Ermita de Sant Roque (Pobla de Sant Miguel)

L'ermita de Sant Roque és un santuari catòlic situat en Pobla de Sant Miguel, municipi de la província de Valéncia, en la (Comunitat Valenciana, Espanya).

Ermita de Sant Roque (Pobla de Sant Miguel)

Està catalogada com Be de Rellevància Local Còdic: 46.09.201-002.[1]

Història

 
Interior

En la Relació ad limina de 1641, el bisbe de Segorbe, Diego Serrano de Sotomayor (1639-1652), en dir de Pobla de Sant Miguel anota «ornamenta et heremitoria visitavi eaque omnia el teu decet apposita inventi» (Vaig visitar els altars, llocs sagrats, ornaments i ermites i totes elles les vaig trobar convenientment dispostes); això permet deduir que a finals de la primera mitat del XVII hi havia més d'una ermita en la localitat.[2] La Relació de 1656, pontificant ya Francisco Gavaldá Guasch (1652-1660), diu: «Heremitoria duo» (Dos ermites) -això significa que hi havia dos ermites, encara que el prelat no precisa el seu advocació.[3] En les demés Relacions del restant del sigle i principis del següent (XVIII), els bisbes referixen l'existència de dos ermites en Pobla de Sant Miguel, sense mencionar tampoc el seu advocació.

Mediat el XIX, en referir-se a Pobla de Sant Miguel, Madoz (1849) comenta que la vila té una «iglésia parroquial (Sant Miguel) d'entrada, servida per un retor de patronat real i un beneficiat; 2 ermites (La Puríssima i Sant Guillermo) situades a curta distància de la població».[4] De les dos ermites existent en el terme, la de «La Puríssima» (Puríssima Concepció) seguix existint en l'actualitat, pero no la de «Sant Guillermo». No obstant, en la vila seguix havent hui dos ermites (Puríssima Concepció i Sant Roque), això no significa necessàriament que l'antiga ermita de «Sant Guillermo» desapareguera, més be cal pensar que va canviar el seu advocació per la de San Roque.[5]-[6]-[7]

Es desconeix el moment històric en que va tindre lloc el canvi de títul en l'ermita de Pobla de Sant Miguel (de Sant Guillermo a Sant Roque), va tindre que ser en algun moment posterior a 1849 -potser ya en la segona mitat del XIX.

En dir dels immobles sagrats de la localitat, la Guia de l'Iglésia (1963) anota l'existència de la «Ermita de Sant Roque», encara que sense cult habitual ni santíssim, carint també d'ornaments propis, retaules i quadros de valor artístic.[8]

Ubicació i descripció

Es troba fòra de la localitat -en el punt kilométrico 19 de la CV-363 de Losilla de Llaures (Llaures dels Olmos) a Mas del Olmo. La primera descripció coneguda data de mediats els anys xixanta (1966)[9] i procedix de l'escritor i periodiste valencià Luis B. Lluch Garín (1980), que la situa fòra del poble «Entre dos ramblizos pedregosos […] aprofitant un buzamiento del terreny»:

«L'Ermita és rectangular, de parets blanques i sostre a dos aigües, pero lo més destacat […] és el seu porche de bella llínea clàssica, sostinguda la techumbre, molt recarregada de voltons, jabalcones i tornapuntas, per unes curtes columnes en forma de fuset coronades per capiteles dòrics molt simples. El porche té el pis empedrado, i per a descans del caminante hi ha un poyo circular pegat als muretes de l'atri./ En l'interior […] seguix el mateix estil la seua coberta de tabicas i cabios tallada per un arc de mig punt que arranca de les columnes embebidas per la seua moldura de gola a modo de capitel. L'altar, sobre dos grades, té un frontal de llenç pintat».[10]
Ermites i paisages de Valéncia, Luis B. Lluch Garín

El mateix autor descriu el mantel «en vores de puntilla» que cobria l'altar i vàries pintures en imàgens reconeixibles: San Roque, Sant Guillermo i Sant Cristóbal (en el pla superior) i Sant Marcos, Sant Isidro i la Verge dels Desamparats (en el pla inferior).[11] I oleografías de la Verge dels Dolors, San Miguel i San Rafael. En conjunt: «Tota l'ermita està neta i ben cuidada, i en el centre pender una llàntia de metal dorat».[10]

L'ermita es troba en la marge dreta del «barranc del Saladillo» i carix d'espadaña i de campana. Orientada en sentit nort (capçalera)-sur (peus), la seua planta és rectangular, els murs de mampostería ordinària en cantería en els cantons i dos machones laterals cap a la capçalera, que corresponen a les pilastres que soporten l'arc toral. La coberta aboca a dos aigües, els faldones es cobrixen en teixixca àrap en disposició de canal i acarona.

L'atri mostra un complex entrevigado en la seua coberta (basat en una cercha de fusta en pendolón central soportant el voltó cimera, tornapuntas i tirant en la base), està delimitat per un murete de mampostería ordinària i cantería obert per davant, a on recolzen les columnes de pedra llaurada que ho soporten, pis empedrado i poyo interior corregut.

S'accedix per una porta de doble full entre columnes de pedra, en enreixat lateral de fusta, tot això baix un gros voltó que a modo de llindar recorre el frontis.

La nau és molt senzilla i es desenrolla en dos trams, el pis cementado, les parets planes encalades, l'armadura de la techumbre a dos aigües (tipo parhilera en tabicas) i un gros arc rebaixat (diafragmàtic) cap a la capçalera, que recolza sobre pilastres en lleus impostes volades (que corresponen als machones externs). El presbiteri al fondo, dos escalons per damunt del restant de la nau, en altar d'obra adossat al testero i un cuadrito en l'image del titular a modo de retaule.

Cult i tradició

En l'actualitat carix de cult; antany, no obstant, en motiu de l'onomàstica del titular, va deure celebrar-se alguna processó o romeria des de la parroquial.

Vore també

Referències

  1. ↑ Bens de Rellevància Local: Ermita de Sant Roque (Pobla de Sant Miguel)
  2. ↑ Presó Ortí, 1989, vol III, p. 1.489.
  3. ↑ Presó Ortí, 1989, vol III, p. 1.522.
  4. ↑ Madoz, 1849, tom XIII, p. 239.
  5. ↑ Sánchez Garzón, 2007, p. 152.
  6. ↑ L'existència d'una ermita en Pobla de Sant Miguel baix la advocació de «Sant Guillermo» deu vore's en relació en el Convent de Sant Guillén (Castielfabib), que també es trobava baix dit títul. Quan escriu Madoz (1849), ya havia tingut lloc l'exclaustración del convent de Castielfabib, pero l'ermita encara conservava la seua antiga advocació. No obstant, en algun moment posterior a la desaparició del claustre de Castielfabib, l'ermita de «Sant Guillermo» canvia el seu títul pel de San Roque, sant de gran predicamento en la zona.
  7. ↑ Sánchez Garzón, 2001.
  8. ↑ Guia de l'Iglésia, 1963, pp. 561-562.
  9. ↑ Artícul inicialment publicat en el diari Les Províncies, el 23 d'agost de 1966
  10. ↑ 10,0 10,1 Lluch Garín, 1980, p. 517.
  11. ↑ Les imàgens que l'articuliste reconeix en el llenç de l'altar (sant Roque, sant Guillermo, sant Cristóbal, sant Marcos, sant Isidro, Verge dels Desamparats), particularment la de «sant Guillermo», abonen l'hipòtesis dalt exposta, conforme l'anterior advocació d'esta ermita va ser «Sant Guillermo», per influència del Convent de Castielfabib.

Bibliografia

  • (1989, vol III) Conselleria de Cultura, Educació i Ciència (ed.). Relaciones sobre l'estat de les diòcesis valencianes [edició, estudi diplomàtic i demogràfic, notes i índexs per Mª Milacres Presó Ortí ; introducció general per Vicente Presó Ortí], Valéncia: Arts Gràfiques Soldre. ISBN 84-7579-868-3.
  • Guia de l'Iglésia (1963). Arzobispado de Valéncia. Delegació diocesana d'Informació i Estadística (ed.). Guia de l'Iglésia en la Diòcesis de Valéncia, Valéncia: Arts Gràfiques Marí Montañana.
  • Lluch Garín (1980, tom I). «El viage a la Pobla de Sant Miguel», Caixa d'Aforros de Valéncia (ed.). Ermites i paisages de Valéncia, Valéncia: Papelería Vila, S. A., pp. 514-517. ISBN 84-500-3983-5.
  • Sánchez Garzón (2001). Ajuntament de Castielfabib (ed.). Aproximació a l'Història del Convent de Sant Guillermo en Castielfabib i Notícia de l'Hospital de la Vila, Valéncia: Arts Gràfiques El Racó, S. L. Torrebaja, pp. 190. ISBN 84-931563-3-7.

Enllaços externs