Els dos juncs chinencs, una embarcació tradicional de China, varen simbolisar l'importància que va tindre el comerç per a l'economia de la colónia. La corona naval va representar a l'Armada Britànica i a la marina mercant. El cap bastillado, una peça heràldica horisontal colocada en la part superior de l'escut i la part inferior del qual està retallada per almenas, va anar un element que va commemorar la Batalla d'Hong Kong que va tindre lloc durant la Segona Guerra Mundial.

Escut colonial d'Hong Kong

El timbre heràldic es componia d'un burelete, un adorn del yelmo, adornat en una cimera en la forma de lleó naixent (que aguaita) en la Corona de Sant Eduardo i subjectant una perla. La perla va ser una alusió a la frase "La Perla d'Orient", usada per a referir-se a la Colónia d'Hong Kong. El lleó és un dels soports del escude d'armes britànic.

Els soports que sostenien l'escut varen ser el lleó britànic, que també figurava en el timbre, pel component britànic de la colónia i el dragó chinenc pel component chinenc.

Insígnia colonial 1843-1959

La Colónia d'Hong Kong va contar en una insígnia des de 1843 que va ser reemplaçada per l'escut colonial de 1959. En esta insígnia apareixien representats en un moll, tres mercaders chinencs junt a un carregament apilat, davant d'un junc chinenc i d'un atre navío. En versions posteriors també figuraven, situades en el fondo, els cims del territori. En la part superior d'algunes d'elles també podia observar-se l'escut d'armes britànic.

Vore també

Referències