Escut de Surinam

Fotografía de una alegoría del escudo de Surinam. Obra del fotógraf Julius Eduart Muller.

Tela que muestra una versión anterior del escudo de armas de Surinam, este mocador és usat per a construir una angisa commemorativa del centenari de l'emancipació, de l'abolició de l'esclavitut.

El escut d'armes de Surinam va ser adoptat el 25 de novembre de 1975 a raïl de la proclamació de l'independència. És essencialment el mateix que l'aprovat baix l'administració neerlandesa el 8 de decembre de 1959, en la diferència de que llavors els indis es representaven en els cabells rossos, com si els dugueren coloreados en arjeña, i en l'escut actual són negres. Els antics escuts colonials ya duyen la senyal tradicional del barco navegant per l'oceà i els dos indis com a soports.

Es tracta d'un escut elíptic partit. En el primer, d'azur, un veler d'or vist de proa navegant sobre un peu ondulat d'argén i d'azur de cinc peces; en el segon, de argén, una palma real de sinople eixint d'un peu ondulat també de sinople. Resaltant sobre el tot, un escusón en forma de losange o diamant (rombo) de sinople, carregat d'una estrela de cinc puntes d'or. L'escut està subjecte per dos indis arawaks, colocats al natural, armats en arcs i carcajés de fleches, en els corts de gules, descansant sobre una cinta de gules en el lema nacional en llatí: Justitia Pietas Fides que significa en espanyol "Justícia, Pietat, Fidelitat".

El barco de la primera partició simbolisa el passat de Surinam, lloc de destí del tràfic d'esclaus provinents d'Àfrica, mentres que la palmera de la segona partició aludix al present del país, dominat per la justícia. El escusón central representa els surinameses, procedents dels cinc continents.

Versions anteriors

• 
  Escut d'armes de la colónia neerlandesa de Surinam
• 
  Escut d'armes de Surinam (1959-1975)