Ensaig de proteïnes de Lowry
El ensaig de proteïnes de Lowry és un ensaig bioquímic per a la determinació del nivell total de proteïnes en una dissolució. La concentració total de proteïnes es detecta per la diferència de color en una dissolució de mostra, que és medida utilisant tècniques de colorimetria. La tècnica rep el nom del bioquímic Oliver H. Lowry qui va desenrollar el reactiu en la década dels anys 1940. El seu artícul de 1951 és el més citat en l'història de la lliteratura científica, en més de 300 000 cites.[1][2][3]
Història
[editar | editar còdic]Este método va ser propost per primera volta per Lowry en 1951. l'ensaig de l'àcit bicinconínico i l'ensaig de Hartree–Lowry són modificacions subsecuentes del procediment original de Lowry.[4]
Fonamente
[editar | editar còdic]El método combina la reacció d'ions de coure en els enllaços peptídicos en un mig alcalino (test de Biuret) en l'oxidació de residus aromàtics de les proteïnes. El método de Lowry és el més apropiat per a concentracions de proteïnes entre 0.01–1.0 mg/ml i es basa en la reacció del Cu+, produït per l'oxidació de l'els enllaços peptídicos, en el Reactiu de Folin-Ciocalteu (una mescla d'Àcit fosfotúngstico i àcit fosfomolíbdico en la reacció de Folin–Ciocalteu).[5]
Està basat en l'associació de dos reaccions complementàries:[5]
- Reacció del Biuret: característica de grups aminopeptídicos, en els que el Cu(II) en mig alcalino forma enllaços de coordinació, originant complexos de color violeta.
- Reactiu de Folin-Ciocalteu: característica de grups -OH reductors que, junt en els complexos cuproprotéicos de la reacció del biuret, reduïxen el reactiu de Folin, el qual vira a color blau obscur.
L'espectre d'absorció del reactiu de Folin reduït presenta un màxim d'absorció a 750 nm i la seua intensitat és proporcional a la de proteïnes que existix en la mostra.[5]
Reactius
[editar | editar còdic]- Solució patró d'albúmina recent preparada
- Reactiu de biuret
- Reactiu de Folin-Ciocalteu
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Richard Van Noorden,Brendan Maher & Regina NuzzoNature.Consultat el 16 de març de 2016.
- ↑ Nicole Kresge, Robert D. Simoni and Robert L. HillJBC.Consultat el 16 de març de 2016.
- ↑ Garfield, E.(1990).Current contents.SCI 1945-1988. Part 1A..7
- 3–14.Consultat el 16 de març de 2016.
- ↑ «Evaluació de métodos de quantificació de proteïnes en Tetranychus urticae per al seu us potencial en la detecció de resistència a plaguicidas». REVISTA INTERNACIONAL DE BOTÁNICA EXPERIMENTAL. Consultat el 19 de març de 2016.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 F. Lottspeich, J. W. Engels, A. Simeon (Hrsg.): Bioanalytik. 2. Auflage. Spektrum Akademischer Verlag, 2006, ISBN 3-8274-1520-9. S. 38.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Ensayo de proteínas de Lowry» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.