Anar al contingut

Envasament al buit

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Empaquetat al buit d'un producte cárnico.

El envasament al buit és un método d'envasat que consistix en retirar l'aire de l'interior d'un bolic en l'objectiu d'estendre el periodo de caducitat d'un aliment al buit.

Característiques

[editar | editar còdic]

Este tipo d'envasament es realisa en films de plàstic poc permeables a l'aire. L'envasament al buit de carns suprimix la majoria de les bactèries nocives incloses en els aliments. Si ben el método d'envàs no supon una garantia 100%, pot millorar la seua efectivitat considerant atres métodos combinats: és dir envàs al buit i antioxidants, envasat al buit i tractament tèrmic, etc. Per regla general un envasament al buit d'una carn no tractada (ni cuita, ni curada) soporta aproximadament dèu dies.[1] En el cas de carns curades l'envàs al buit deté el creiximent bacterià, prolongant la seua vida. Sent ademés que el poc oxigen restant és consumit per l'activitat tisular lliberant diòxit de carbono.[2]

Llimitacions

[editar | editar còdic]

A pesar de reduir la pressió parcial d'oxigen per mig de les bombes de buit, llimitant-se el creiximent de bactèries aeròbiques, no es deté la proliferació de bactèries anaeròbiques que no necessiten de l'oxigen, lo que pot supondre un problema d'intoxicació alimentària. Alguns organismes com les esporas poden permanéixer en estat latent dins dels envasos al buit i activar-se quan els envasos s'òbrin.


Referències

[editar | editar còdic]
  1. Michael D. Ranken, (2003), Manual d'indústries de la carn, Madrit, Primera edició, págs. 91-92
  2. Benito Moreno García, (2004), Higiene i inspecció de carns-I, Barcelona, Primera Edició