Epidèmia d'ébola de 1976
En agost de 1976, va ocórrer un brot del virus de l'ébola en el Zaire (actual República Democràtica del Congo). El primer cas reportat va ser en Yambuku, un chicotet poblat en la província de Mongala,[1] a 1098 km al noreste de la capital Kinsasa.
Al principi, es va pensar que el virus responsable del brot inicial era el virus de Marburgo, pero posteriorment va ser identificat com un nou tipo de virus relacionat en el gènero Marburgvirus.[2]
Resultat d'este brot, va haver un total de 318 casos i 280 morts (una taxa de mortalitat del 88%), en lo que, junt en el brot en Sudan ocorregut semanes abans, varen anar els primers brots d'ébola jamai registrats.[3]
Epidemiologia
[editar | editar còdic]Mabalo Lokela, director d'una escola en Yambuku, va anar el primer cas del brot de 1976 en el Zaire.[4][5] Lokela havia viajat en una missió de Yambuku en agost de 1976 prop de la frontera en la República Centroafricana i, a lo llarc del ric Ébola.[6]
Inicialment, Lokela va ser diagnosticat en malaria en l'Hospital Missió de Yambuku i va ser tractat en quinina. No obstant, Lokela va retornar a l'hospital l'1 de setembre en febra alta.[6] Se li va recomanar repòs i va retornar a la seua llar en el poblat de Yalikonde, a un quilómetro del complex de la missió. Per al 5 de setembre, Lokela estava en estat crític, en sagnats abundants en tots els seus orificis, bossada, diarrea aguda, dolors en el pit, mal de cap, febra i un estat agitat de confusió,[6] morint poc despuix del 8 de setembre.[7] El 28 d'agost, un segon home va presentar síntomes, indicant viure en el poblat de Yandongi. Va deixar l'hospital el 30 d'agost, ya que no es va poder identificar una causa clara dels seus síntomes i no se li va tornar a vore. El mateix dia, Yombe Ngongo, una pacient de l'hospital que rebia tractament per a l'anèmia, va abandonar l'hospital i va retornar al seu poblat. Pronte, va caure greument malalta i va ser atesa per la seua germana menor, Euza. Yombe Ngongo va morir el 7 de setembre i la seua germana Euza el 9 de setembre.[6]
Poc despuix de la visita de Lokela, es varen presentar atres casos en l'Hospital Missió de Yambuku. Un reporte de l'Organisació Mundial de la Salut (OMS), va apuntar que «casi totes les infeccions subsecuentes havien rebut injeccions en l'hospital o havien tingut contacte propenc en atres casos.» 21 amics i parents propencs de Lokela varen emmalaltir greument i, 18 d'ells varen morir poc en acabant de que membres de la seua família prepararen el cadàver per al seu sepeli segons les tradicions locals.[6] El reciclage d'agulles sense esterilisar en l'hospital va contribuir a la propagació de l'infecció.[8]
L'Hospital Missió de Yambuku era un hospital catòlic remot que no contava en doctors ni instalacions de laboratori per a ajudar en els diagnòstic.[6] Els tractaments eren donats per 4 monges belgues, un retor, una enfermera i 7 zaireños.[6] Es varen solicitar demanats urgents d'assistència el 12 de setembre. El 15 de setembre, el primer doctor en arribar, Mgoi Mushola, va preparar un reporte en el que va anotar que cap dels molts tractaments proporcionats va tindre èxit; esta va ser la primera descripció formal de la malaltia pel virus de l'Ébola.[6]
Peter Piot, microbiólogo i mege que va investigar l'epidèmia subsecuente, va concloure que va ser causada inadvertidamente per les germanes de l'Hospital Missió de Yambuku, els qui havien administrat injeccions de vitamines innecessàriament a dònes embarassades en la clínica prenatal, sense esterilisar les agulles i cheringues.[9][10]
En total, es varen identificar 318 casos del virus en el Zaire i 280 varen resultar en morts. Adicionalment, varen ocórrer 284 casos i 151 morts en el veí Sudan del Sur, en un brot no relacionat. L'Hospital Missió de Yambuku va ser tancat en acabant de que 11 de les seues 17 membres del personal moriren. Les monges belgues també es varen infectar, i dos d'elles varen morir junt en l'enfermera zaireña Mayinga N'Seka, en acabant de que el grup fora transportat a Kinsasa. En l'ajuda de l'OMS, el brot va ser contingut posant en quarantena als lugareño en les seues localitats, esterilisant l'equip mèdic, i proporcionant roba protectora al personal mèdic. La Força Aérea del Congo va proporcionar helicòpters per a transportar a l'equip mèdic a 550 poblats en l'àrea.[6]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Hewlett, Barry S.; Hewlett, {{{nom2}}} (27 de novembre de 2007). Ebola, Culture and Politics: The Anthropology of an Emerging Disease (en en), Cengage Learning. ISBN 978-1-111-79731-7.
- ↑ «Ebola virus disease» (en en). www. who. int. Consultat el 1 de juliol de 2020.
- ↑ Medscape.Consultat el 1 de juliol de 2020.
- ↑ «My journey back to Ebola ground zero» (en en-gb). www. ft. com. Consultat el 1 de juliol de 2020.
- ↑ «Brote d'Ébola: pànic davant l'alvanç del virus més letal» (en és). abc. Consultat el 1 de juliol de 2020.
- ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 6,5 6,6 6,7 6,8 Garrett, Laurie (1994). The Coming Plague: Newly Emerging Diseases in a World of out Balanç, London: Virago Press, pp. 100–105. ISBN 978-1-86049-211-2.
- ↑ «Ebola hemorrhagic fever in Zaire, 1976» (PDF). web. archive. org. Archivat des d'el original, el 8 d'agost de 2014. Consultat el 1 de juliol de 2020.
- ↑ Preston, Richard (1994). The Hot Zone, Random House.
- ↑ «Part one: A virologist's tale of Africa's first encounter with Ebola» (en en). Science | AAAS. Consultat el 1 de juliol de 2020.
- ↑ «Part two: A virologist's tale of Africa's first encounter with Ebola» (en en). Science | AAAS. Consultat el 1 de juliol de 2020.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Epidemia de ébola de 1976» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.