Anar al contingut

Escudeller

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià



Escudeller[1][2][3]és un municipi d'Espanya pertanyent a la província de Pontevedra, en la comunitat autònoma de Galícia. El terme municipal, ubicat en la comarca de Pontevedra, té una població de Plantilla:Poblacó-es wd i comprén cinc parròquies.


Geografia

Poio està localisat en la costa nort de la riga de Pontevedra, i ad ell es pot accedir per mig de l'Autopista A-9 per l'eixida Pontevedra (Nort)-Poio, a on s'agarra la PO-308 direcció Sangenjo. El municipi, confrontant en Meaño, Meis, Pontevedra i Sangenjo, oferix una rica fusió de montanya i mar.

Conta en una superfície aproximada de 33,93 km quadrats, el seu pico més elevat és Mont Castrove que conta en 667 m s. n. m.[4] des del qual es divisen estupendes vistes de les rigues de Pontevedra i Arosa. També destaquen l'Alt de Raxó i Samieira.

Poio és una ciutat dormitori de Pontevedra, que està creixent prou per la seua proximitat al centre urbà del mateix (solament el riu Lérez separa els dos municipis). Especialment la parròquia de Sant Salvador és la que més engordix el seu cens.


Història

A mitan del XIX, el municipi comprenia quatre parròquies.[5] Apareix descrit en el decimotercer volum de el Diccionari geogràfic-estadístic-històric d'Espanya i les seues possessions d'Ultramar de Pascual Madoz en les següents paraules:

POYO: ayunt. en la prov. y part. jud.de Pontevedra (3/4 de leg.), dióc. de Santiago (9), aud. terr. y c. g.de la Coruña (18): sit. en las inmediacins de la ria de Pontevedra; clima templado y sano; vientos mas frecuentes los del N. y S. Comprende las felig.de Poyo-grande, San Juan; Poyo-pequeño, San Salvador; Rajo, San Gregori, y Samieira, Sta. Maria. El ayunt. se reune en la ald.de Poyo, felig.de San Juan, donde tambien está la cárcel. Confina el térm. municipal N. Campaño; E. Pontevedra; S. ria de este nombre, y O. Cambados. Enfrente de San Juan de Poyo hay una isla de 1/2 leg.de long. y 1 de circuito; se halla colocada entre Combarro y el puerto de Marin; estuvo habitada hácia el año 1600, y hubo en ella una capilla dedicada á San Miguel, la que para evitar los desacatos que en la misma se cometian, se mandó demoler en 1811. El terreno es de buena calidad, compuesto de pequeñas colinas en lo interior de la cord. ó monte de Castrove, en los lím. de las felig.de Armentera, Poyo-grande y Samieira: en dichas colinas y en el monte de Castrove hay tojos, algunos robles, castaños, arbustos y pastos; bajan del mismo monte y nacen en otros puntos del interior distintos arroyos, que despues de fertilizar las tierras, van á depositar sus aguas en el mar; tambien brotan en diferentes sitios fuentes de buenas aguas, algunas de estas ferruginosas. Los caminos conducen á Cambados, Pontevedra y felig. comarcanas, su estado regular, pero los trasversales ó de unos á otros puntos del ayunt. son malos. prod.: cereales, legumbres, hortalizas, frutas, vino, lino y otros frutos; se cria ganado vacuno, caza y pesca de varias clases. ind.: la agrícola, telares de lienzo ordinario, pesquería y molinos harineros. El principal comercio consiste en la compra y venta de ganado vacuno y estraccion de mucho maiz para Santander, Bilbao, Asturias, Cataluña y otros puntos. pobl. y contr.: (V. el cuadro sinóptico del part.). El presupuesto municipal asciende á unos 7,000 rs., que se cubren por repartentre los vec.
(Madoz, 1849, p. 183)


Demografia

Poio conta en una població de Plantilla:Poblacó-es wd. Plantilla:Gráfica de evolucó<!-- El consens sobre esta gràfica de censos no permet afegir senyes del padró a la gràfica, per lo que la senya següent al cens de 2021 serà el cens de 2031. -->


Economia

En Poio trobem tres diferents ports: Campelo, Combarro i Raxó. A pesar d'açò el turisme és la principal font econòmica, dins del mateix municipi es pot visitar el Museu Monasteri de Sant Joan, el conjunt històric-artístic de Combarro, i plages com les de Samieira, Raxó, Chancelas o Lourido.


Administració i política

Govern municipal

<div style="overflow:auto; overflow-i:hidden; overflow-x:auto; white-space: nowrap; width:auto; padding: 0;">

Resultats de les eleccions municipals en Poio[6]
Partit polític 2023 2019 2015 2011 2007
% Vots Regidors % Vots Regidors % Vots Regidors % Vots Regidors % Vots Regidors
Partit Popular de Galícia (PPdeG) 53,76 4975 10 43,61 3837 8 37,49 3079 7 40,10 3486 7 38,81 3313 7
Bloc Nacionaliste Galego (BNG) 17,74 1642 3 26,96 2372 5 37,65 3092 7 43,67 3796 8 38,32 3271 7
Partit dos Socialistes de Galícia (PSdeG-PSOE) 22,96 2125 4 19,52 1718 3 15,72 1291 3 14,09 1225 2 17,67 1508 3
Mareges Locais — — — 6,38 562 1 — — — — — — — — —

</div>


Evolució del deute viu municipal

El concepte de deute viu contempla només els deutes en caixes i bancs relatives a crèdits financers, valors de renda fixa i préstams o crèdits transferits a tercers, excloent-se, per tant, el deute comercial. El deute viu municipal per habitant en 2014 ascendia a 410,86 €.[7]

Plantilla:Gráfica de evolucó


Organisació territorial

El municipi està format per huitanta entitats de població distribuïdes en cinc parròquies:[8][9][10][11][12]


Vore també

Referències

  1. ↑
  2. ↑ Topónimo en castellano según la Real Academia Española: Ortografía de la lengua española. Madrid: Espasa, 1999. ISBN 84-239-9250-0; "Apéndice 3", páginas 133-155.
  3. ↑ Plantilla:Cita Celdrán
  4. ↑ Ficha en el IGN del poste geodésico de Monte Castrove (PDF)
  5. ↑ Madoz, 1849, p. 183.
  6. ↑ «Resultados de las elecciones municipales en Poyo». Eldiario.es.
  7. ↑ División de la deuda viva de 2014 (dato del Min. Hacienda y Administraciones Públicas, Deuda Viva de las Entidades Locales) entre el número de habitantes del municipio de ese mismo año (dato del Instituto Nacional de Estadística, Nomenclátor: Población del Padrón Continuo por Unidad Poblacional).
  8. ↑ «Decreto 27/2026, de 30 de marzo, por el que se aprueba el Nomenclátor de Galicia.». Diario Oficial de Galicia n.º 66 pàgs. 22199 (10 de abril de 2026). Consultat el 5 de noviembre de 2026.
  9. ↑ «Corrección de errores. Decreto 27/2026, de 30 de marzo, por el que se aprueba el Nomenclátor de Galicia.». Diario Oficial de Galicia n.º 117 pàg. 22199 (25 de junio de 2026). Consultat el 5 de noviembre de 2026.
  10. ↑ 10,0 10,1 «Decreto 376/1991, de 24 de octubre, por el que se determinan los nombres oficiales de las parroquias que se relacionan.». Diario Oficial de Galicia n.º 216 pàg. 9375 (7 de noviembre de 1991). Consultat el 5 de octubre de 2026.
  11. ↑ 11,0 11,1 11,2 11,3 Miralbes Bedera, de Torres Luna i Rodríguez Martínez-Conde, 1979, «Poyo», p. 31.
  12. ↑ de Torres Luna, Pérez Fariña i Santos Solla, 1989, «Poio», p. 133.
  13. ↑ Ruiz-Maya Pérez, 1985, p. 140.
  14. ↑ Ruiz-Maya Pérez, 1985, p. 407.

Enllaços externs