Per a escut geològic situat a l'Est de Canadà vore Escude Canadenc.


El escut de Canadà posseïx cinc divisions:

  • En la primera, figuren tres lleons leopardados, denominació que rep el lleó pasante, recolzats sobre tres pates, que tenen els seus caps de front, de color groc sobre fondo roig que és el símbol d'Anglaterra.
  • En la segona, apareix colocat un lleó rampante de color roig, empinat i recolzat sobre una de les seues pates i situat dins d'un trechor del mateix color (una cinta estreta, doble i decorada en flors) que són els elements del escut d'Escòcia.
  • En la tercera, es mostra un arpa groga en cordes blanques sobre fondo blau, símbol d'Irlanda.
  • En la quarta, tres flors de lis grogues sobre fondo blau, símbol de l'antic Regne de França.
  • En la divisió inferior, d'argent, apareix representada una branca d'arce en tres fulls, de color roig, símbol propi de Canadà. Una full de arce figura en la seua bandera.

Rodejant el blasón apareix l'insígnia de l'Orde de Canadà en el seu propi lema: «Desiderantes Meliorem Patriam» (en llatí: «Ells desigen una pàtria millor»). El disseny de l'insígnia d'esta orde està basat i és molt similar al de la Jarretera que apareix en l'escude del Regne Unit que és el dels seus monarques. Este element va ser incorporat en 1994, a petició del primer ministre canadenc Jean Chrétien.

L'escut pròpiament dit i l'insígnia de l'Orde de Canadà apareixen flanquejats per dos figures (soports en terminologia herádica): Un lleó rampante d'or i un unicorn blanc, colletado (en una corona oberta en el coll a modo de collar) i encadenat. Estes figures són els mateixos tenantes que apareixen en l'escut d'armes britànic. Els tenantes canadencs es diferencien dels britànics que el lleó apareix sostenint la bandera britànica; i l'unicorn, l'estandart dels antics monarques francesos, en les flors de lis. Estes banderes són en alusió, com els quarters de l'escut pròpiament dit, a l'orige dels colon que varen fundar el país.

Eixe escut apareix timbrat en un yelmo adornat en burelete i un lambrequín, estos dos últims elements representats en els colors roig i blanc, colors nacionals de Canadà. Sobre el burelete, un adorn del yelmo que representa un teixit en els colors principals de l'escut, se situa la cimera del monarca britànic, un lleó leopardado i coronat de color groc, pero sostenint un full de arce, símbol nacional de Canadà.

Sobre la figura de la cimera està representada la corona real britànica, la Corona de Sant Eduardo ya que el monarca britànic també ho és de Canadà.

En la part inferior apareix la cinta en el lema nacional «A Mari Usque Ad Mare» (en llatí: «De mar a mar») i unes figures en forma de rosa, de flor de la planta de la penca, de lliri i un full de trébol que són els símbols vegetals d'Anglaterra, Escòcia, l'antic Regne de França i Irlanda.

En algunes chicotetes modificacions, com la mencionada de 1994, estos són els elements de l'escut de Canadà des del 21 de novembre de 1921. Anteriorment, des de 1904, estava format pels blasones de les sèt províncies existents quan es va adoptar l'escut.

Escuts històrics

Vore també