l'escut vigent en aquell llavors va passar a representar la nova República.
Escut de 1963
La llei del 30 de maig de 1963 modifica sensiblement l'escut suprimint els elements provinents de les armes bèliques -les llances i les banderolas- i invertint l'emplaçament del lleó i la balança, que passen a figurar respectivament a la sinistra i a la destra; el lleó deixa de ser contornado i mira cap a la destra. Els diversos camps passen a ser tots d'or, si be les balances i el lleó seguixen tenint els mateixos esmalt; s'especifica, ademés, que el barco «té el buc bistro, les veles d'argent i els pabellons flotants rojos, navegant en una mar d'assur». Finalment, la cinta en el lema nacional - «d'or en l'inscripció en negre» - apareix colocada sobre l'escut, en la part central.
Els térmens heràldics usats en el redactat de la llei (com destra i sinistra, és dir, l'esquerra i la dreta, respectivament, segons el que mira l'escut) no corresponen en el dibuix que s'oferix a continuació.
Escut de 1989
Segurament per a evitar esta contradicció entre lo que dia el blasonament oficial i l'escut que s'usava des de 1963, el 2 de setembre de 1989 es modifica la descripció, i a on dia destra (és dir, l'esquerra per al que mira l'escut) ara diu dreta, i a on dia sinistra ara diu esquerra. El restant del blasonament és el mateix que el de 1963.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Escudo de Túnez» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.