Escut de Nova Zelanda

Escut de Nova Zelanda

El escut d'armes de Nova Zelanda es remonta a l'any 1911 encara que va ser objecte d'algunes chicotetes alteracions en 1956. Fins a 1911 s'havia amprat l'escude d'armes del Regne Unit que és el dels seus monarques i que ha influït en el disseny del neozelandés.

La seua descripció heràldica o blasonamiento és la següent:

Escut tallat i terciado en pal, en el primer, de azur, quatre estreles de cinc puntes de gules vorejades d'argent, distribuïdes de dalt avall, una, dos i una que és la Creu del Sur; en el segon, de gules, un vellocino d'or; en el tercer, de gules, un manojo de blat d'or cordado de lo mateix; en el quarto, de azur, dos martells d'or enmangados de lo mateix i llocs en souter; sobre el tot, terciado en pal d'argent, tres navío de sabre, arborats, aparellats i remats de lo mateix llocs en pal.

Al timbre la Corona de Sant Eduardo, que és la corona real britànica.

Per tenantes, una dòna ”pakeha” vestida d'argent tenint una bandera neozelandesa i un guerrer maorí vestit d'or, de sabre i de gules, tenint una llança en el seu color, emplumada d'argent. Per divisa, en una llista d'argent i carregada de “New Zealand” de azur sobre fulls de falaguera de sínople.

L'escut neozelandés és un cuartelado, es troba dividit en quatre parts; i està terciado en pal, conta en una quinta divisió en posició vertical que està situada en la seua part central.

• En el primer quarter, en un camp de azur (blau heràldic), apareix representada la constelació de la Cruz del Sur en quatre estreles de cinc puntes de gules (roig heràldic) vorejades d'argent (blanc o gris heràldic). La constelació de la Creu del Sur, un dels símbols de Nova Zelanda, també apareix representada en la bandera nacional.
• En el segon quarter, de gules, un vellocino d'or (groc heràldic), amprat com a símbol de la ganaderia.
• En el tercer, en un camp de gules, figura un manojo de blat, d'or, símbol de l'agricultura.
• En el quarto, de azur, apareixen representats dos martells, símbols de la mineria i l'indústria.
• En la divisió vertical situada en el centre, un camp d'argent, es troben colocats en pal (verticalment) tres barcos de sabre (negre heràldic), com a símbol de l'importància per al país del comerç marítim i de l'orige ultramarino de part de la seua població.

L'escut apareix timbrat en la Corona de Sant Eduardo, la corona real que pertany al monarca britànic que ho és també de Nova Zelanda.

Els tenantes que subjecten el blasón representen les figures de Zealandia, una dòna de traces europees, “pakeha”; i a un cap guerrer maorí. La dòna simbolisa a la població que descendix de l'emigració, fonamentalment britànica, i apareix portant la bandera nacional. El guerrer maorí, armat en una llança, representa a la població d'orige autòcton.

Al peu s'afig al conjunt una cinta en el nom en llengua anglesa del país sobre dos fulls de falaguera plateado.

Les particions i figures de l'escut d'armes pròpiament dit apareixen en l'estandart personal que usa el monarca britànic com a cap d'Estat de Nova Zelanda.