Eryngium pandanifolium és una espècie fanerógama de Eryngium pertanyent a la família de les apiàcees.

Eryngium pandanifolium (Eryngium pandanifolium)

Descripció

És una herbàcea perennifolia, que alcança un tamany de 150-300 cm d'altura, empinada, espinulosa solament en el marge foliar, glabra. Tallos de 0,3-0,9 cm de diàmetro en la base, ramificats en la part superior, verts, glabros. Fulls totes coriàcees, ensiformes, subuladas, paralelinervias, verdes; les basals 100-150 cm (de c. 2-4 cm d'esgambi en la base), arrosetadas, indivisas, en el marge proveït de espínulas (de 2-5 mm) antrorsas, adpresas, persistents en la antesis; fulls caulinares numeroses, similars a les basals encara que més menudes, escampades –les dels dicasios, opostes i de 10-25 mm–. Capítuls 5-15 mm, multifloros, globosos, molt numerosos, en dicasios, que a la seua volta s'agrupen en #inflorescència paniculiformes. Bràctees 6-8, de 2-4 mm, més curtes que el capítul (1/4-1/2 de la seua llongitut), ovado-cuspidadas, en nervi mig molt marcat, puberulentas, sense espines alternes en la base. Bractéolas tantes com a flors, similars a les bràctees. Sàpia'ls c. 1 mm, ovados, mucronados, puberulentos. Mericarpos de 2,5 mm, coberts de escates papilosas, lanceoladas (fins a de 1,2 mm) les de l'àpiç i comissures, curtes i obtuses les dorsals. Té un número de cromosomes de 2n = 48*, 96.[1]

Distribució i hàbitat

Es troba en les vores d'arrossars, canals i séquies; 0-10 m. Originària de Sudamérica (S del Brasil, Paraguai, Uruguai, Argentina). Naturalizada en la conca baixa del riu Mondego, des de Figueira dona Foz fins a Coímbra.

Taxonomia

Eryngium pandanifolium va ser descrita per Cham. & Schltdl. i publicat en Linnaea 1: 336. 1826.[2]

Etimologia

Eryngium: nom genèric que provablement fa referència a la paraula que recorda l'ariçó: "Erinaceus" (especialment des del grec "erungion" = "ción"), sino que també podria derivar de "eruma" (= protecció), en referència a l'espinosa fulls de les plantes d'este tipo.

pandanifolium: epítet

Sinonímia
  • Eryngium decaisneanum Urb.
  • Eryngium oligodon (DC.) Griseb.
  • Eryngium pandanifolium var. atrocephalum Kuntze
  • Eryngium paniculatum var. oligodon DC.[3]

Referències

Enllaços externs

Commons