Escapisme
El escapisme[1] consistix en la pràctica d'escapar des d'una tancada física o d'atres trampes. Els escapistas (també denominats «artistes de l'escape») escapen d'esposes, cadenes, camises de força, gàbies, cofres, caixes d'acer, barrils, boles, edificis en flames, tancs d'aigua o atres perills, a sovint combinats.
Alguns trucs dels escapistas són conseguits per mig de tècniques de l'ilusionisme;[2] uns atres són actes genuïns de flexibilitat, força i audàcia.
Història de l'escapisme
Durant molt temps, l'art d'escapar d'espais tancats ha segut una habilitat practicada pels macs. Originalment no va ser exhibit com un acte obert en sí mateixa, sino que va ser usat secretament per a crear efectes d'ilusió, tals com la desaparició o la transmutació. En el 1860, els Germans Davenport tenien el habilitat de lliberar-se a sí mateixa de nucs de soga.[3]
Atres ilusionistes, incloent a John Nevil Maskelyne,varen comprendre cóm els Davenport feyen el seu número i varen recrear els trucs per a desacreditar les afirmacions dels germans de que es tractava de força física; no obstant, les recreació no varen involucrar l'escape obert, sino que merament varen replicar els trucs en la declaració de que varen ser conseguits per habilitats secretes dels macs, més que per bríos. Varen ser necessaris atres trenta anys per a que el habilitat d'escapar escomençara a ser mostrada com un acte en sí mateixa. El personage que va ser responsable de convertir el escapisme en un entreteniment reconegut va ser Harry Houdini, qui va construir la seua carrera demostrant la seua habilitat per a escapar d'una immensa varietat de tancades i situacions difícils.
Houdini no va ocultar el fet de que era un expert en tancades i en les habilitats necessàries per a superar-los, pero a sovint va ocultar els detalls exactes de les seues fugues per a mantindre un aire de misteri i intriga. Encara que molts dels seus escapes depenien de habilitats tècniques, tals com obrir panys i contorsionisme, també va realisar trucs, com la metamorfosis, que són essencialment posades en escena clàssiques de l'ilusionisme, les mateixes que depenen d'accessoris dissenyats ingeniosament. Les proea de Houdini varen ajudar a definir el repertori bàsic de l'escapisme, incloent escapes en esposes, candats, camises de força i celes de presó.
Es creu que el terme escapisme va ser acunyat originalment pel escapista i ilusioniste australià Murray (Norman Murray Walters), contemporàneu de Houdini.
Una successió d'artistes han afegit noves idees i creat variacions dels trucs antics; pero és comú, inclús per als millors escapistas contemporàneus, realisar els actes de Houdini, adaptats al present.
Tipos de escapisme
Escape de la camisa de força
L'escape de la camisa de força és un acte de escapisme lligat a l'art de l'ilusionisme. Considerat per molts el cenit dels actes escapisme.[4]
La camisa de força és una penyora usada des del XIX pensada per a restringir i llimitar els moviments principalment de pacients de hospitals psiquiàtrics.[5]
Davant l'aparent impossibilitat d'escapar d'una, en 1895 Houdini, despuix d'un biombo i despuix de 15 tortuosos minuts, va conseguir per primera volta escapar d'una camisa de força, en el pas del temps va ser perfeccionant la tècnica de l'escape fins a conseguir eixir en menys de 2 minuts, posteriorment este icònic acte es va convertir en el seu principal mètoto de publicitat en aplegar a cada poble en el seu show, realisant l'escape penjat boca avall en les afores del teatre a on realisaria les seues presentacions.[6]
Actualment hi ha macs que realisen encara esta proea entre els que es troben Dominus, Criss Angel,[7] Diego Minevitz[8] i Dixie Dooley, entre uns atres.
Uns atres
- Escape de la cambra de tortura chinenca
- Escape del tarro de llet
- Escape del tambor en aigua
- Escape de la montanya russa
A partir de 2012, en la creació dels jocs d'escape tipo escape room (sala d'escape) i l'instalació de jocs en Espanya, el terme ‘escapisme’ es va escomençar a utilisar també per a estos jocs.
Alguns escapistas reconeguts
- Harry Houdini
- Dominus Lafayette
- Dean Gunnarson
- David Blaine
- Robert Gallup
- Jonathan Goodwin
- Criss Angel
- Steve Santini
- Thomas Solomon
Vore també
Referències
- ↑
- ↑ Diccionario de la lengua española
- ↑ Dawes, 'The Great Illusionists', p.157.
- ↑ Houdini, Harry. Traficants de milacres i els seus mètotos. Nordica, 2014.
- ↑ Tamez, Luis Carlos Ortega. "Locos de nugar: breu història de la camisa de força." Evidència Mèdica i Investigació en Salut 6.2 (2013): 69-70.
- ↑ Gibson, Walter Brown, and Morris N. Young, eds. Houdini on magic. Vol. 384. Courier Corporation, 1953.
- ↑ «Criss Angel i fallanca presentació que ho va deixar hospitalisat: "Lo que no et mata et fa més fort"».
- ↑ https://web.facebook.com/watch/?v=2334054440182514
