Ensaig de Biuret
En química, el ensaig de Biuret, també conegut com a ensaig de Piotrowski, és una prova química utilisada per a detectar la presència d'a lo manco dos enllaços peptídicos en una molècula. En presència de péptidos, l'ion coure (II) forma complexos de coordinació de color malva en una solució alcalina. La primera observació d'esta reacció data de l'any 1833.[1] En Polònia, la prova de Biuret es coneix com a prova de Piotrowski, en honor al fisiólogo polac Gustaw Piotrowski, qui ho redescubrió de forma independent en 1857.[2] A lo llarc del temps, s'han desenrollat diverses variants d'esta prova, tals com l'ensaig de proteïnes d'àcit bicinconínico (BCA) i el método de Lowry modificat.[3]
La reacció de Biuret pot amprar-se per a determinar la concentració de proteïnes, ya que els enllaços peptídicos es formen en la mateixa freqüència per a cada aminoàcit present en el péptido. L'intensitat del color i, per això, l'absorció a 540 nm, guarda una relació directament proporcional en la concentració de proteïna, seguint la llei de Beer-Lambert.
En este ensaig, el coure (II) s'unix als àtoms de nitrogen presents en els péptidos de les proteïnes. Com a resultat d'una reacció secundària, el coure (II) es reduïx a coure (I). La presència de buffers, com Tris i l'amoníac, poden afectar l'ensaig, per lo que és inadequat per a mostres de proteïnes purificades a partir de la precipitació en sulfat d'amoni. Per la seua baixa sensibilitat i a la seua llimitada interferència per part dels aminoàcits lliures, este ensaig resulta més útil per a mostres de teixit complet i atres fonts en una alta concentració de proteïnes.[4]
Procediment
[editar | editar còdic]Una mostra acuosa es tracta en un igual volum de base forta al 1% (hidròxit de sodi o potassi), seguidament s'afigen d'unes gotes de sulfat de coure (II) acuoso. Si la solució es torna morada, conté proteïna. Els péptidos en una llongitut d'a lo manco 3 aminoàcits són necessaris per a un canvi de color notable i significatiu en estos reactius.[5]
Reactiu de Biuret
[editar | editar còdic]El reactiu de Biuret està fet d'hidròxit de sodi (NaOH) i sulfat de coure hidratado (CuSO4·5H2O), junt en tartrato de sodi i potassi (KNaC4O6·4H2O).[6] El tartrato de sodi i potassi actua com agent quelante, estabilisant els ions cúpricos. L'interacció dels ions cúpricos en els àtoms de nitrogen en els enllaços peptídicos provoca la lliberació dels àtoms d'hidrogen en condicions alcalinas. La formació d'una quelación en el nitrogen peptídico genera el característic color de l'ensaig. Este fenomen és comú en els dipéptidos.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ (1833).Poggendorf's Annalen der Physik und Chemie.J.A. Barth.Leipzig, Germany:104(5)
- 132-142.doi:10.1002/andp.18331040512.
- ↑ (1857).Sitzungsberichte der Kaiserliche Akademie der Wissenschaften, Mathematisch-naturwissenschaftliche Classe (Meeting Reports of the Imperial Academy of Sciences, Mathematical-scientific Class).Vienna:24
- 335–337.
- ↑ «Chemistry of Protein Assay». Thermo Fisher Scientific Protein Methods Library. Archivat des d'el original, el 2022-03-24. Consultat el 2022-05-08.
- ↑ Nimfa, Alexander; Ballou, {{{nom2}}}; Benore, {{{nom3}}} (2009). Fonamental Laboratory Approaches for Biochemistry and Biotechnology, Wiley, pp. 111. OCLC 1288381941. ISBN 978-0470087664.
- ↑ Fenk, C. J.; Kaufman, N.; and Gerbig, D. G. J. Chem. Educ. 2007, 84, 1676-1678.
- ↑ «Chemical Reagents». Archivat des d'el original, el 2010-02-13. Consultat el 2010-01-30.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Ensayo de Biuret» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.