Adelbert von Chamisso (Louis Charles Adélaïde de Chamissot; 30 de giner de 1781 - 21 d'agost de 1838) va ser un zoólogo, botànic, escritor i poeta del romanticismealemà, d'orige francés. Les seues obres, la majoria en alemà, consistixen en escrits dels més diversos gèneros, botànica, llingüística, novela, poesia. També és conegut en el nom d'Adalbert, especialment en edicions antigues. En francés és conegut com Adelbert von Chamisso de Boncourt, fent referència al seu lloc d'orige.
Naixcut en França, en el Chateau de Boncourt, en Davant, prop de Châlons-en-Champagne, de vella estirp noble de la Champagne, en raïls que es remonten fins a el XIV. En 1790, per a escapar de la Revolució francesa, el seu pare Luis María, Comte de Chamisso, i la seua esposa Ana María, de fadrina Gargam, varen abandonar França en els seus sèt fills per a escapar de li Revolució francesa i es varen traslladar successivament a Lieja, L'Haya, Wurzburgo i després a Berlín. Va contribuir en els seus germans majors al sustente familiar coloreando miniatures i medallones.[1]
En 1796, el jove Chamisso obté elloc de paje de la reina Federica Luisa d'Hesse-Darmstadt, gràcies a la qual estudiarà breument en el Collège Français dels hugonotes en Berlín. En 1798 va ingressar en un regiment d'infanteria prusiana, obtenint un lloc de cadet en el Regiment de Gœtze, de guarnició en Berlín. Va ser en esta época quan va adoptar el nom més viril d'Adelbert. Encara que la seua família va ser autorisada a tornar a França, Chamisso va preferir permanéixer en Alemània i continuar la seua carrera militar; com havia rebut poca educació, consagra tots els seus esforços a estudiar asiduamente. En Karl August Varnhagen von Ense (1785-1858) funda en 1803 el Berliner Musenalmanach (“Almanac de les muses de Berlín”), en el que apareixen els seus primers poemes, entrant aixina en el gran moviment del Romanticisme alemà. L'empresa s'interromp per l'esclat de la guerra en 1806, encara que li va permetre donar-se a conéixer com a jove poeta en els círculs lliteraris. Tinent en 1801, en 1805 acompanya al seu regiment a Hamelín i contempla la capitulació de l'eixèrcit prusiano a l'any següent. Lliberat baix paraula, torna a França, pero els seus pares han mort i retorna a Berlín en l'autumne de 1807. Abandona l'eixèrcit al començament de 1808. Viu en Berlín sense estage ni ocupació, desilusionat i sense ganes de viure fins a 1810, quan, gràcies a l'intervenció d'un vell amic de la seua família, torna a França despuix de la pau de Tilsit i obté un lloc de professor en eliceu de La Roche sur Yon (llavors cridat Napoléon-Vendée). Freqüenta el círcul de Madame de Staël i la seguix al seu exili en Coppet, Suïssa. Allí es consagra a la botànica i permaneix prop de dos anys. En 1812 torna a Berlín, a on continua les seues investigacions científiques, realisant dilatades excursions botàniques pel Jura i els Alps de Saboya.[1]
Durant l'estiu del mogut any de 1813, escriu la seua novela Peter Schlemihl, història d'un home que va perdre la seua ombra i que viaja pel món per a recobrar-la, la seua obra més célebre i traduïda a numeroses llengües. Chamisso la va escriure per a distraure's i divertir als chiquets del seu amic l'editor Ferdinand Hitzig (1807-1875). En casa d'Hitzig va llegir un artícul de prensa a on s'anunciava l'imminent partida d'una expedició russa al Pol Nort en busca d'un pas entre les illes de la zona àrtica americana.[1]Gràcies a l'ajuda del seu amic Hitzig, en 1815 Chamisso va ser nomenat botànic del buc rusRurik, i en Otto von Kotzebue (fill del dramaturc August von Kotzebue) va participar en un viage científic al voltant del món, fins a 1818. El seu diari de l'expedició, Reise um die Welt in donen Jahren 1815–1818, és un relat fascinant del viage a través del Oceà Pacífic i el Mar de Bering. Durant este viage Chamisso va descriure un gran número d'espècies noves del Àrea de la Baïa de Sant Francisco, moltes de les quals, incloent la Eschscholzia californica, anaren classificades despuix pel seu amic Johann Friedrich von Eschscholtz, entomólogo del Rurik. Inclús va estar en la Illa Sala i Gómez, en la que va pernoctar varis dies. La illa Chamisso, una chicoteta illa localisada en l'estat d'Alaska, du el seu nom en recort de la visita realisada en 1816. En la millor tradició dels viagers ilustrats, Chamisso descriu un món exòtic de variopinta geografia i sorprenents fauna i flora, pero al mateix temps deixa clar el seu compromís en la humanitat i, sobretot, en l'individu: «Aprofite ara l'ocasió per a protestar airadamente contra la denominació de salvages aplicada als isleños de les mars del Sur... […]... que baix este fascinant cel sense ahir ni demà viuen per al present i el plaer.».[1]
Chamisso va desenrollar una important obra en colaboració en Diederich Franz Leonhard von Schlechtendal i va descriure de 1830 a 1831 molts dels més importants arbres de Mèxic. Chamisso va retornar a la poesia a les seues 48 anys. En 1829, en colaboració en Gustav Schwab (1792-1850) i després, a partir de 1832, en Franz von Gaudy (1800-1840) va resucitar el Deutscher Musenalmanach, en el que es publicaran els seus poemes, que varen tindre un gran èxit en Alemània. Entre les seues obres lliteràries destaca també la seua Antologia (1831), poemes lírics de gran purea idiomàtica.
Creat en 1985 per la fundació Robert Bosch, es concedix anualment a autors que, sense ser la seua llengua materna, escriguen i publiquen en alemà. Entre els premiats es troben l'hongarés György Dona'ls o la turca Emine Sevgi Özdamar.
_1981,_MiNr_2607.jpg){kind=link}
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Cham..
Wikispecies té un artícul sobre Cham..
Wikisource en alemán contiene obras originales de Cham..
Cham. en Viquidites.