Anar al contingut

Equació de Mason-Weaver

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

La equació de Mason-Weaver descriu la sedimentación i difusió de soluts baix l'acció d'una força uniforme, usualment el camp gravitatorio.[1]

Equació

[editar | editar còdic]

Suponent que el camp gravitatorio est alineat en la direcció z (Fig. 1), l'equació de Mason-Weaver s'escriu:

ct=D2cz2+sgcz
Símbol Nom Unitat
t Temps s
c Concentració de solut (moles per unitat de llongitut en la direcció z) mol / m
D Constant de difusió del solut m2 / s
s Coeficient de sedimentación s
g Acceleració de la gravetat m / s2
Archiu:Mason Weaver cell.png
Figura 1: Diagrama de la cela de Mason–Weaver i forces sobre el solut.

L'equació de Mason-Weaver és complementada per les condiciones de contorn:

Dcz+sgc=0

en la part superior i inferior de la cela, indicades com za i zb, respectivament (Fig. 1). Estes condicions de contorn corresponen als requeriments físics de que cap solut travessa la part superior o inferior de la cela, o siga el fluix allí és zero. La cela se supon rectangular i alineada en els eixos cartesianos (Fig. 1), de manera que el fluix net a través de les parets lateral és també zero. Per lo tant, la cantitat total de solució en la cela és:

Ntot=zbzadz c(z,t)

i es conserva o siga dNtot/dt=0.



Referències

[editar | editar còdic]
  1. (1924).23
    412–426.