Ermita de Sant Roque (Benasal)
L'ermita de Sant Roque de Benasal, en la comarca del Alt Maestrat, província de Castelló, és un lloc de cult catalogat com Be de Rellevància Local, en la categoria de Monument d'interés local, en còdicː 12.02.026-006, segons la Disposició Adicional Quinta de la Llei 5/2007, de 9 de febrer, de la Generalitat, de modificació de la Llei 4/1998, d'11 de juny, del Patrimoni Cultural Valencià (DOCV Núm. 5.449 / 13/02/2007).[1]
L'ermita s'ubica en el mont Timor-Leste, a uns 950 metros d'altitut. S'aplega a ella seguint una via pecuniaria, que des de Benasal pel carrer Sant Francisco du a ella.[2]
Història
[editar | editar còdic]L'ermita va començar a construir-se en l'any 1557 en l'intenció de solicitar la intercesión del sant davant la greu epidèmia de pesta que patia la zona. Es va terminar la seua construcció en 1559, procedint-se a la bendició de l'ermita el mateix dia de la celebració de Sant Roque, el 16 d'agost. Pronte l'ermita es va quedar chicoteta i varen ser necessàries ampliacions i reformes, que es varen succeir entre 1595 i 1599, i varen ser realisades per un grup de mestres francesos.[2]
La Guerra de Successió, va deteriorar considerablement l'ermita, perdent pràcticament tot el patrimoni artístic que contenia. Es varen començar les obres de reconstrucció en 1718, moment en el que es va construir també una nova casa per al ermitaño, aixina com una sacristia en el pis superior. Pese a que es va tractar de conservar per mig de reformes i millores, en la guerra del 36 es va produir la seua destrucció, i pese a realisar-se la seua reconstrucció despuix de la lluita, es va deixar sense manteniment lo que va provocar que a finals del XX el seu estat de conservació fora deplorable, per lo que va ser necessària la seua restauració completa.[2]
Descripció
[editar | editar còdic]L'ermita presenta en el seu exterior una placeta, emmarcada per un chicotet mur semicircular que es va construir a mitan del XIX. En el centre s'observa una espècie de peirón, consistent en una peana de pedra en una creu de forja datada de 1908.[2]
L'ermita té una planta rectangular, fàbrica de mampostería i coberta a dos aigües. La casa del ermitaño i la sacristia estan adossats a l'àbsit. L'accés al lloc de cult es realisa per una portada de pedres que emmarca en dovelas i sellars la porta d'entrada en forma d'arc de mig punt en l'inscripció de la data de finalisació de l'obra inicial en 1557. Com a adorn de la frontera destaca la finestra que s'obri en el frontón i l'arremate en una espadaña en coberta de teixixques i una campana.[2] Les dimensions interiors són de 20 metros de llongitut per 9,30 metros d'esgambi, i presenta a abdós costats quatre arcs que se situen front a sengles capelles. La coberta interior és de volta de canó i a abdós costats té en lunetos cegos, menys en el presbiteri, en a on s'imita una volta de creueria en amples nervis que acaben en ménsulas i que coincidixen en clau central. En l'altar està l'image de Sant Roque, i a abdós costats pintures de Sant Josep i de la Verge dels Desamparats.[2]
L'ermita originària havia segut dotada en un retaule gòtic i una image de Sant Roque, els quals es varen millorar per, Josep Ribera, el primer ermitaño que va haver, qui inclús va dur una relíquia del sant des de Montpeller.[2]
La festa del sant se celebra el dia 16 d'agost, portant-se a terme una romeria que puja a peu des de l'iglésia parroquial, després s'oficia una missa i es repartix el pa beneït.[2]
Referències
[editar | editar còdic]Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Commons
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Ermita de Sant Roque (Benasal).
- Este artícul conté una traducció derivada de «Ermita de San Roque (Benasal)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.