Anar al contingut

Coeficient de sedimentación

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

El coeficient de sedimentación d'una partícula caracterisa la seua sedimentación durant la centrifugación. Es definix com la relació entre la velocitat de sedimentación d'una partícula i l'acceleració aplicada que causa la sedimentación.

s=vta
Símbol Nom Unitat
s Coeficient de sedimentación s
vt Velocitat de sedimentación (Velocitat terminal) m / s
a Acceleració aplicada que causa la sedimentación m / s2

La velocitat de sedimentación vt també és la velocitat terminal. És constant perque la força aplicada a una partícula per gravetat o per una centrífuga (generalment en múltiples de decenes de mils de gravetat en una ultracentrífuga) s'equilibra en la resistència viscosa (o "arrastre") del decorregut (normalment aigua) a través de que es mou la partícula. L'acceleració aplicada a (en m / s2) pot ser l'acceleració gravitacional g, o més comunament l'acceleració centrífuga ω2r. En l'últim cas, ω omega és la velocitat angular del rotor i r és la distància d'una partícula a l'eix del rotor (ràdio).

La resistència viscosa d'una partícula esfèrica ve donada per la llei de Stokes:6πηr0v a on η és la viscosidad del mig, r0 és el radi de la partícula yv és la velocitat de la partícula. La llei de Stokes s'aplica a esferes chicotetes en una cantitat infinita de decorregut.

Com calcular-ho

[editar | editar còdic]

El coeficient de sedimentación d'una partícula o macromolécula es calcula dividint la seua velocitat constant de sedimentación (en m/s) per l'acceleració aplicada (en m/s2). La velocitat és constant perque l'acceleració aplicada per l'ultracentrífuga (Estes màquines provoquen, per mig de forces centrífugas, que s'alcancen valors de 9 millons de voltes superior al valor normal) és compensada per la resistència viscosa del mig a través del com es desplaça la partícula (normalment aigua). El resultat té dimensions de temps i s'expressa habitualment en svedbergs (S).

Els valors de coeficients de sedimentación no són aditius, degut a que depenen tant de la massa, com de la forma que tinga la molècula. Una partícula formada per l'unió de dos partícules 5 S no té un coeficient de sedimentación de 10 S. Per eixemple, els ribosoma eucariota estan formats per dos subunidades,la subunidad major presenta 60S i la subunidad menor 40S. No obstant, el valor final del conjunt de l'ribosoma no es computa, sino que és (80S).


Referències

[editar | editar còdic]