Immaculada Concepció
.jpg)
El dogma de l'Immaculada Concepció, també conegut com a Puríssima Concepció, és una creència del catolicisme que sosté que Maria, mare de Jesús, a diferència de tots els demés sers humans, no va ser alcançada pel pecat original sino que, des del primer instant de la seua concepció, va estar lliure de tot pecat.
No deu confondre's esta doctrina en la doctrina de la maternitat virginal de Maria, que sosté que Jesús va ser concebut sense intervenció de varó i que Maria va permanéixer verge abans, durant i despuix de l'embaràs.
En desenrollar la doctrina de l'Immaculada Concepció, l'Iglésia Catòlica contempla la posició especial de Maria per ser mare de Crist, i sosté que Deu va preservar a Maria de tot pecat i, encara més, lliure de tota taca o efecte del pecat original, que havia de transmetre's a tots els hòmens per ser descendents d'Adán i Eva, en atenció a que anava a ser la mare de Jesús, que és també Deu. La doctrina reafirma en l'expressió plena de gràcia (Gratia Plena) continguda en la salutació de l'arcàngel Gabriel (Lc. 1,28), i arreplegada en l'oració de l'Au María, este aspecte de ser lliure de pecat per la gràcia de Deu.
Definició[editar | editar còdic]
La definició del dogma, continguda en la bula Ineffabilis Deus, de 8 de decembre de 1854, diu lo següent:
L'historiador i catedràtic francés Louis Baunard narra lo següent:
L'historiador Francesco Guglieta, expert en la vida de Pio IX, senyala que el tema del naturalisme, que despreciava tota veritat sobrenatural, podria considerar-se com la qüestió de fondo que va impulsar al Papa a la proclamació del dogma: L'afirmació de la Concepció Immaculada de la Verge posava sòlides bases per a afirmar i consolidar la certea de la primacia de la Gràcia i de l'obra de la Providència en la vida dels hòmens. Guglieta senyala que Pio IX, pese al seu entusiasme, va acollir l'idea de realisar una consulta en l'episcopat mundial, que va expressar el seu semblar positiu, i va portar finalment a la proclamació del dogma.