Escrofulariàcees

Les escrofulariáceas (Escrofulariàcees[1]), a la que pertany l'escrofularia i Verbascum, són una família de plantes, que comprenen entre 220 i 300 gèneros i 4000 a 4500 espècies, depenent de l'interpretació taxonómica. Tenen una distribució cosmopolita, encara que són més abundants en les zones templades i les montanyes tropicals. El seu interés econòmic es deu a que són plantes molt vistoses, cultivades com ornamentals i també com plantes medicinals.
Descripció
Principalment són plantes herbáceas, a voltes leñosas i solament algunes trepadores. De fulles simples, sanceres o dentades i sense estípules. Les flors solen ser de disposició variada, hermafrodites i irregulars. Estams des de 2 fins a 5. Frut en càpsula, tant dehiscent com indehiscente. Llavors molt variades.
Usos
La família inclou moltes plantes medicinals, entre elles:
- Bacopa, hisop d'aigua
- Chelone, "cap de tortuga"
- Digitalis, didalera (¡tòxica!)
- Euphrasia, eufrasia
- Gratiola, hisop de prop
- Leptandra, Leptandra
- Linaria, linaria
- Rehmannia, didalera chinenca, usada en la medicina tradicional chinenca.
- Scrophularia, escrofularia
- Verbascum, verbasco
- Veronica, verónica
Hi ha també semiparásitas i paràsites completes, entre elles:
Molts jardiners estan familiarisats en les linarias (gènero Linaria).
Els llavis apretats de Linaria se'ls pot fer obrir el seu fauces pressionant el resort en una simple tirada de les flors. Açò eixercix una gran fascinació entre els menuts de la casa, especialment quan va acompanyat de l'efecte sonor apropiat "uitch uitch " per als menuts conejitos.

Entre els gèneros presents en Espanya es poden citar:
- Els verbascos (gènero Verbascum).
- Les linarias (gènero Linaria).
- Les didaleres (gènero Digitalis).
- Les melampiras (gènero Melampyrum).
- Les eufrasias (gènero Euphrasia) en prop de 150 espècies.
- Les pedicularias (gènero Pedicularis) en prop de 250 espècies.
- Les crestes de gall (gènero Rhinanthus) i les clandestines (gènero Lathraea).
- Les escrofularias (gènero Scrophularia) en 17 espècies Scrophularia canina la escrofularia dels gossos.
Nota: les verónicas (gènero Veronica), didaleres (gènero Digitalis), linarias (gènero Linaria) i atres gèneros, tradicionalment estaven classificats dins de la família Scrophulariaceae, no obstant en la classificació filogenético APG estan incloses en la família Plantaginaceae.[2][3][4]
Les eufrasias són plantes semi-paràsites mentres que les clandestines són paràsites completes.
La classificació filogenético APG situa esta família en l'orde de les Lamiales aixina mateix dins del grup de les Lamiidae.
Orobanche se situa a voltes en la seua pròpia família, Orobanchaceae.
Gèneros
Atenció: alguns gèneros han segut transferits a atres famílies, indicats en "→"
- Agalinis Raf.
- Alectra Thunb.
- Amphianthus Torr.
- Anarrhinum Desf.
- Angelonia Humb. & Bonpl.
- Asarina Mill. → Plantaginaceae
- Aureolaria Raf.
- Bacopa Aubl. → Plantaginaceae
- Bartsia L. → Orobanchaceae
- Bellardia All.
- Besseya Rydb. → Plantaginaceae
- Brachystigma Pennell
- Buchnera L.
- Calceolaria L. → Calceolariaceae
- Capraria L.
- Castilleja Mutis.
- Chaenorhinum Reichenb.
- Chelone L. → Plantaginaceae
- Chionophila Benth. → Plantaginaceae
- Collinsia Nutt. → Plantaginaceae
- Cordylanthus Nutt. → Orobanchaceae
- Cymbalaria Hill. → Plantaginaceae
- Dasistoma Raf.
- Digitalis L. → Plantaginaceae
- Diplacus Nutt.
- Dopatrium Buch.-Ham.
- Epixiphium Munz → Plantaginaceae
- Euphrasia L. → Orobanchaceae
- Galvezia Dombey → Plantaginaceae
- Gambelia Nutt. → Plantaginaceae
- Gerardia
- Glossostigma Wight & Arn.
- Gratiola L. → Plantaginaceae
- Hebe Comm. → Plantaginaceae
- Hemianthus Nutt.
- Holmgrenanthe Elisens → Plantaginaceae
- Howelliella Rothm. → Plantaginaceae
- Ilysanthes
- Keckiella Straw. → Plantaginaceae
- Kickxia Dumort. → Plantaginaceae
- Lagotis Gaertn. → Plantaginaceae
- Latharea L.
- Lendneria Minod
- Leucophyllum Bonpl.
- Leucospora Nutt.
- Limnophila R. Br. → Plantaginaceae
- Limosella L.
- Linaria P. Mill. → Plantaginaceae
- Lindernia All. → Linderniaceae
- Lophospermum D. Don. → Plantaginaceae
- Mabrya Elisens. → Plantaginaceae
- Macranthera Nutt.
- Maurandella Rothm. → Plantaginaceae
- Maurandya Ortega. → Plantaginaceae
- Mazus Lour. → Mazaceae
- Mecardonia Ruiz & Pavón. → Plantaginaceae
- Melampyrum L. → Orobanchaceae
- Micranthemum Michx. → Plantaginaceae
- Mimetanthe Greene
- Mimulus L. → Phrymaceae
- Misopates Raf. → Plantaginaceae
- Mohavea Gray. → Plantaginaceae
- [[
Nemesia]] Vent.
- Neogaerrhinum Rothm. → Plantaginaceae
- Nothochelone Straw. → Plantaginaceae
- Nuttallanthus D.A. Sutton. → Plantaginaceae
- Odontites Ludwig. → Orobanchaceae
- Orobanche L. → Orobanchaceae
- Orthocarpus Nutt. → Orobanchaceae
- Parentucellia Viviani. → Orobanchaceae
- Paulownia Sieb. & Zucc. → Paulowniaceae
- Pedicularis L. → Orobanchaceae
- Penstemon Schmidel. → Plantaginaceae
- Pseudorontium Rothm. → Plantaginaceae
- Rehmannia Libosch.
- Rhinanthus L. → Orobanchaceae
- Russelia Jacq. → Plantaginaceae
- Sairocarpus D.A. Sutton. → Plantaginaceae
- Schistophragma Benth. → Plantaginaceae
- Schwalbea L.
- Scoparia L. → Plantaginaceae
- Scrophularia L.
- Seymeria Pursh
- Stemodia L.
- Striga Lour. → Orobanchaceae
- Synthyris Benth. → Plantaginaceae
- Tetranema Benth.
- Tomanthera
- Tonella Nutt. → Plantaginaceae
- Torenia L. → Linderniaceae
- Tozzia L. → Orobanchaceae
- Triphysaria Fisch. & C.A. Mey. → Orobanchaceae
- Verbascum L.
- Veronica L. → Plantaginaceae
- Veronicastrum Heister → Plantaginaceae
- <small>i al voltant de 130-200 més.</small>
- Ellisiophyllaceae.[4]
- Archivat el 4 de març de 2016 archivat en Wayback Machine.
- Bontiaceae, Buddlejaceae, Caprariaceae, Hebenstretiaceae, Limosellaceae, Myoporaceae, Oftiaceae, Selaginaceae, Verbascaceae.
Referències
- ↑
- ↑ [1], Disintegration of the Scrophulariaceae. Richard G. Olmstead, Claude W. dePamphilis, Andrea D. Wolfe, Nelson D. Young, Wayne J. Elisons and Patrick A. Reeves.
- ↑ [2], Further disintegration of S crophulariaceae. Bengt Oxelman, Per Kornhall, Richard G. Olmstead & Birgitta Bremer
- ↑ [3], Piecing together the "new" Plantaginaceae. D. C. Albach, H. M. Meudt and B. Oxelman