Esclavitut en l'Amèrica precolombina
La esclavitut en l'Amèrica precolombina va ser practicada per alguns pobles indígenes d'Amèrica, tant abans com despuix de la colonisació europea.
L'esclavitut i les pràctiques relacionades de treball forçós varen variar molt entre regions i a lo llarc del temps. En alguns casos, és possible que les pràctiques tradicionals hagen continuat despuix de la colonisació europea.
Norteamérica
[editar | editar còdic]Molts dels pobles indígenes de la costa noroest del Pacífic, com els haida i els tlingit, eren coneguts tradicionalment com a guerrers feroços i traficants d'esclaus, incursionando fins al sur de Califòrnia.[1][2][3] L'esclavitut era hereditària, sent els esclaus presoners de guerra. Els seus objectius a sovint incloïen membres dels grups de la costa Salish. Entre algunes tribus, al voltant d'una quarta part de la població eren esclaus.[4][5] Una narrativa esclavista va ser composta per un anglés, John R. Jewitt, que havia segut capturat viu quan el seu barco va ser capturat en 1802; les seues memòries oferixen una mirada detallada a la vida com a esclau i explica que entre els seus amos, el principal cap tribal tenia 50 esclaus i els seus adjunts fins a una dotzena cada u.[6]
Se sabia que els Pawnee de les Grans Planures, els Iroqueses de l'estat de Nova York i els Yurok i Klamath de Califòrnia tenien esclaus.[7][8]
Mesoamérica
[editar | editar còdic]En Mesoamérica, les formes d'esclavitut més comunes varen ser les de presoners de guerra i deutors. Les persones que no podien pagar els seus deutes podien ser condenades a treballar com a esclaves de les persones adeutades fins que se saldaren els deutes. Les civilisacions maya[9][10] i azteca[11] varen practicar l'esclavitut. La guerra era important per a la societat maya, ya que les incursions en les zones circumdants proporcionaven les víctimes necessàries per als sacrificis humans, aixina com esclaus per a la construcció de temples.[12] Entre els maya l'esclavitut era hereditària, a menys es comprara la tornada de l'esclau, açò és, que es pagara un rescat.[13] La majoria de les víctimes dels sacrificis humans eren presoners de guerra o esclaus.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Ames, Kenneth M.; Maschner, Herbert D. G. (1999). Peoples of the northwest coast: their archaeology and prehistory. London: Thames & Hudson, p. 196.
- ↑ Green, Jonathan S. (1915). Journal of a tour on the north west coast of America in the year 1829, containing a description of a part of Oregon, Califòrnia and the north west coast and the numbers, manners and customs of the native tribes. New York city: C. F. Heartman, p. 45.
- ↑ Ames, Kenneth M. (2001). "Slaves, Chiefs and Labour on the Northern Northwest Coast". World Archaeology 33 (1): 1–17., p. 3.
- ↑ «UH - Digital History» (en en). digitalhistory. uh. edu. Archivat des d'el original, el 15 de juliol de 2007.
- ↑ «Warfare» (en en). civilization. ca. Canadian Museum of History. Archivat des d'el original, el 23 de setembre de 2008.
- ↑ (1896) «VIII. MUSIC—MUSICAL INSTRUMENTS—SLAVES [...]», BROWN (ed.). THE ADVENTURES OF JOHN JEWITT (en en), London: CLEMENT WILSON.
- ↑ James L. Sweeney. «Caribs, Maroons, Jacobins, Brigands, and Sugar Barons: The Last Stand of the Black Caribs on St. Vincent». Archivat des d'el original, el 27 de febrer de 2012.
- ↑ Ginzburg, Carlo. 3: Montaigne, Cannibals, and Grottoes (en en), University of Califòrnia Press. ISBN ISBN 978-0520274488.
- ↑ Foias, Antonia I.. Ancient Maya Political Dynamics. Gainesville (en en), University of Florida Press. ISBN ISBN 978-0813060897.
- ↑ «Maya Social Structure» (en en). Tarlton Law Library. University of Texas at Austin. Archivat des d'el original, el 7 de novembre de 2021.
- ↑ López Hernández. De dònes i deeses asteques, Fundació Cultural Armella Spitalier. ISBN ISBN 978-6078187164.
- ↑ «Maya Society» (en en). Library. umaine. edu. Archivat des d'el original, el 1 de juny de 2020.
- ↑ (2019) «1. America, Iberia, and Africa Before the Conquest», Colonial Latin America, 10ª edició (en en), Oxford University Press, p. 10. ISBN 9780190642402. «the Maya […] onze enslaved, the status could become hereditary unless the slave were ransomed»
- Este artícul conté una traducció derivada de «Esclavitud en la América precolombina» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.