Ermita de Sant Roque (Espadilla)

Erro al crear miniatura:

Ermita de Sant Roque (Espadilla)

La ermita de Sant Roque, localisada en el camí conegut com Baixada de Sant Roque, en Espadilla, en la comarca del Alt Mijares, és un lloc propost per a ser catalogat com Be de rellevància local, en els corresponent catàlecs municipals de bens i espais protegits i que, havent segut tramitats conforme al procediment ordinari establit en l'artícul 47 de la Llei 4/1998, d'11 de juny, de la Generalitat, del Patrimoni Cultural Valencià, conten en l'informe favorable de la conselleria competent en matèria de cultura, faltant l'aprovació definitiva per l'organisme competent en matèria d'urbanisme; en la categoria de Monument d'interés local, i en un còdic d'identificació: 12.08.058-004, a 18 de decembre de 2013.

Descripció

L'ermita s'ubica en una zona d'hortes a uns 100 metros del núcleu poblacional i en la ribera del riu Mijares, i per a aplegar a ella cal prendre un estret camí de gran desnivell, que du des del carrer de les Eres fins a les afores del poble, estant asfaltat, per lo que el seu accés en coche és possible.

Està datada d'el XVIII i el seu estat de conservació és molt bo, ya que va ser objecte d'una restauració que va finalisar en l'any 2001, i portada a terme per l'Associació Cultural Amics de Sant Roque, que és l'associació que s'encarrega del seu manteniment.

Es tracta d'un edifici exent, en una zona ajardinada entorn delimitada per un murete d'obra de poca altura, en entrada per un buit sense trava alguna per al seu accés, en el que s'ha situat un retaule ceràmic en el que figura el nom de l'ermita. Construït en mampostería i reforços de sellar, en techumbre a dos aigües.

L'accés al temple es fa a través d'un atri, de menor altura que la planta de l'ermita, cobert en teulada a tres aigües, en tres arcs de mig punt, per un dels quals es realisa l'accés a la porta d'entrada, i un menut banc corregut. Este arc de mig punt, està emmarcat per dovelas de rajola bizcochados, que es recolzen en pilastres planes, davant de les quals s'han colocat sengles maceteros en plantes. El sol està pavimentado en pedres que formen un dibuix ornamental circular, en l'interior del com es distinguix una flor de sis pétals. Per la seua banda la porta d'accés al temple, és de fusta i està adintelada, i presenta un menut escaló.

La part de la frontera principal de l'ermita que se sobre eleva a l'atri presenta forma de frontón i com única decoració cal destacar una curiosa hornacina, en un vistós llindar (recte en la part d'avall i acabament en arc de mig punt realisat, novament, en rajoles bizcochados), dins de la qual s'ubica un retaule ceràmic en l'image del sant titular, Sant Roque. Este frontón acaba en un hastial que eixercita la funció d'espadaña (arrematada en una creu de forja), en la que s'observa una ubica campana. Esta campana es diu María, està datada de 1703 i té un diàmetro de 26 centímetros i un pes de 10 quilos. Antany va estar en l'iglésia parroquial d'espadilla, pero fa pocs anys es va reubicar en esta ermita.

Per la seua banda, en les fronteres laterals s'òbrin finestres, una per cada lateral, i en la frontera atrassera existixen dos menudes obertures, aixina com un va de forma circular que està cegat en rajoles.

Respecte al seu interior, presenta planta de nau única i forma rectangular, en una mides de 8 metros de profunditat i 5.5 metros d'esgambi. Com a decoració interior solament destaca la talla de Sant Roque que presidix l'altar major.

La festa de Sant Roque és el 16 d'agost, i per eixa data se celebra missa en l'ermita i es trasllada l'image del sant al poble. Per la vesprada es realisa una processó per a tornar a pujar al Sant a l'ermita.

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Ermita de Sant Roque (Espadilla).