Ermita de Sant Jaime de Fadrell
L'ermita de Sant Jaime de Fadrel, ubicada en la partida de Fadrell, en el Caminàs, en Castelló de la Plana, en la comarca de la Plana Alta, és un conjunt catalogat, de manera genèrica, com Be de Rellevància Local, segons la Disposició Adicional Quinta de la Llei 5/2007, de 9 de febrer, de la Generalitat, de modificació de la Llei 4/1998, d'11 de juny, del Patrimoni Cultural Valencià (DOCV Núm. 5.449 / 13/02/2007), en còdic: 12.05.040-005.[1][2]
Història
El conegut com Caminàs, és un dels molts camins rurals que teixixen la ret existent en l'horta de Castelló. És una via, d'una remota antiguetat, possiblement de l'época de dominació romana, que discorre paralela a la costa travessant el municipi de nort a sur, donant lloc a numerosos forcalls.[2]
A lo llarc del Caminàs, en el discórrer del temps, i sobretot a partir de l'época medieval, van edificant-se alqueries que poc a poc acaben transformades en poblats, com va ocórrer en el conegut com el Fadrell, assentament que va aplegar a tindre certa importància abans i despuix de la reconquista. De la mateixa manera, despuix de la reconquista a lo llarc d'este camí, i en els seus voltants sorgixen, una série d'ermites que eren la forma d'honrar als sants de la seua devoció i solicitar la seua protecció, per part dels agricultors de la zona.[2]
Pese a la seua senzillea arquitectònica, les ermites del Caminàs, solen presentar una major complexitat d'elements i, en freqüència, en ornamentació i objectes de cult, els quals alcancen en ocasions un inusitado valor, potser manifestació de la riquea de la societat que es desenrollava en estes riques i fèrtils terres.[2]
Formen part d'estes ermites: Ermita de Sant Francisco de la Font, Ermita de Sant Isidro, Ermita de Sant Jaime de Fadrell, Ermita de Sant Josep del Censal, Ermita de Sant Roque de Canet, Ermita de la Font de la Salut, i relacionades en totes ella caldria senyalar la de la Magdalena i la Basílica del Lledó, abdós d'una gran rellevància.[2]
Fadrell és hui en dia el nom que rep una partida huertana que s'ubica a uns 4 quilómetros al sur de la ciutat. Se sap que despuix de la reconquista de la zona en 1233 per les tropes del rei Don Jaime, varen ser donades pel rei, primer a l'Orde de Calatrava i, més vesprada, a l'Orde de Santiago lo que va fer que es transformara en encomana menor depenent de l'Encomana de Montalbán.[2][3]
L'ermita és frut de la voluntat dels responsables d'esta Orde, elevant-se en el XIV la primera dedicada al seu patró Santiago o Jaime. El complex inicial presentava també un cementeri anexe que encara es conserva. Ya que quan es va construir esta ermita, el Fadrell era un important assentament cristià, l'ermita va eixercitar funcions de parròquia.[2][3]
Entrat el XVI es va decidir edificar una nova iglésia, de major tamany, que es va construir en perpendicular a l'antic edifici i que és l'actual ermita, encara que va tornar a ser reformada a finals del XVII, en concret en 1696, pel mestre d'obres Ignasi Vilallave, i en estes obres es va substituir la techumbre de fusta per voltes de pedra, es va alçar un pòrtic i una nova porta d'accés al temple. Les obres es continuen en 1704, any en el Martín Queralt va dirigir unes obres encaminades a afegir noves dependències al temple. Ya en ple XX es varen portar a terme les últimes reformes. En 1925 es varen realisar unes intervencions i en 1983 es va reestructurar tot el conjunt seguint el proyecte de l'arquitecte Francisco Segarra, prenent el pati central com a foc d'atenció i distribució del restant de les dependències, una de les quals va passar a utilisar-se com a Museu Municipal d'Etnologia a partir del 25 de juliol de 1985.[2][3]
Com a conseqüència de les obres iniciades, entre els mesos de juny de 2003 i maig de 2004, per a la construcció d'una nova carretera d'accés al port de Castelló, es va dur va realisar una prospecció i excavació en extensió en una zona de camps de cultiu que se situava front a l'ermita de Sant Jaime de Fadrell, just en el lloc a on se suponia hi havia hagut una alqueria andalusí que va ser ocupada pels cristians despuix de la reconquista. Açò va dur a la troballa en un primer nivell, d'us agrícola, de fragments ceràmics dispersos i inconexos, casi tots de cronologia islàmica; i un segon nivell que corresponia al terreny natural, de color rojós i textura arcillosa, en el que es varen trobar restants estructurals (murs, acumulacions de pedres i un forn) i es varen excavar cubetas i un número molt elevat de pous, que no es varen considerar com a pous per a l'extracció d'argila, sino com a possibles siges, ya que presentaven taps, lo que tampoc els feya útils com aljibes. D'entre totes les peces de ceràmica trobada va haver algunes que varen ser mereixedores d'especial atenció i estudi com el conegut “ataifor de Sant Jaume de Fadrell”.[4]
En l'any 2013, per a les celebracions de la festa es varen presentar les restauracions d'algunes peces d'orfebreria del Museu, un càliç d'argent, de 1816, que va ser regal de José María Bucarelli , últim Comendador que va tindre l'Encomana de Fadrell.[5]
Descripció
La primitiva ermita és actualment el conegut com a “Saló Gòtic”, el qual presenta traces gòtiques típiques de les anomenades iglésies de reconquista aixina com característics arcs fajones apuntats.[2][3]
El temple presenta planta rectangular, alts murs, coberta de teixixques a dos aigües i arremata la seua frontera en una estilisada espadaña de fàbrica de rajoles, una única campana i creu de forja. La porta principal, en forma d'arc de mig punt, se situa en el costat del Evangeli, i ve el pòrtic que la precedix, està cobert per una techumbre de fusta a un sol alvertent.[2] Interiorment presenta nau única i sense capelles, coberta de volta d'aresta en la que s'ampren arcs perpiaños. Presenta abundant decoració i diversos elements arquitectònics típics de les diferents époques en les que ha sofrit intervencions.[2]
cal destacar el retaule de l'altar major, datat del XVIII, en estil rococó, en l'escultura de Sant Jaime en la caseta central, rodejada per llenços que representen a Sant Miguel, Sant Abdon i Sant Senén. Per la seua banda, en el Saló Gòtic, es conserva el retaule de l'ermita antiga, consistent en una taula en pintures obra de 1545, atribuïdes a l'artiste aragonés Pere Pertús, i considerada una peça única en el municipi tant per la seua antiguetat com per la seua factura. Els atres objectes de valor estan en el Museu Etnogràfic, com, per eixemple, un frontal d'altar de 1680, una casulla i capa pluvial del XVI o diverses peces d'orfebreria, datades del XVIII.[2][3]
Festa
L'Encomana de Sant Jaime de Fadrell li l'encarrega d'organisar les festes de l'ermita, les quals tenen lloc el dumenge següent al 25 de juliol. Estes festes inclouen actes religiosos i populars. D'entre els primers destaquen: la Missa Solemne, la processó per les afores, el Rosari de l'Aurora i la vora dels Gojos. Mentres que actes populars són per eixemple els fòcs artificials i el tradicional i concorregut “porrat”.[2][3]
Vore també
- Bens de rellevància local de Castelló de la Plana
- Arquitectura en Castelló de la Plana
- Ermites de Castelló de la Plana
Referències
- ↑ Ficha BRL. Generalitat Valenciana. Conselleria d'Educació, Investigació, Cultura i Deport. [1]
- ↑ 2,00 2,01 2,02 2,03 2,04 2,05 2,06 2,07 2,08 2,09 2,10 2,11 2,12 Ermites i Santuaris de la Comunitat Valenciana [2] [3] archivat en Wayback Machine. Consulta 12 d'agost de 2016
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 Ermita de Sant Jaume de Fadrell Ajuntament de Castelló [4] archivat en Wayback Machine. Consulta 12 d'agost de 2016
- ↑ El ataifor de Sant Jaume de Fadrell. Pau Armengol, Claire Déléry, Pierre Guichard. Diputació de Castelló. Castelló 2013. ISBN 978-84-15301-36-3
- ↑ Festivitat de Sant Jaime en l'ermita de Sant Jaume de Fadrell. 25 de juliol de 2013. Viu Castelló Consulta 12 d'agost de 2016
Enllaços externs
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Ermita de Sant Jaime de Fadrell.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Ermita de San Jaime de Fadrell» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.