Ensaig del verí de l'escurçó de Russell diluït

Una Daboia russelii, també coneguda com a escurçó de Russell, el verí del qual té activitat procoagulante, propietat que s'aprofita en els ensajos d'anticossos antifosfolípidos.

El ensaig del verí de l'escurçó de Russell diluït (dRVVT, de l'anglés dilute Russell's viper venom clave) és una prova de laboratori, utilisada a sovint per a la detecció del anticoagulant lúpico (LA).

En tractar-se d'un ensaig que fa us de reactius d'orige biològic, que són difícils d'estandardisar en quant concentració de principis actius i a activitat, estes diferències en els reactius i variacions en les tècniques utilisades per diferents laboratoris poden afectar els resultats.

Mecanisme

Esta prova de diagnòstic in vitro es basa en la capacitat que posseïx el verí de l'escurçó de Russell per a induir trombosis. El principi coagulante present en el verí és una enzima que activa directament al factor X de la cascada de coagulació, el factor Xa (X activat) cataliza la transformació de protrombina a trombina en presència del factor Va, Calcio i fosfolípits.

En l'ensaig dRVVT, s'utilisen fosfolípits i verí de l'escurçó de Rusell a unes concentracions que es troben en valors llímits d'activitat, per a donar un temps de coagulació entorn als 25 segons (de 23 a 27). L'utilisar estes concentracions llímit fan que l'ensaig siga sensible a llaugeres modificacions en l'activitat dels fosfolípits presents, activitat que es veu modificada per la presència del anticoagulant lúpico. Açò es deu a que estos anticossos interferixen en el rol promotor de la coagulació que complixen els fosfolípits en els ensajos "in vitro".

Un temps de coagulació prolongat, açò és, de 30 segons o major que no es corrig en l'adició d'un volum igual de plasma normal, sugerix la presència d'un anticoagulant lúpico. Un resultat anormal per a l'ensaig dRVVT inicial deuria ser seguit per un dRVVT confirmatorio.

En este ensaig, l'efecte inhibitori provocat per l'anticoagulant lúpico sobre els fosfolípits pot ser superat agregant un excés de fosfolípits a l'anàlisis.

Per a evitar les variacions interensayos, els temps de coagulació, tant de l'ensaig inicial com de l'ensaig confirmatorio, es determinen per a cada laboratori i cada tècnica en particular i després es fa una relació o cocient entre els temps obtinguts sense excés de fosfolípit i el temps en excés de fosfolípit. En general, un cocient major que 1,2 es considera un resultat positiu i implica que el pacient pot tindre anticossos antifosfolípido. El test dRVVT és més sensible que el test aPTT per a la detecció d'anticoagulant lúpico, degut a que no està influït per deficiències o inhibidors de factors de coagulació VIII, IX o XI.

Us en diagnòstic

El dRVVT és un dels ensajos habituals d'un panel d'ensajos mèdics solicitats davant una sospita d'anticossos antifosfolípidos, els atres components són el test serológico per a anticossos anticardiolipina i anticossos anti-β2 glicoproteína-I, que utilisen tecnologia ELISA. El criteri de Sapporo requerix que a lo manco un dels test de laboratori dalt comentats siga positiu i que el pacient tinga, a lo manco, una manifestació clínica de síndrome antifosfolípido tal com trombosis vascular o mortalitat/morbilitat fetal per a diagnosticar el síndrome antifosfolípidos (també conegut com síndrome de Hughes). Els resultats dels ensajos de laboratori positius deurien ser evaluats en dos ocasions separades, a lo manco, per dotze semanes per a confirmar el diagnòstic. El síndrome d'anticossos antifosfolípidos és un marcador important per a la trombosis recurrent, i a sovint signifiquen teràpia anticoagulant per temps indefinit.