Narrativa esclavista

La narrativa esclavista o narrativa de l'esclavitut és una forma lliterària que va sorgir com a resultat de l'experiència d'alguns esclaus africans en Estats Units, cap al XVIII i que va tindre el seu auge en el XIX. S'estima que més que 6.000^[1] narrativa d'esclaus de Norteamérica i el Carib varen donar conte de les seues vides durant l'época colonial americana i despuix d'haver-se proclamat la Guerra d'Independència nortamericana. De tots ells, prop de 150 es varen publicar en llibres o panflets separats. També existixen narrativa esclavistes del nort d'Àfrica, que varen ser escrites per blancs americans i europeus capturats i esclavizados en aquella regió.

Narrativa esclavistes nortamericanes i caribenyes

Les narrativa esclavistes varen ser produïdes per primera volta en Anglaterra en el XVIII, pero pronte es varen convertir en la base de la lliteratura afroamericana. Durant la primera mitat del XIX, la controvèrsia sobre l'esclavitut en els Estats Units va dur a l'aparició de lliteratura en abdós extrems de l'assunt. Llibres com el popular La cabanya del tio Tom (1852) varen representar la visió abolicionista dels mals de l'esclavitut, mentres que les nomenades noveles anti-Tom, escrites per blancs i escritors meridionals com William Gilmore Simms, varen supondre el prototip en defensa del sistema esclaviste.

Per a fer present la realitat de l'esclavitut, un cert número d'esclaus tals com Harriet Jacobs i Frederick Douglass varen publicar relats autobiogràfics de la seua situació.

Les narrativa esclavistes nortamericanes i caribenyes poden ser categorisades en tres formes o estils diferents: relats de redenció religiosa, relats per a inspirar la lluita abolicionista, i relats o contes de progrés. Els segons són els més famosos perque tendixen a incloure un fort motiu autobiogràfic, com en el treball de Frederick Douglass o Incidents in the Life of a Slave Girl (Incidents en la vida d'una chica esclava) d'Harriet Jacobs (1861).

Relats de Redenció religiosa

Des de la década de 1770 fins a la de 1820 les narrativa esclavistes, per lo general, varen donar conte d'un possible viage místic que comportava a la redenció cristiana. Els seus autors freqüentment es caracterisaven com a africans més que com a esclaus. Estos primers eixemples varen sorgir en el Regne Unit i inclouen:

A Narrative of the Most remarkable Particulars in the Life of James Albert Ukawsaw Gronniosaw, an African Prince, Bath (1772) --Una narrativa dels particulars més remarcables en la vida de James Albert Ukasaw Gronniosaw, un príncip africà, Bath 1772.

The Interesting Narrative and the life of Olaudah Equiano or Gustavus Vassa, the African, Londres (1789) --L'Interessant narrativa i la vida d'Olaudah Equiano o Gustavus Vassa, l'africà.

A Narrative of the Life and Adventures of Venture, a native of Africa: But resident Above Sixty Years in the United State of America, by Venture Smith. Nou Londres (1798)-- Una narrativa de la vida i aventures de Venture, un natiu d'Àfrica: Pero resident prop de xixanta anys en els Estats Units d'Amèrica, per Venture Smith.

Relats que inspiren la lluita abolicionista

A mitan de la década de 1820, el gènero es va inclinar més cap a l'autobiografia com a método per a generar entusiasme per la causa abolicionista. Eren més lliteraris en la forma i, a sovint, introduïen un diàlec fictici. Entre 1835 i 1865, prop de 80 d'eixes narrativa varen ser publicades. Les seues característiques més notables incloïen: vendes d'esclaus, la ruptura de famílies i, freqüentment, dos anècdotes d'escape, una de les quals resultava exitosa.

Els treballs més destacats són:

A Narrative of Frederick Douglass, An American Slave, Written by Himself-- Una Narrativa de Frederick Douglass, un esclau nortamericà, escrita per ell mateixa.
Incidents in the Life of a Slave Girl (Incidents en la Vida d'una Jove Esclava), d'Harriet Jacobs.

Relats de Progrés

Despuix de la victòria de la causa abolicionista en el sur confederado nortamericà, les narrativa varen perdre la seua urgència i es varen tornar menys interessades en convindre els mals de l'esclavitut. A voltes, inclús donaven conte sentimental de la vida en la plantació i solien acabar en el narrador ajustant-se a la seua nova vida en llibertat. En açò, l'émfasis apuntava més al progrés personal que a la causa lliberal.

Narrativa esclavistes APT

Durant la Gran Depressió, el Nou Pacte de Administració de Proyectes i Treballs va convocar a escritors desocupats i investigadors del Proyecte Federal de l'Escritor a entrevistar i documentar les històries d'afroamericàs supervivents que havien format part del sistema d'esclavitut nacional fins a la Tretzena Esmena a la Constitució dels Estats Units. Produïdes entre 1936 i 1938, les narrativa reunien les experiències de més de 2300 dels últims esclaus.

Raïls: la revolució esclavista

En 1976, ix a la venda "Raïls", d'Alex Haley. El llibre va produir una verdadera commoció en Estats Units, despertant de sobte a un poble i fent-li vore que estaven vivint en un lloc alçat a força del cansanci dels negres i la tralla dels blancs. Conta l'història de Kunta Kinte, africà natiu de Gàmbia, de cóm va ser seqüestrat, dut en un barco negrero fins a Maryland, i transformat en esclau, per a seguir posteriorment en l'història de les generacions que li varen seguir fins a aplegar al propi autor del llibre. Raïls assentaria una pedra fonamental moderna en les relacions socioculturals entre negres i blancs, i la seua integració (encara no del tot fusionada) com a ciutadans nortamericans.

Narrativa esclavistes norteafricà

En comparació a les narrativa esclavistes nortamericanes i caribenyes, les del nort d'Àfrica varen ser escrites per blancs europeus i americans capturats i esclavizados en eixa regió del continent, precisament cap als sigles XVIII i començos del XIX. La seua forma era distinta, ya que subrallaven el salvajisme dels seus amos islámicos, mentres que les afroamericanes apelaven als seus propietaris cristiàs i a buscar la mediació del sofriment per la fe.

Vore també

Referències

↑ Olney, James (1984). “'I Was Born': Slave Narratives, Their Status as Autobiography and as Literature”. Callaloo 20 (20): 46–73. doi:10.2307/2930678.

Este artícul conté una traducció derivada de «Narrativa esclavista» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.

[Olney-1] Olney, James (1984). “'I Was Born': Slave Narratives, Their Status as Autobiography and as Literature”. Callaloo 20 (20): 46–73. doi:10.2307/2930678.

[1]