L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Esclavitut en Somàlia

L'esclavitut en Somàlia existia com a part del comercie d'esclaus d'Àfrica Oriental. Per a satisfer la demanda de mà d'obra servil, els esclaus bantúes del surest d'Àfrica es varen exportar des de Zanzíbar i es varen vendre en cantitats acumulativamente grans a lo llarc dels sigles a clients en Somàlia i atres àrees del noreste d'Àfrica i Àsia.[1] Les persones capturades localment durant les guerres i les incursions també varen anar a voltes esclavisades per somalí, en la seua majoria d'orige oromo i nilótico.[2][3][4] No obstant, la percepció, captura, tractament i deures d'abdós grups d'esclaus diferien notablement.[4][5]

Les rutes comercials dels esclaus en l'Àfrica migeval

Història

Orige

 
Una esclava bantú en Mogadiscio (1882-1883)

Fa anys entre 2500-3000, parlants del grup llingüístic original protobantú varen iniciar una serie milenis de duració de les migracions cap a l'est de la seua pàtria original, en general, la zona general de Nigèria i Camerún en Àfrica Occidental.[6] Esta expansió bantú va introduir per primera volta als pobles bantúes en el centre, sur i surest d'Àfrica, regions de les que anteriorment havien estat absents.[7][8]

Els bantúes que habiten en Somàlia descendixen de grups bantúes que es varen establir en el surest d'Àfrica despuix de l'expansió inicial de Nigèria i Camerún, i els membres de la qual varen ser despuix capturats i venuts per al comercie d'esclaus de l'est d'Àfrica.[7]

Els bantúes són ètnica, física i culturalment distints dels somalí, i han permaneixcut marginats des de la seua arribada a Somàlia.[9][10]

En total, es creu que el número d'habitants bantúes en Somàlia abans de la guerra civil era d'uns 80 mil (estimació de 1970), i la majoria es concentra entre els rius Juba i Shabelle en el sur.[11] No obstant, estimacions recents situen la sifra en 900 mil persones.[12]

Comerç d'esclaus en Àfrica Oriental

El comerç transíndico d'esclaus va ser multidireccional i va canviar en el temps. Per a satisfer la demanda de mà d'obra servil, els esclaus bantúes capturats per comerciants d'esclaus somalís del surest d'Àfrica es varen vendre en cantitats acumulativamente grans a lo llarc dels sigles a clients en Egipte, Aràbia, el Golf Pèrsic, Índia, el Lluntà Oriente, les illes de l'Oceà Índic, Etiopia i Somàlia.[13][1]

De 1800 a 1890, es creu que entre 25.000 i 50.000 esclaus bantúes es varen vendre solament en el mercat d'esclaus de Zanzíbar a la costa somalí.[14] La majoria dels esclaus eren dels grups ètnics Majindo, Makua, Nyasa, Yao, Zalama, Zaramo i Zigua deTanzània, Moçambic i Malaui . En conjunt, estos grups bantúes es coneixen com Mushunguli, que és un terme pres de Mzigula, la paraula de la tribu Zigua per a "poble" (la paraula té múltiples significats implícits que inclouen "treballador", "estranger" i "esclau").[13]

Sigles XVI al XX

Els esclaus adults i chiquets bantúes (denominats colectivament jareer pels seus amos somalís)[15] varen ser comprats en el mercat d'esclaus exclusivament per a realisar treballs indesijables en els terrenys de les plantacions. Varen ser obligats a treballar en plantacions propietat de somalí a lo llarc dels rius Shebelle i Juba del sur del país, recolectant lucratius cultius comercials com a cereals i cotó.[16] Els esclaus bantúes treballaven baix el control i per separat dels seus patrons somalís.

En térmens de consideracions llegals, els esclaus bantúes varen ser devaluados. Les costums socials somalí desaconsellaven, censuraven i despreciaven enèrgicament qualsevol tipo de contacte sexual en esclaus bantúes. La llibertat d'estos esclaus de les plantacions també s'adquiria a sovint per mig de la fuga.[15]

Com a part d'una pràctica més àmplia llavors comuna entre els amos d'esclaus en el noreste d'Àfrica, alguns amos somalís en l'interior prop de Mogadiscio supostament solien circuncidar a les seues esclaves per a aumentar el valor percebut d'estes últimes en el mercat d'esclaus. En 1609, el misionero portugués João dos Sants va informar que un d'eixos grups tenia la «costum de coser a les seues femelles, especialment les seues esclaves sent jóvens per a que no pogueren concebre, lo que fa que estes esclaves s'embenen més cares, tant per la seua castitat com per millor confiança que els seus amos posaven en elles».[17]

En la década de 1940, els primers esclaus fugitius de la vall de Shebelle varen escomençar a assentar-se en la vall de Juba.[18]

l'administració colonial italiana va abolir l'esclavitut en Somàlia a principis del XX. Alguns grups bantúes, no obstant, varen permanéixer ben esclavizados fins a la década de 1930 i varen continuar sent despreciats i discriminats per gran part de la societat somalí.[19]

Els bantúes també varen ser reclutats per a realisar treballs forçats en les plantacions de propietat italiana, ya que els propis somalí eren contraris a lo que consideraven treball de baixa categoria,[20] i perque els italians veen els somalí com racialmente superiors als bantúes.[21]

Esclaus nilóticos

A finals del XIX, els somalí també varen capturar a atres pobles jareers de les regions costeres de Kènia per a treballar per a ells com a esclaus i clients. Conegut com els kore, estos nilóticos parlants de la llengua nilo-sahariana masái varen ser posteriorment emancipats per les tropes colonials britàniques. Posteriorment es reasentaron en la costa de Lamu com a peixcadors i cultivadores. Com a molts bantúes, els kore, segons els informes, ara parlen l'idioma afroasiático somalí pel seu temps en servitut.[2]

Atres esclaus

Ademés dels esclaus de les plantacions bantúes, els somalí a voltes esclavizaban a pobles d'orige pastoral oromo que varen ser capturats durant les guerres i les incursions en els assentaments oromo.[3][4] No obstant, va haver marcades diferències en térmens de percepció, captura, tractament i deures dels esclaus pastors oromo versus els esclaus de les plantacions bantúes.[4]

A nivell individual, els captores somalís no consideraven als subjectes oromo com de raça jareer.[4] Els captius oromo també consistien en la seua majoria en chiquets chicotets i dònes, els quals varen ser duts a les famílies dels seus seqüestradors; els hòmens solien morir durant els bols. Els chiquets i chiquetes oromo varen ser adoptats pels seus patrocinadors somalís com els seus propis fills. Moltes dònes oromo, apreciades per la seua bellea i considerades com a parelles sexuals llegítimes, es varen convertir en esposes o concubinas de les seues captores somalís, mentres que unes atres es varen convertir en sirvientas domèstiques.[3][22] En alguns casos, clans oromo sancers varen ser assimilats segons el client en el sistema de clans somalí.

Ni als chiquets ni a les dònes oromo capturats se'ls va exigir que treballaren en les plantacions, i per lo general treballaven colze en colze en els pastors somalís. En acabant de que una concubina oromo va donar a llum al fill del seu patró somalí, ella i el chiquet varen ser emancipats i la concubina oromo va adquirir el mateix estatus que les atres esposes somalís del seu seqüestrador. Segons el pioner dels estudis somalís Enrico Cerulli, en térmens de pagaments de diyya (diners de sanc) en el dret consuetudinari somalí (Xeer), la vida d'un esclau oromo també tenia el mateix valor que la d'un somalí comú.[22]

La llibertat dels esclaus oromo s'obtenia per mig de la manumisión i normalment s'acompanyava de regals com una esposa i ganado.[15] Durant l'abolició, els antics esclaus oromo, que per lo general mantenien relacions íntimes en els pastors somalís, també es varen salvar del dur tracte reservat als esclaus de les plantacions bantú i nilótica.[22]

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 Gwyn Campbell, The Structure of Slavery in Indian Ocean Africa and Àsia, 1 edition, (Routledge: 2003), p. ix
  2. ↑ 2,0 2,1 Meinhof, Carl (1979). Afrika und Übersee: Sprachen, Kulturen, Volumes 62-63, D. Reimer, pp. 272.
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 Bridget Anderson, World Directory of Minorities, (Minority Rights Group International: 1997), p. 456.
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 Catherine Lowe Besteman, Unraveling Somàlia: Race, Class, and the Legacy of Slavery, (University of Pennsylvania Press: 1999), p. 116.
  5. ↑ United Nations High Commissioner for Refugees. «Refugees Vol. 3, No. 128, 2002 UNHCR Publication Refugees about the Somali Bantu». Unhcr. org. Consultat el 2011-10-18.
  6. ↑ Philip J. Adler, Randall L. Pouwels, World Civilizations: To 1700 Volume 1 of World Civilizations, (Cengage Learning: 2007), p.169.
  7. ↑ 7,0 7,1 United Nations High Commissioner for Refugees. «Refugees Vol. 3, No. 128, 2002 UNHCR Publication Refugees about the Somali Bantu». Unhcr. org. Consultat el 2011-10-18.
  8. ↑ Toyin Falola, Aribidesi Adisa Usman, Movements, borders, and identities in Africa, (University Rochester Press: 2009), p.4.
  9. ↑ «The Somali Bantu: Their History and Culture – People». Calç. org. Archivat des d'el original, el 2014-04-16. Consultat el 2013-02-21.
  10. ↑ L. Randol Barker et al., Principles of Ambulatory Medicine, 7 edition, (Lippincott Williams & Wilkins: 2006), p.633
  11. ↑ Encyclopædia Britannica, Encyclopædia Britannica, v.20, (Encyclopædia Britannica, inc.: 1970), p.897
  12. ↑ «Tanzània accepts Somali Bantus». BBC News. Consultat el 2011-10-18.
  13. ↑ 13,0 13,1 Refugee Reports, November 2002, Volume 23, Number 8
  14. ↑ «The Somali Bantu: Their History and Culture». Archivat des d'el original, el 2011-10-16. Consultat el 2011-10-18.p.8
  15. ↑ 15,0 15,1 15,2 Catherine Lowe Besteman, Unraveling Somàlia: Race, Class, and the Legacy of Slavery, (University of Pennsylvania Press: 1999), pp. 83-84
  16. ↑ Henry Louis Gates, Africana: The Encyclopedia of the African and African American Experience, (Oxford University Press: 1999), p.1746
  17. ↑ «Ending Footbinding and Infibulation: A Convention Account».American Sociological Review.61(6)
    999–1017.doi:10.2307/2096305.Consultat el 2013-05-09.
  18. ↑ «Somali Bantu People: Hardworking, Respectful and Humble People that has been Persecuted for many Years.». SOMALI BANTU PEOPLE. Consultat el 2019-12-28.
  19. ↑ David D. Laitin (1977-05-01). Politics, Language, and Thought: The Somali Experience, University of Chicago Press, pp. 29–30. ISBN 978-0-226-46791-7.
  20. ↑ Laitin, p.64.
  21. ↑ Catherine Lowe Besteman, Unraveling Somàlia: Race, Class, and the Legacy of Slavery, (University of Pennsylvania Press: 1999), p. 120
  22. ↑ 22,0 22,1 22,2 Catherine Lowe Besteman, Unraveling Somàlia: Race, Class, and the Legacy of Slavery, (University of Pennsylvania Press: 1999), p. 82.


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Esclavitut_en_Somàlia&oldid=1598206»