Anar al contingut

Equació diferencial llineal

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

En matemàtiques, es diu que una equació diferencial és llineal si ho és respecte a la funció incògnita i les seues derivades. Pot ser llineal tant una equació diferencial ordinària (una sola variable independent), com una equació en derivades parcials (dos o més variables independents). Es caracterisen per tindre solucions que es poden obtindre per mig de combinacions llineals d'atres solucions, formant aixina un espai vectorial (en el cas homogéneu) o afí (no homogéneu), propietat que no complixen les equacions diferencials no llineals.

Definició

[editar | editar còdic]

Una equació diferencial llineal té forma de:

F(x,y,y,...,y(n))=0,

en F llineal respecte a la funció incògnita y i les seues derivades y,...,y(n). Escrit d'una atra forma, es pot expressar com:

a0(x)y+a1(x)y+...+an(x)y(n)=b(x),

a on els coeficients a0(x),...,an(x) i b(x) són funcions diferencials arbitràries no necessàriament llineals, i y,...,y(n) són les derivades de la funció incògnita y en la variable x. L'orde de l'equació diferencial ve dau pel major sancer no negatiu kn tal que la funció ak(x) no siga idénticamente nula. Si b(x)0, llavors l'equació diferencial llineal es diu homogénea i en cas contrari no homogénea.

Introducció

[editar | editar còdic]

Un operador llineal diferencial L es definix com una aplicació que actua sobre funcions diferenciables tal que L:Cn([a,b])C([a,b]), en [a,b], sent

L[y]=a0y+a1y+...+any(n),

o be

L[y]=k=0naky(k),

a on a0,...,anC([a,b]) i y,...,y(n) són les derivades successives de y.

Es diu llineal degut a que verifica que, per a tot λ1,...,λn

L[λ1y1+...+λnyn]=an(λ1y1+...+λnyn)(n)+...+a1(λ1y1+...+λnyn)+a0(λ1y1+...+λnyn)=(anλ1y1(n)+...+anλnyn(n))+...+(a1λ1y1+...+a1λnyn)+(a0λ1y1+...+a0λnyn)=λ1(a0y1+a1y1+...+any1(n))+...+λn(a0yn+a1yn...+anyn(n))=λ1L[y1]+...+λnL[yn].

Estructura de l'espai de solucions

[editar | editar còdic]

Si f(t) és idénticamente nula l'equació es denomina homogénea. La solució general de l'equació homogénea ve donada per totes les combinacions llineals de tantes solucions linealment independents com l'orde de dita equació; és dir, que les seues solucions formen un espai vectorial de dimensió n. Per a comprovar l'independència llineal d'un conjunt de n solucions podem calcular la seua wronskiano. Si el wronskiano no s'anula en l'interval de definició de les solucions, estes són linealment independents.

Si

f(t)0

l'equació es denomina no homogénea. La solució general de l'equació no homogénea ve donada per

xg(t)=xp(t)+xgh(t),

a on xgh(t) és la solució general de l'equació homogénea associada i xp(t) és una solució particular a l'equació no homogénea. És dir, que les seues solucions formen un espai afí de dimensió n.

En el cas de la solució particular, existixen varis métodos per a trobar-la, entre ells, el método de variació dels paràmetros.

Si fixem certes condicions inicials, tenim garantisada l'existència i unicitat de solució local pel Teorema de Picard-Lindelöf sempre que les funcions ak i f(t) siguen contínues i acotades en un entorn dels valors inicials. Si, ademés, tenim que ak i f són contínues i acotades en tot l'espai, tendriamos garantisada l'existència i unicitat global de les solucions en tot l'espai.

Referències

[editar | editar còdic]

Bibliografia

[editar | editar còdic]

Vore també

[editar | editar còdic]

Enllaços externs

[editar | editar còdic]